Feliç Sant Jordi

-Ya veras tengo una sorpresita para ti, va dir en Gustavo mentre l’Anna li començava a desbotonar la camisa.
-¿Una sorpresa? Li va xiuxiuejar sensualment a l'orella.
Potser s’ha enrecordat de la llegenda que li vaig explicar ara fa un any per telèfon quan en Gustavo preparava una convenció a Zurich. Potser em regalarà una rosa o potser millor, em regalarà un llibre!!
-Mi niña, va dir mirant-la als ulls, ¿Crees que no me acuerdo de cada palabra que sale por tu boquita linda?

L’Anna s’ha preguntat una mil vegades com es pot haver enamorat d’algú amb tant poques similituds al seu ideal imaginari però sempre s’ha donat per vençuda. L’amor és així, es responia, i aprofitava cada moment amb ell com si fos el darrer perquè tot i que en Gustavo volava desenes de vegades a l’any mai eren suficients avions per dormir cada nit al seu costat.

-A ver si lo adivino…tiene que ver con Sant Jordi.
-Anda que rápido me has pillao. Pues por ser tan lista ahora vas a flipar.
Agafa la seva corbata estesa per terra i li envena els ulls a la noia expectant de plaer.
-¿Has venido juguetón de Corea, no?
-No cielo, yo juguetón soy siempre, pero no podia permitir que me sacaras ventaja. Estabas a puntito de descubrir mi sorpresa y eso no puede ser. Abans d’acabar la frase li lleva el vestit de primavera per poder-la contemplar nua.
Ella ho sap i no dubta en estirar-se ben còmode al llit mentre s’acaricia per tot el cos imaginant la cara del seu xicot.

-Y puedo desabrocharte el pantalón o ¿eso también se me está vetado? Diu ella passant-se la llengua lentament per sobre els llavis.
-Hasta con los ojos vendados me sacas ventaja niña, que tremenda eres!
-Un botón, dos botones y…tres botones para mi.
Gustavo no pot evitar una erecció prominent. Aquesta noia sempre l’ha tornat boig.
Ella més picarona que mai es descorda els sostens delicadament escollits per la ocasió i deixa que ell els hi enretiri.

-¿En igualdad de condiciones?
Gustavo no dubta ni instant en treure’s ràpidament la camisa oberta que duia per poder respondre un Sí i llançar-se sobre l’Anna, preciosa només amb unes calcetes roig transparent.
Se li apropa dolçament, retenint els impulsos de menjar-se-la a mossegades per mostrar-li la esperada sorpresa.
Li descorda a poc a poc la corbata grisa que rellisca pel seu rostre i veu un somriure llaminer.

-Ven aquí que te vea bien ahora.
En Gustavo a quatre potes movent el cul amb el seu caminar sobre el llit mostra la seva robusta figura sense complexes i amb molt d’encant.

-¿Que es esto? Exclama l’Anna senyalant la seva espatlla dreta del noi.
Gustavo la mira divertit.
-¿Oye nene que qué es este tatuaje que te has hecho? Quina figura més lletja, nono horrorosa, sense cap sentit i tant gran, a més, a sobre, aixó és per tota la vida. No pot ser, no pot ser que hagi fet aixó.

-Amorcito esta es tu sorpresa, el dragón de tu leyenda, el San Jordi que me decías. Tu dia preferido del año! ¿No es hoy su día? ¿ No te alegras mi amor?

-Ay mi niño! cuanto te quiero- li diu l’Anna abraçant-lo mentre pensa que el seu drac no era així, però, ben mirat ho podria arribar a ser. Tampoc és tant lleig.

Una nova proposta de: relats conjunts.

Déjà estudiant erasmus

La Déjà marxa d'Erasmus, aixó ja us ho vaig anunciar fa uns dies pero d'aqui se'n deriven mooooooooooltes coses:

* Vaig a viure a un pais diferent on no tinc familiars ni amics (de moment)

* La Déjà s'independitza! Deixo el niu de sempre per anar a parar a un pis compratit.

* Discernir quina part de la casa endurme i quina no cal.

* No paro de buscar beques per poder tenir un petit coixinet i fotre'm la més petita patacada economica de tot erasmus.

* Mirar asignatures d'una universitat en que, obviament, tot està en italià i comprovar si tenen el mateix pla d'estudis que les d'aqui i escollir les que més m'agradin.

* Prepararme mentalment de que l'any que vé no caminaré per la meva ciutat, ni em llevaré amb els crits de ma germana, ni la mama em farà el dinar, ni el papa (ais el papa)...

* Fer-li saber al meu senyor papa que no veurà la nena tant sovint com voldria.

* ni veure la petarrufa com et llegeix les redaccions, estupendes per la seva edat ( i q ningú digui q s amor d germana pq ja ho sé!)

* Coneixer un munt de gent nova d'aqui, d'allà i de mes enllà.

*Aprendre una nova llengua i aconseguir seguir una classe.

*I com no tenir una condició especial, ser un especimen diferent dins els estudiants. Ser una eramus.

Vosaltres heu sigut erasmus? Heu estudiat o treballat fora alguna vegada?



PD: ah! i no pregunteu com pero la Déjà de sempre ha tornat.

planta

Cada dia estic més segura de ser una planta,
potser un lliri, blanc inmaculat,
una tulipa de primavera,
una olivera, preciosa fortalesa
o una rosa amb vestit de nit.

Soc una flor, un arbre o una fulla verda
que necessita la pluja per respirar
el sol per creixer
i el vent per bellugarse.

Necessito mullarme sencera
quan decideixes regar les terres
banyarme en els raig de sol
quan l'estació permet una escalfor agradable
perdre'm per la boira juganera de la tardor
o corre com el vent fent zigazagues.

Una planta tant lligada al cel com a la terra, així soc jo.

Ulls de foc i ulls de bosc

T’hipnotitzarem amb ulls de foc i ulls de bosc
i alhora sé que ens hipnotitzaràs
que sabràs massa bé com és el nostre rostre.
Per descomptat conec les teves intencions
però un mocador no és suficient per enredar-te
a ella li afegeixes temps i a mi me’n restes.
Per això la meva mirada es mes severa, mes directa, penetrant
ulls de bosc ho farà amb el pas dels dies seguint exactament
aquelles passes gravades a la sorra sense que les ones s’enduguessin
els records.
I ara m’envies un seguit d’idees fugisseres que fan que no tingui temps
per tu, per ella ni per ningú.
El compte enrere comença per una aventura en italià, nois,
l’any que ve busqueu-me a Firenze.

pensaments

... i avui que el dia és gris i els nuvols cubreixen el cel
me'n adono que torno a veure els dies dels colors de les flors
de que les guspires segueixen a l'aire fent pampallugues
i que mai van desaparaixer.

Vaig ser jo qui les va oblidar amb problemes d'adults.
Nous projectes piquen a la porta i deixo que passin amb una condició:
que ballin la dansa dels benvinguts, jo els convidaré a una taça de bona sort.
Seuen al sofá i s'encaren amb dies passats de textures diluides i colors esmorteits.

Potser és moment de deixar de mirar per l'objectiu, aixecar el cap
i veure que ell t'oberva, embadalit.
Un somriure, dos somriures.

Penses en tancar el blog.
Penses en obrir-ne un altre, poter, o potser no. Amb altres aires, altres rumbs.

Als temps passats se'ls hi ha fet tart i marxen per on han vingut
mentre els nous projectes tenen ganes de gresca.

Rêves

Veig el paisatge dels orígens.
El del principi dels començaments;
Aquell on el verd és abundant, exuberants i quotidià.
Veig flors que mai he sabut distingir
i a mi a punt de devorar un cos carnós.
Vaig néixer lleó i lleó moriré.
Depredador d’instint, la flauta em guia pels camins de la natura.
La misteriosa melodia que s’amaga sota les fulles
m’incita a la captura.
Ulls oberts de bat a bat, postura immòbil.
Soc capaç de sentir l’elefant a deu kilòmetres
i el colibrí sobre el meu cap.
Fins i tot el cantar del meu proper àpat ajagut sobre l’herba,
m’indica que m’espera.

Mais rapelle toi...les rêves toujours sont rêves.


Darrera proposta de relats conjunts

tres germans

Crido a la calma

Crido a la calma
busco la quietat
demano la pau.

Poc a poc las aguas vuelven a su cauce,
la normalitat torna a entrar a casa meva.

La revolució interna deixa de ser latent
i es va escolant entre els dits de la mà.

Organitzes el caos d'emocions i novetats.

Al senirte perduda en mig del mar
vas acabar deixan-te guiar per l'estrella polar
perque potser es la que sempre t'ha estat acaronant.

Me marché sin previo aviso

J'ai regardé l'ebouillition de la medine
avec les yeux que tu as gardé dans ta tête.

J'ai rigolé dans tes ruelles
avec le sourire que tu as tellement aimé.

Je n'ai pas caché mes cheveux frisés
avec les mouchoir de couleurs.

J'ai prononcé ton prénom une et mil fois
et toujours à l'envers.

Mais tu n'as pas trouvé de raisons pour ne
pas tombé amoureux de moi le Marroc.

Mexico a sorbos II

Post dedicat a la Kena, intentant satisfer les seves peticions (no tingueu enveja que ningú més ha fet cap petició decent, oi anonymous?)

Potser quan demanaves alguna cosa més urbana et referies a una visió, romantica en aquest cas, d'una megapolis de 20 milions d'habitants, la màxima contaminació concentrada en un punt del planeta anomenat DF.

Extranyament quan mires pel balcó a les 6h del mati amb el teu jet lag latent veus aquesta imatge.

Tot i aixó potser buscaves el retrat del destroçat, del lleig o del pobre. És una exepció trobar un cotxe com aquest peró a mi em va robar el cor.



Segurament no demanaves pas casetes de colors, pintades amb cura, combinant grocs roses, amb verds i blaus, però a les ciutats d provincia i als pobles més petits de ben segur que és el que trobarem.



Qui s'apunta al teleferic per veure la panoramica del poble de Taxco? Ei, ei ei de dos en dos no vagi a ser que caiguem en aquesta serra escarpada.



Evidentment no podia marxar del pais sense fer algún retrat, la meva debilitat.
Te'n poso un parell q sino em quedo sense material inhedit :P.

aquesta és la imatge del moviment, la espontaneïtat i l'aroma que es respira al carrer. Llibertat...



Aquesta foto va ser negociada amb molta picardia per part de la noia que va resutar ser de més bona fé que una amiga seva, que corria per allà, més doletentota que el pebre. No vaig gosar abusar de les fotos, tenen la creença que les fotografies els hi capturen l'anima, potser per aixó s'explica la seva carona.

Mexico a sorbos l

El viaje una gozada, la experiencia para repetir, la companía siempre grata, los paisajes exhuberantes, la ciudad bulliciosa, el carnaval animado, la gente amable...
Podria rellenar lineas y lineas de substantivos y adjetivos que describirian mi aventura pero igual que los sentimientos, las sensaciones no pueden percibirse con las letras, ni los olores, ni el caluroso pueblo; las emociones no podran ser transmitidas con la efusividad del momento, como el sentir de amistades que dejo alli para volver en algunos años.
Aqui las primera fotos. (se admiten peticiones a conciencia)

Un pais de colores, de niños y de risas.


Pais de movimiento, de revolución, de calor y de movimiento.


Lugar de la cultura, de las civilizaciones, de las piramides y de los ritos.


Pais del Sol y de su dios, del viento en la quebrada, del mar bajo los pies.


Del agua cristalina, de las cascadas de cristal, de la selva humeda y puentes colgantes.


El sitio del relajo, de la flojera, del "ya me cansé" y de la siesta en hamaca.

imatge

He sortit de sota els llençols un segon mentre el meu captor descansa placidament, just per mostar-vos una imatge que tinc entre els meus records de Mexic.

Jet lag

Ya estoy aqui pero...estoy lavando ropa, recuperandome del jet lag, intentando no tener un estress postvacacional, programando la agenda social ( sisi y la otra tambien), reubicandome en mi casa, intentando sacarme el accento mejicano (q un mes es un mes)...



¿Y ustedes? ¿que me cuentan? ¿que pasó por aqui? ¿Novedades?

Chiapas

Ayer fui a ver a mamá.
Mamá naturaleza.
Me abrazó con sus montañas
mientras dejaba que recorriera
sus aguas tranquilas.

Me acarició con su intensa luz
de mediodia y pude notar
que se alegró al ver-me,
me bendijo con unas pocas lagrimas.

Me sentí pocahontas, una vez mas.
Porque ella es parte de mi,
y yo de ella.

Comida mexicana

chile, chile, chile, tamales, chile, chile, chile, esquites, chile, chile, chile, elotes, chiles, chiles, chiles, posole, chile, chile, chile, tacos pastor, chile, chile, chile, gorditas, chiles, chiles, enchiladas, chiles, chiles, chiles, quesadillas, chiles, chiles, chiles y mas chiles.

Cuernavaca

Cuantos dias sin saber de ustedes!
Pues pase unos dias en la playa. En Acapulco esquivamos las discos, loc chicos y el bullicio. Y encontramos la calma, el mar, la laguna, el sol y el relax.
Taxco encantador, un publo de callejuelas empedradas donde perderse comprando plata. Es el lugar de la plata.
Ahora alto en el camino pq estoy en el sitio donde me quedo una semana. Esta es la razon por la que vine aqui, se casa una amiga mia en Cuernavaca. Asi que amigos que empiece la banda y que toquen los Mariachis que Norma se casa!

Como andan señores? les gustó todo lo que han visto? Me contaron que se quedaron maravillados con los frescos de Diego rivera a todo color en los que se sintieron inmersos, que les encantó el paseo en la barquita en xochimilco, oyeron mariachis e hicieron unas carcajadas con el grupo. Ayer subieron a las piramides del sol y de la luna en Teotihuacan. Estan orgullosos de eso pq no hace demasiado del pierceing de su rotula, recuerdan. Ahora siempre se dirigiran a ustedes como señorita linda, preciosa, mi amor, mi hijita y claro recuerden que son dos chicas de 23 y 24 años, y ya conocen los mexicanos, no?

Recibieron la energia del sol y llenaron la mochila de amigos y contactos. Ya salieron de la contaminacion, fasciancion, burullo, movimiento, ruido, vitalidad del DF. Ahora se encuentran en Puebla. Q les depararà?

territorio mexicano

Bienvenidos a territorio mexicano. A partir de ahora vereis los taxis de color verde, olereis a comido frita en la calle, la frase oficial por excelencia será " me cansé", la ciudad no es uniforma,¡nunca!, tiene altibajos al estar contruida sobre una antigua laguna. Las calles estaran seran especificas, una de electrodomesticos, otra para las nuvias y asi sucesivamente. A partir de ahora beberes corona i comereis burritos. Acceptais recorrer esta aventura conmigo?

Mexico

Me marcho.
Me voy al pais donde
el sol y la luna
son dioses paganos.

Me voy al pais de la mordida,
del mordido y del que yo voy a morder.

Me marcho al pais de la siesta,
del ahorita que nunca llega,
del asosiego y del calor.

Me voy al pais de los chichimecas, los toltecas,
zapotecas, mixtecas y los aztecas.

Del pais de las mil culturas, de los mil colores,
de los mil sabores.

Del picante, del tequila, coronitas y coronas,
que las reinas de la fiesta no abandonan.

Dels pais de los pesos
aun que en la maleta no debas llevar peso.

Me voy, me marcho.
Al pais que a lo lejos me acoge por tres semanas
con la mochila llena de consejos y ahora ya millones de ganas.

Relats conjunts -200-

Timo estaba sumergido en el mundo de la presión, de la ley del mas fuerte, del mas rapido.
En ese mundo donde ganas o pierdes, donde no importan los demás solo el objetivo final. No exite lugar para la familia, para los amigos, para nadie mas que los papeles y los resultados.
En un lugar donde la luz solo se ve al final del camino, Timo cada vez se agotaba màs, comia menos y dormia peor.
Su estado de ánimo se marchitava al tiempo que su mirada movediza.
La presión estresante del ambiente le angustiaba enormemente, primero, llegando a un estado de resignación, luego.
Simplemente caminava arrastrando los pies, cabeza cabizbaja.
Se sentía en una habitación a oscuras donde cada minuto las paredes se estrechaban unos centimetros mas.
Su aspecto habia cambiado desde el dia uno, en que se anunciaron las pruebas;
Cada año le pasaba igual, antes de empezar no le parecían tan duras; al final solo queria respirar aire y no formulas, relajar sus ojos y dejar de procesar información constantemente.
Ahora apenas vestido con unos pantalones viejos y descamisado, sentia un calor asfixiante, sus pupilas a la espera de cualquier estimulo novodeso y su cuerpo se estaba inmunizando a la cafeïna.
Cuando creyó que los muros de su estancia no dejaban espacio mas que su cuerpo, cuando creia morir de examenes, cruzó el umbral.
Y todavia ahora mirando atras ese mundo feo, no se ha dado cuenta que ha llegado al post numero 200.

Forats de colors

veig que teniu una vista de linx. Pero aqui qui no corre vola i L'anonymous Writter va ser dels primers. Es el guanyador!!!
He fet un petit triquijoc idea original del mateix Anonymousa qui li dedico el post d'avui. Em va agradar molt i aqui us la plantejo. Qué us fan sentir els colors d'aqui sota? A mi aixó:



S'ha de fer sense pensar (ja es veu com ha sortit el meu)només sentir i escriure.
Els que heu encertat que hi havia escrit us convido a fer-lo. (és clar q aki tohthom es pot colar, no demanaré flayers).

sigorgik
kena
mercé
lluna nova (nuse nuse...)
su* (encara dubtes?)
alegria de la huerta
terra
putas y princesas
aiguamarina
oriol (que no li deixa publicar, pobrissó)

PD: Per cert! m'han encantat les multiples i variopintes respostes, sou totals!

meme cos

Aqui va el meme de la Kena, que consistia en escriure's alguna cosa en alguna part del cos. Està fet com he pogut, mig desenfocat amb la copacta i amb el cap poc lucit q els examens m'atura el cervell. Premi per qui endivini que posa :P



ah! el passo a qui el vulgui agafar!

moviment d'idees
espurnes de projectes
bullici de sentiments
coctel de somnis
pupurrí de viatges.

gafas de colores

Ponte las gafas de colores
y ven a pintar el paisaje
de colores que solo son reales en sueños,
donde los arboles son morados,
las aguas anaranjadas,
nuestras miradas cristalinas
y nuestros corazones azules.

fotos del passat

La verdad es que estoy de examnes y no tengo tiempo para mucho y por eso habia dejado un algunas fotos firmadas de antemano para poder publicar en esta época tan kakakakakakakaka. Todo planeadito, todo bien... Pues no! pq vi en Boira fotos del passat en la que ponia fotos d cuando era peke y a mi si me juntas fotografia y niños coged el mocho pq la baba es incontrolable (na mika lleig, si!)
Asi q aqui estoy de peque:




Desde xiquitina ya era curiosa y observadora. Siempre me ha gustado descubrir, aprender, investigar...



¿Cara de esfuerzo? ¿cada de maquinar algo? ¿cara traviesa?



Como no, para acabar, una gran sonrisa. O mejor dicho una carcajada provocada por las cosquillas que mi primo me hacia en el aire.

No he querido comprometer a nadie, familiares ni amigos, mas que nada por las pintas de la epoca que, evidentemente, esan muy xaxipirulis. (aunq me costado encontrar fotos sin ellos)

Le passo el meme a KENA que parece que tiene ganas de que le caiga uno, a CHASKY a ver si me deja- a ver si se deja y a CLINT que tengo curiosidad por verlo d pekenike.

meme dels sentits

L'espabila't de l'Striptease m'ha passat un meme d'alló més llaminer. parla del sentits. Obriu pas als 5 sentits: gust, tacte, olfacte, oïda i vista. Passeu, passeu...



1. Qué t'agrada contemplar?
La natura: un camp ple de roselles, una cascada d'aigua cristalina, un somriure, un camp de blat, les fulles de tardor estesses com una catifa, els nuvols, els meus ulls dins els teus.




2. Qué no pots deixar de tocar?
la manteta del sofà, la galta de la meva princesa, el coxí tou de sobre el llit, la teva pell quan ets aprop, el cap del meu gatet quan és a la meva falda.





3. Quina olor et torna boja?
la de pressecs, la de crispetes,la teva, la d'algun plat gratinant-se, la d'un pastis dins del forn, la teva sortint de la dutxa, la de pà calent.





4. Quina cosa t'agrada que et diguin?
m'agrada que me la diguin dolçament a la orella, o amb un somriure als llavis, amb una mirada picarona. Pots dirme-la en veu alta, cantant o cridar-la als quatre vents.
La cosa l'has de buscar tu, si t'ho digués no tindria cap gracia. ;)




5. Qué t'agrada mossegar?
maduixots ben grossos, cireretes, el teu coll, la xocolata, una poma verda, una torrada amb tomaquet i pernil, els teus llavis, formatges, menjar de diferents paisos, a tu.



PD: ai si que l'he passar ( cosa que mai faig)
JO MATEIXA
a GOSSADES (qui vulgui terra o boira o les dues)
ROBERTINHOS
i TRILLINA

melodia a quatre mans

amor

Ultimament no passo gaire per aqui

disculpeu-me, soc fent l'amor

Propositos de año nuevo

Se acerca un nuevo año y, como no, los propositos son un clasico. Todos sabemos que raramente se cumplen pero año tras año uno se prometese, se jura y se perjura que de esta año no pasa.
He recogido algunos de los mas tipicos: (según edad y circunstancias)

-Voy a dejar de fumar (ya sea tabaco u otras cosillas que corren por el mundo).
-Voy a ir al gimnasio.
-Voy a hacer dieta/ comer mas sano.
-Voy a estudiar mucho mas/ desde principio de curso iré repasando/ pasaré los apuntes a limpio.
-Llegaré puntual al trabajo.
-Haré un esfuerzo para llevarme bien con X.
-Ayudaré mas en casa.
-Tendré mas tiempo para mi/ los niños/ mi pareja/ la familia/ los amigos
-...

Yo la verdad es que no suelo prometerme nada que no pueda consiguir asi q mejor dejamos la hojita en blanco y ya llegará lo que tenga que llegar.

¿Y vosotros?¿Cuál es vuestro proposito para este año?

Feliz 2008 a todos.

Nueva navidad

Cuando por primera vez sales de la casa en que dormiste esperando "Santa" con un gusto dulzón en la boca y la alegria recorre tu cuerpo por haber sido una navidad entre familia; a secas, sin malos rollos, ni gritos, ni caras hostiles,

Si es la primera vez que grapas tus tickets de compra, cuando antes los perdías todavia sin entregar los regalos y te sorprendes calculando el gasto,

Cuando cada familiar que entra por la puerta, custodiada por rojizas ponsetias, busca distintas y disparatadas ideas para que una de tus hermanas no crezca mas,

Si la pequeña de la familia ya no mira con candida inociencia, y puedes leer en su mirada infinidad de sentimientos a los que no hace falta ponerle palabras,

Y te planteas compartir tu vida con alguien al que creias que la distancia separaría vuestros caminos. La seguridad de lo posible vence al miedo del compromiso. Crees en el amor y se convierte en tu reto mas desconocido hasta ahora,

Entonces, es que algo ha cambiado.

Bon Nadal

Atura't un segon, descriu-me el teu 2007
si en cabat veig un somriure al teu rostre
et desitjo un any tant ple de vida com aquest
Si no ets capaç de dibuixar un somris
et desitjo molta força per a que l'any entrant
sigui ple de rialles.

Déjà vie

Una festa per tu

Li he preparat una festeta a la meva amiga invisible, Sigorgik, com a regal.

Abans q res voldria dir que estic molt contenta de com han anat les coses. Jo per ser una superpates del mon mundial vaig signar amb el meu nom el segon o tercer dia, i tot i que ho vaig esborrar de seguida, la Sigorgik ja em va clitxar.
Per això li vaig proposar fer un joc. Jo preguntava coses sobre mi que ella podia trobar al blog i les havia de respondre. Així ens hem anat coneixent més.
Potser alguns de vosaltres no havíeu sentit parlar d’ella, però segur que desprès d’aquest “guateque” ja en sabreu moltes mes coses.

Bé, però sense mes rotllo començaré a organitzar la casa per aquesta nit. Penjaré fotos meves de Berlín per tot el menjador, sé que aquesta ciutat li té el cor robat.

Per descomptat, tothom està convidat, però necessitaré la vostra ajuda per enllestir els preparatius.

La alepsi, per exemple, és indispensable que porti la seva bona sort i reparteixi una miqueta entre tots. Esperem que siguis la primera en arribar.

Joana, espero que hagis gaudit del teu moment de tranquilitat i diari fent el café pq ara ve tot el contrari moments de festa i xeranila, preparada?

Vullunfestuc, es evident el que ha de portar, festucs per tothom per anar obrint boca, i si en falten els anirem a buscar al seu nou local.

Jordi, maco, t’ha tocat portar amanida per tots i explicar-nos pas per pas i amb alegria com s’ha d’amanir per que la cosa rutlli. (es veu que hi ha trucu).

El gatot, home no staria mal una mica de teca, i com q hem vist unes mans tan àgils i unes mandonguilles tan divertides…ens en faries unes quantes. Si cal ronronejo una micona, eh… d’ajuda no te’n faltarà, espero que de llepadetes tampoc.

Però una festa, no es una festa sense musica.

Marina, que tal se’t dona això de fer de DJ? Porta musiqueta que ja sé que tens un ranking preparat.

I L’ Anonymous writter que li doni un cop de mà que ultimament està molt musical.

La mariona que porti el seu somriure, la felicitat i l’enamorament que porta a sobre per encomanar-nos’en a tots!

Amb tot això encara no us he dit quin és el seu blog????
Es diu letters, words and poetry i efectivament és el que no pot faltar a la festa.



En esta sopa de letras hemos escondido dieciocho ciudades de Europa: Atenas, Berlín, Berna, Colonia, Estocolmo, Kiev, Lisboa, Milán, Niza, Oporto, Oslo, París, Praga, Roma, Sofía, Viena, Zagreb y Zurich.



E S T O C O L M O
A G A R P A R I S
C N A O B S I L L
O A R B R O M A O
L T B E R L I N N
O E K R B U D E D
N N I G S O F I A
I A E A Z I N V S
A S V Z U R I C H



extret


Per a la meva festa seurem sobre una catifa de colors i cadasqun dels convidats farà diferents intervencions.

La Laie ens podria portar vi del penedés, de les seves terres i algunes catanies de postre per comparir.


En Roi Marphil que porti les seves històries i ens llegeixi l’ultim capitol mentre tots asaborim un bon vi, fins i tot podem fer una pluja d’idees pel següent.

De seguida en Jesús M. Tibau pot explicarnos el proper joc literari i els diferents projectes que corren pel seu blog per si ens hi volem afegir a algun.

Clint, porta les teves converse vermelles siusplau, deixa el cop de mall a casa i agafa aquell bon rotllo del dilluns.

En Viatger pot portar unes quantes endevinalles visuals sobre monuments, llocs, cinemes o el que vulgui per seguir amb la ronda.

L’avi. Home que li demanarem a l’avi, sino que els seus ninots!!!?? Ens els deixaras comentar ben comentadets, oi? Segur que al nen de la Sogrgik li encanten.

A l’Anna tarambana li demanarem que segueixi la ronda de pujar a l’estrada i ens expliqui anecdotes dels nens de l’escola, per fer uns riures.

L’adrià obrirà un debat d’allò mes emocionant si de petits esomorzaveu Bonys, Tigretons o Bucaneros.

L’azriel, pot portar mascotes, si vol, però molt i molt important, jiji, el pastis de poma tant suculent que ens va ensenyar a fer al seu piset. El podries anar servint?

Amb la panxa plena li demanem al Zinc Ziprione que porti el seu humor, la seva ironia i la seva “xispa” habitual per explicar-nos el conte de la Brendafox, el coneixeu?

L’aiguamarina ens pot llegir algun dels seus poemes aprofitant que estem tots sentadets i amb ganes d’escoltar.

A en Robertinhos, li demanaria els Djembés per poder gaudir de la música en directe mentre nosaltres intentem seguir el ritme i hi afegim fent la percussió del nostre cos.

El veí, ai el veí que monta saraus a tort i a dret li prohibirem parlar de les histories veïnals per una nit, però li demanarem si ens pot portar uns quanta passes VIP per la seva festeta de fi d’any.

A la Boira li demanarem que porti cava a dojo i algun detall picantó que pot pispar d’Instints...

A en mon, posara el toc solemne i emotiu mentre brindem tots amb una miqueta de cava serà ell qui porti el cant del ocells, dspres la Marina ja li fotrà canya als CDs.


Efe podries portar Ferreros, Fantamiscos, Formatges i altres condiments que comencin per F.

La Carmncitta, es indispensable. En tota festa es necessita un metge, encara q no tingui el titol. I porta la Xoni pq jugui amb la meva turtu.

Denke deixa els prejudicis a casa que ja saps que despres falla i agudir de la festa!!

Bé nois si teniu cap problema no dubteu en adreçar-vos a la Sigorgik o jo, que totes dues compartim professió, Psicologia.

Ei ei ei si us pensaveu que la festa acaba aqui ho teniu clar: m’han dit que la casa de la meva blogaire invisible hi falta gent!! Som’hi doncs.

vaig posar tots els links pro se'm va bloquejar aixi que, em sap greu...

No es us perdeu el super regal que m'han fet a mi!!

Aturem el temps

Falta tant poc per veure’ns
que quasi et puc acaronar amb la punta dels meus dits.

Falta tant poc per olorar la teva presencia
que veig el color de la teva aura reflectida a la meva copa. (com deia Sau)

Falta tant poc per a que les teves flames i el meu espurneig intern
es converteixin en foc de camp
que les tendes s’han plantat entre els estels.

Falta tant poc per a que la química es transformi en màgia
que la màgia sens escola entre la roba d’hivern.

Tant poc...

Tant;
que ara ja,
que quasi t’he olorat,
quasi he vist la teva anima,
t’he acaronat i he presenciat encanteris entre enamorats nevats,
ara,
sé que voldré aturar el temps
quan els teus llavis i els meus no vulguin separar-se,
no vulguin deixar de ser un de sol
però també sé que l’aturarem, aquest temps corredís,
tancant-lo al cubell de la roba bruta.

Però tot i així amb les pestanyes xiuxiuejaràs
que per a tu i per mi, mai serà suficient l’eternitat.

Ayer te ví

Ayer volví a provar sabores de lejanía,
sabores de azafrán, curry, basmati
colores que se comen con los ojos.

Ayer me volviste a mirar mientras,
ponia el tenedor en mi boca
al tiempo que un dia saqué la camara de mi bolsa
tu, me retaste con la mirada,
y mi mundo se cayó al suelo.

Tu mano pedia junto a tu mamà enfermà de lepra.

No importa, ya, el dinero que te dimos o no te dimos
Sólo importa que tu mirada jamas se borró de mi mente,
y jamas se borrarà,
como olvidar la mirada del por favor.

Y aunque a veces te apaciguas
y duermes tranquila en mi interior
siempre que vuelva a provar
sabores lejanos de ese país llamado India
vas a volver.

blog solidario

En Uribetty m'ha donat un premi i la Nausica per formar part de la seva escala veïnal.




"es tracta de distingir set blocaires que compartisquin idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho facen d'una manera totalment altruïsta, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir. És una cadena :cal enviar un correu als nous blocs distingits i aquests, a la vegada, han de continuar la cadena amb set blocs més, i així successivament"

Jo crec que tots poc molt compratim. Ja sigui idees, opinions, pensaments, jocs, receptes, curiositats, articles, bogeries, pors, sinceritats, diversió...
O al cap i a la fí la comunicació no és compartir?
Per tant crec que tots el mereixem pro per dir els primer que em venen al cap diré: (i si stan repetits mala sort):P

Robertinhos : per la seva visió del mon desde un altre angle.

Waipueduca: pq els seus posts sempre son reflexius i un munt de gent s'afegeix cada dia als seus valors.

La cullerada: Per les seves critiques amb humor.

És folla aquesta premsa: pels articles que cada dia la premsa publica i que ell busca, troba i ensenya les bogeries q corren pel mon.

Faves tendres: pq sempre que entro allà em sorpren i amés compartim metge d capçalera. No em digueu q aixó no es ser solidari? :P

Gossades: pq tot i q ara la cosa sta en plan mes light, és un blog per passar-s'hi sovint.

Cròniques de sota el mugró: pq m'agrada, pq em fa riure, pq pot ser absurd o pot estar ple de significat.

El blocaire invisible

Tots sabem que és el l'amic invisible. Segur que tothom ho ha fet alguna vegada. No sé perquè a mi no em feia gaire il·lusió quan ho a l'escola o a l'institut, potser pq m'havia tocat algú q no tenia sns cap conexió o potser pq no es jugava amb pistes o pq eren dificils d fer arribar. Però oh! amb el blocaire invisible, semblo una nena entusiasmada a punt d'obrir el regal de reis. Estic ansiosa. Em fa molta gracia trobar pistetas de tu, sí, el invisible. I de deixarli al/la blocaire que jo li faig. Jiji
No sé pq tinc tanta emoció al cos, però m'agrada. I aqui xom a minim ja tenim una conexió, el blog. Els participants d'aquest any son:
Alepsi (es clar), Marina, Athaelion,L'Azriel, El Gatot, El Veí, La Boira, En Mon, La Mariona, En Robertinhos, L'Avi, En Jordi Casanovas, En Roi Marphille, En Vullunfestuc, El Viatger, En Jesús M. Tibau, L' Efe, La Laie, L'AnnaTarambana, L'Anonymous Writer, L'Adrià, En Zinc Piritione, La Carmncita, L'aiguamarina, En Denke, En Sigorgik, En Clint i La Joana.

No us he posat cap link pq tot i que alguns els conegueu sé q aixó pica el gusanillo i algun no es podria resistir a buscar-los pro no, no i no, ho descubriré soleta. Que no us recordeu que ja soc gran? :P

I aqui deixo una pisteta pel que jo li faig:



Aixó va per tu! (ah! els altres si desxifreu el missatge mutis i a la gabia, eh) ;)

Mr Magorium y su tienda mágica

¿Algun cop has cregut en la màgia? ¿Aluna vegada has desitjat tornar a creure-hi?
Avui he anat a la pre estrena de la pel·licula "Mr magorium y su tienda mágica".
A mi sincerament m'ha encantat. Feia dies que anava al cinema i sortia igual que com havia entrat, sense cap mena de remolí per dins, ni alegria, ni por, ni il·lusió, ni tristesa. Potser havent fet uns riure però cosa més. Jo crec que les bones pelis, com els bons llibres, com les bones obres de teatre han de fer afrorar sentiments, els que siguin, però no et poden deixar indiferent.
Aquesta és una história per als mes petits però també per als més grans. Es clar que parla de la màgia, de la fantasia o dels somnis tot i que també parla de confiança en un mateix. Em sembla molt important que desde petits aprenguem a valorar-nos perquè de vegades potser per algun professor quisquillos, alguns pares que presionen massa o comentaris dels companys de classe perdem la fe en nosaltres mateixos.
Si teniu nens aprop: fills, germans, cosins es una bona peli plena de il·lusió i color tot i que explica realitats tant grans com la vida mateixa.
Si no en teniu, us podeu regalar una bona estona!

Ruedecitas

¿Recordais cuando fue la primera vez que os montasteis en una bicicleta? ¿Cuando aprendisteis a correr como kamikazes sintiendos libres?¿Cuando os sacaron las ruedecitas y os hicisteis mayores oficialmente?

Yo me acuerdo que aprendí con pocos años. Mi padre me enseñó. Pero lo que recuerdo con mas claridad es el dia que me quitaron las ruedecitas.
Estaba dispuesta a hacer el paso, a ser una niña mayor. Estaba nerviosa.
Él me dijo: "No te preocupes, yo te cojo del sillín mientras tu pedaleas".
Así lo hizo. Se agarró a mi sillín mientras yo pedaleaba insegura le iba pidiendo que no me soltara. "Por favor, no me sueltes papá".
Corrió detras de mi a medida que yo iba cogiendo seguridad. De pronto me soltó sin que yo me enterara, seguía pedaleando a mi ritmo. Giré la cabeza para verle detras de mi, pero al voltearme me dijo: "Sigue, lo haces muy bien, estas sola. Lo estas haciendo sola!"
La emoción y el miedo recorrieron mi cuerpo al mismo tiempo. Y eso fue lo que desestabilizó mi manillar. Acabé, como no, feliz en el suelo.

Que el miedo no nos frene nunca.

Hace un par de dias dejé mis ruedecitas en casa. Otra vez. Ahora vuelvo a andar como una niña mayor.

Fragancias

Mmmmm no sé cual escoger...formas, colores, fragancias, olores...

¿Cual es tu perfume favorito? ¿Que flor desprende un olor mas especial? ¿Cual es la fruta que te embriaga solo con su fragancia?¿ Que plato te abre el apetito solo con abrir la puerta de casa y adivinarlo?
Comparte conmigo curiosidades.