dilluns, d’abril 07, 2008

pensaments

nadal-07-246
... i avui que el dia és gris i els nuvols cubreixen el cel
me'n adono que torno a veure els dies dels colors de les flors
de que les guspires segueixen a l'aire fent pampallugues
i que mai van desaparaixer.

Vaig ser jo qui les va oblidar amb problemes d'adults.
Nous projectes piquen a la porta i deixo que passin amb una condició:
que ballin la dansa dels benvinguts, jo els convidaré a una taça de bona sort.
Seuen al sofá i s'encaren amb dies passats de textures diluides i colors esmorteits.

Potser és moment de deixar de mirar per l'objectiu, aixecar el cap
i veure que ell t'oberva, embadalit.
Un somriure, dos somriures.

Penses en tancar el blog.
Penses en obrir-ne un altre, poter, o potser no. Amb altres aires, altres rumbs.

Als temps passats se'ls hi ha fet tart i marxen per on han vingut
mentre els nous projectes tenen ganes de gresca.

25 comentaris:

Núr ha dit...

M'agrada la part que dius: Nous projectes piquen a la porta i deixo que passin amb una condició:
que ballin la dansa dels benvinguts, jo els convidaré a una taça de bona sort.

A mi també m'arriben nous projectes i tinc ganes d'obrir-los la porta de bat a bat, tot i que fa una mica de por.
Quant a tancar el bloc... El bloc el fas tu i és una part de tu. I si canvies, potser vols que el canvi es vegi reflectit en el teu bloc. A vegades costa. A mi em va costar. Prò veig que en aquest món tothom ho fa constantment. De totes maneres, no l'eliminis (encara que només hi tinguis accés tu) perquè sempre puguis llegir els comentaris que t'han fet les persones que entraven tot sovint. Almenys, jo ho faria!
Un petonet i sort amb la teva decisió!

Robertinhos ha dit...

m'encanta que et vinguin nous projecte si que la teva creativitat bulli com l'amor pel cepillito, però m'entristiria molt veure que tanques el blog. Tens un blog colorista i viu, ja ho saps. I també saps que és un dels blogs que més m'encanten.
ànims i força a la càmara.

Per cert, no series tu qui feia una foto ajupida a la cantonada de carrer del Call quan una cama (la meva) li va envaïr l'objectiu, no?

Robertinhos ha dit...

m'encanta que et vinguin nous projecte si que la teva creativitat bulli com l'amor pel cepillito, però m'entristiria molt veure que tanques el blog. Tens un blog colorista i viu, ja ho saps. I també saps que és un dels blogs que més m'encanten.
ànims i força a la càmara.

Per cert, no series tu qui feia una foto ajupida a la cantonada de carrer del Call quan una cama (la meva) li va envaïr l'objectiu, no?

Striper ha dit...

Siguin els que siguin endevant amb els nous projectes.

Jordi Casanovas ha dit...

Facis el que facis que tinguis sort i envia'ns senyals de fum de tant en tant... si vols eh!

Cosespetites ha dit...

Pensaments que et diuen que estàs viva, i les persones vives, fan canvis, prenen decisions, engeguen nous projectes...

XeXu ha dit...

No no no, no marxis eh? Que m'enfado! Que protesto! Que no respiro fins que tornis! Ui, i era jo el que tenia trenta anys...? Espero que segueixis entre nosaltres, però això si, amb els nous projectes, tota la sort del món.

Puji ha dit...

Ei ei ei! No fotem, eh?

mossèn ha dit...

treballeu per la CIA ??? ... salut

Antoni ha dit...

Engresca't! Els projectes i les il·lusions no es poden deixar escapar.

Sort!

Anònim ha dit...

M'alegra veure't així! saps q no podras tancar la criatura, som massa els que et llegim des de fa molt temps!

Reina, gràcies pel teu somriure!!!

Com m'agrada veure't així...reflecteix un dia de solet en qualsevol placeta...

t'estimo!

CEPI!

Boira ha dit...

Oh! Endavant amb els nous projectes, però espero que el blog no el tanquis! Que fariem sense tu, només et dono permís per tancar-lo si n'obres un altre, i ens dones la direcció....mmmmm....Ooooh! Déjà, no marxis!!

Un petonarro guapa! M'encanta la foto!

kena ha dit...

bonica foto :)
no sé pq em recorda a les fotos de l'altra membre negrellum... :P
on és?

tonets

Duschgel ha dit...

Que vingui el que hagi de venir i mira les coses amb els ulls amb què les hagis de mirar. Però si canvies de blog... avisa'ns!! Això sí, espero que no el tanquis!

oriol ha dit...

Tu bonica, sempre em portes aires d'optimisme. La teva manera de dir les coses fa pensar que cal gaudir de tot!
Un petó ( espero que tot bé! )

Waipu Carolina ha dit...

Sobre todo trata de no tener demasiados problemas de adultos ya que aún eres una chamita. Vive y sé feliz. Tu foto es preciosa, eres buenísima.

carmncitta ha dit...

yo le hic euna foto a J. asi....se ve él poniendo gasolina, jaja, es muy graciosa, un día puede que la suba al blog.


muaks

Jesús M. Tibau ha dit...

El passat no ha de ser una càrrega, sinó un trampolí des d'on impulsar-nos cap endavant.

Dani R. ha dit...

Eis! salut! Que feia un munt que no passava per aquí.

Vier ha dit...

Collons, si que et fan bé, els dies grisos :)

M'ha agradat molt això de la dansa dels benvinguts!

Joana ha dit...

Després d'un dia gris surt el sol i els projectes amb una mica de gresca funcionen millor!
Endavant wapa!

Jo Mateixa ha dit...

Si els nous projectes que et venen son obrir nous blocs amb altres rumbs esta be, sempre i quant no abandonis aquest.

Si els nous projectes van relacionats de manera...indirecte amb el teu cepillu nena, no t'ho pensis més, que esteu fets l'un per l'altre :-P

Dolça, facis el que facis nosaltres estarem aqui, això si, ni se t'acudeixi marxar, tu no si et plau!!!!!

Petonets ben dolcets nomes per tu :-)

Robertinhos ha dit...

passa per casa a recollir el premi, vaaaaaaaaaaaaaaa!!!!

Déjà vie ha dit...

núr, tens tota la raó, nosaltres canviem constantment i el bloc tb evoluciona pero d vegades creus que un projecte arriba a la seva fi. Obrim akestes portes juntes?

robertinhos, no era pas jo akella d l'objectiu no. Sabria q eres tu!
crec q aquest bloc te els dies comptats pero m'ha encantat tenir-lo. Potser un altre bloc m'espera.
Una altre etapa de la meva vida comença.

striper, que escuet avui pro amb bones vibracions.

jordi, ni ho dubtis!

cosespetites, m'agrada sentir-ho.

xexu, macooooooo respira un micona encara q sigui per un dels dos forats dl nas. :P m'encanta q tinguis trenta anys i parlis aixi. Veurem el q fem encara stic meditant... pro...

puji, carinyo, no tinc temps. I el mereixeu.

mossèn, com ho ha endevinat?

antoni, jejejeje i tant!

cepi, pq sempre estas mes segur q jo del q jo fare? :P

boira, crec q per alli aniran els trets pero imagino q seria un bloc diferent a akest.

kena, vols dir q encara hi és?

dusch, avisats estareu. Promes!

oriol, només diré gracies, avui.

waipu, i si quiero ser siempre chamita?

crmncitta, avisame si la subes!

jesus, salto eh!

dani, jajajaj salut!

vier, a tu tb se't apropen nous projectes, oi? ;)

joana, sempre endavant.

jo mateixa, doncs no te res a veure és un creixement personal, més aviat. Tot ho anire explicant poc a poc i cada cop q guanyi una batalla amb el temps.

robertinhos, aixo no m'ho perdo!

Robertinhos ha dit...

anava acompanyat i potser t'hagués fet tall. en fi...

suposo que a la vida vas cremant etapes i necessites un altre blog o bé deixar-ho.

jo estic més fotut, típic moment en el que estpas fent no et satisfà però no saps fer res més.

en fi.........mala època pel Robertinhos