dimecres, d’abril 02, 2008

Rêves

reve


Veig el paisatge dels orígens.
El del principi dels començaments;
Aquell on el verd és abundant, exuberants i quotidià.
Veig flors que mai he sabut distingir
i a mi a punt de devorar un cos carnós.
Vaig néixer lleó i lleó moriré.
Depredador d’instint, la flauta em guia pels camins de la natura.
La misteriosa melodia que s’amaga sota les fulles
m’incita a la captura.
Ulls oberts de bat a bat, postura immòbil.
Soc capaç de sentir l’elefant a deu kilòmetres
i el colibrí sobre el meu cap.
Fins i tot el cantar del meu proper àpat ajagut sobre l’herba,
m’indica que m’espera.


Mais rapelle toi...les rêves toujours sont rêves.



Darrera proposta de relats conjunts

19 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

un bon punt de vista per una bona història.

Striper ha dit...

Tant absorta estas en el ambient del paissatge,Que no sens el colibri doncs compte amb el lleo.

Núr ha dit...

...què està passant? he entrat a uns quant blocs aquesta setmana i tots heu penjat aquesta imatge amb un escrit a sota. Al final l'hauré de penjar jo i tot! Suposo que té a veure amb això dels relats conjunts, oi? hihi
Aprofito per a dir-vos a tots que els textos eren boníssims arreu! :)
L'instint animal i la relació amb la natura. Sí, senyora, molt molt bunik, t'ha quedat!

XeXu ha dit...

Quin mal rotllet el lleó aquest... però una molt bona història vista d'un punt de vista que encara no s'havia fet, crec. Jo en vaig estar a punt, però finalment vaig deixar els lleons en pau.

Antoni ha dit...

Molt bona!

Joana ha dit...

Se't cruspirà viva!!! Vigila ;)

Jo Mateixa ha dit...

Dolça...molt bo, m'ha agradat molt!!!!

Petonasos!!!!

[anonymous writer] ha dit...

M'ha agradat molt, no esperava menys de tu!!! jeje

Déjà vie ha dit...

jordi, gracies.

striper, el lleó soc jo.

núr, jajajajaja a relats conjunts es presenta, normalment, un caudre i tothom q vulgui pot escriure inspirant-se en ell. es una proposta molt divertida veure els diferents tipus d relats.

xexu, a mi m'agraden els lleons...

antoni, thakyoussssss.

joana, i no soc jo qui cruspire?

jo mateixa, vols dir q he sigut dolça aqui?? :P

anomymous writter, ooooooh gracies. ;)

Núr ha dit...

Senyora, us demano si us plau que passeu per l'habitació dels mals endreços... Hi trobareu quelcom per a vós!

Clint ha dit...

lleona...;)

Anònim ha dit...

mmm...factoria dejà pura i dura...com em mancaven aquests escrits...per quant un en la llengua de Dante...des d'Italia m'agradaria sentir algo en la meua llengua...si vols t'ajudo...

t'estimo reina

Spazzolino Blu

Boira ha dit...

Ooooh! I se l'acaba menjant el lleó? M'ha agradat molt el punt de vista que li has donat. Donant importància al lleó que està en un segon terme.

Genial!

Una abraçada.

kena ha dit...

:) m'ha recordat una mica a el jardí de les delícies..
Me'n van regalar un puzzle i d'estar tantes hores mirant les peces diminutes i els dibuixos estranys vai tenir malsons tres nits seguides!!

petons, bonica.. i a veure si escrivim el relat aquell pendent :P

Déjà vie ha dit...

núr, oooooooooooh quina ilusió! hi vaig corrents!

clint, ei lleó :P

spazzolino blu, temps al temps amor...tot arriba. ;)

boira, el final sempre l'acabem posant nosaltres mateixos. tu q diries?

kena, ai pobreta amb malsons i tot!!

Tocat del cargol ha dit...

Molt bo dejà! Et poses a la pell d'una deesa o quelcom semblant...
Salut!

zel ha dit...

Molt maco, dejà, molt, i per cert, saps quants relats ham nascut amb flauta? El teu, també....Petons!

Anna ha dit...

Ai l'instint animal! Molt bó, m'ha agradat el relat i la volta que li has donat. Enhorabona.

Déjà vie ha dit...

tocat del cargol, oish gracies noi pensava q senzillament es tractava d'un lleó pero ja veig q no. ;)

zel, mmmm nose si t'acabo d'entendre...

anna, d l'instint animal no s'escapa ningú. :P