Rêves

Veig el paisatge dels orígens.
El del principi dels començaments;
Aquell on el verd és abundant, exuberants i quotidià.
Veig flors que mai he sabut distingir
i a mi a punt de devorar un cos carnós.
Vaig néixer lleó i lleó moriré.
Depredador d’instint, la flauta em guia pels camins de la natura.
La misteriosa melodia que s’amaga sota les fulles
m’incita a la captura.
Ulls oberts de bat a bat, postura immòbil.
Soc capaç de sentir l’elefant a deu kilòmetres
i el colibrí sobre el meu cap.
Fins i tot el cantar del meu proper àpat ajagut sobre l’herba,
m’indica que m’espera.

Mais rapelle toi...les rêves toujours sont rêves.


Darrera proposta de relats conjunts