dissabte, d’abril 19, 2008

planta

tulipan-maj062

Cada dia estic més segura de ser una planta,
potser un lliri, blanc inmaculat,
una tulipa de primavera,
una olivera, preciosa fortalesa
o una rosa amb vestit de nit.

Soc una flor, un arbre o una fulla verda
que necessita la pluja per respirar
el sol per creixer
i el vent per bellugarse.

Necessito mullarme sencera
quan decideixes regar les terres
banyarme en els raig de sol
quan l'estació permet una escalfor agradable
perdre'm per la boira juganera de la tardor
o corre com el vent fent zigazagues.

Una planta tant lligada al cel com a la terra, així soc jo.

18 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo voto per la rosa amb vestit de nit...cada vegada m'impresiones mes amb els teus relats...petits, llargs...tots...
pero al fi i al cap tots els relats ets tu...

La pluja es important, i si...el fet q et banyi de nou, el fet de l'olor de terra mullada després del temps...no te preu

t'estimo reina

SPAZZOLINO BLU

Robertinhos ha dit...

ja sabia jo que per spazzolino series més que una tulipa!

ànims, ara és primavera i les flors comencen a aparèixer

Violette ha dit...

Fresc i primaveral... com em suggereixes ser.

Clint ha dit...

i un cactus...per que no li agraden a ningú els cactus!

Joana ha dit...

I que mai et deixin de regar!
Wapa!

XeXu ha dit...

Jo em decanto a pensar que ets una flor ben maca que impressiona a tothom, però espero que tinguis arrels profundes i gruixudes com una olivera.

Déjà vie ha dit...

spazzolino blu, encara t'impresiono? aixo si q em sorpren!! necessito a la pluja com els teus petons cada dia. ;)

robertinhos, i tu? q ets?

violette, tu ets primavera!

clint, els cactus donen figues de moro, fuita dolça. Tothom sigui com sigui té fruits per donar, bellesa, olor o força. ;)
(ets tu un cactus?)

joana, aigua aigua per tots!!

xexu, m'agrada com et decantes. ;)

Jo Mateixa ha dit...

Jo de vegades em sento cactus, allò quant tinc un mal dia, saps que vull dir??, d'altres em sento com una magnòlia (m'encanten les magnòlies)

De tant en tant necessito aigua i que algu em parli dolçament, be suposo que això tothom no??

Petonets dolcets cuca!!!!

Jordi Casanovas ha dit...

quina sort tens de ser una planta... jo m'he quedat en capullo ;)

Striper ha dit...

I Jo crec quetambe tant bonica comaquesta flor.

Robertinhos ha dit...

un bon bitxuuuuuuuuuuu


jajajajajajaja

Anònim ha dit...

a mi el que em molen son els cactus - amb aixo no dic q la deja ho sigui ehh!!!!!

XD una abraçada a tots

Petons reina

SPAZZOLINO BLUH

zel ha dit...

Bonica, jo també sovint em sento cactus, punxo quan no puc més...tot menys ser una carnívora d'aquelles que ataquen a traidoria.... Per cert, preciosa foto i preciosos ulls, els de baix.

Antoni ha dit...

Vull ser feliç com un vegetal!

Núr ha dit...

A mi m'agraden els girasols!! ben carregadets de pipes, en comunitat i prenent el sol tot el dia! hihi No suporto la calor, prò un solet agradable amb una mica de brisa...

Tot i això, a vegades, més que cactus, sóc un bon cardot!, que té les punxes més llargues!

carmncitta ha dit...

'Una planta tant lligada al cel com a la terra, així soc jo.'

Això em recorda als exercicis de respiració/relaxación que faig a una optativa de Tècnica Metamorfica, jeje. La connexió cel-terra......ommmmmmm

Déjà vie ha dit...

jo mateixa, mmmm aixo d agua i parauletes maques a la orella crec q a les plantes tb els hi agrada pero a la resta molt!!

jordi, jajajajjaja potser algun dia seras planta.

striper, gracies, és maca oi?

robertinhos, un bon bitxo stas fet tu? no se, no se...

spazzolino, menys mal q no ho has dit! ;)

zel, weno d vegades ser carnivora d'akelles q deixes el teu xicot mort entre els llençols tp sta mal, no?

antoni, d debó creus q son feliços?

núr, a mi tb em m'agraden els girasols moventse al ritme del sol. Cardot? XD jajajajjaa

carmncitta, jo aksta conexió la tinc molt potenciada. :P

Núr ha dit...

...és que «cardo borriquero» no és català... i «card burral» no em diràs que no sona lletgíssim!!! hihi