dimecres, d’abril 23, 2008

Feliç Sant Jordi

395px-Dragon_chinois

-Ya veras tengo una sorpresita para ti, va dir en Gustavo mentre l’Anna li començava a desbotonar la camisa.
-¿Una sorpresa? Li va xiuxiuejar sensualment a l'orella.
Potser s’ha enrecordat de la llegenda que li vaig explicar ara fa un any per telèfon quan en Gustavo preparava una convenció a Zurich. Potser em regalarà una rosa o potser millor, em regalarà un llibre!!
-Mi niña, va dir mirant-la als ulls, ¿Crees que no me acuerdo de cada palabra que sale por tu boquita linda?

L’Anna s’ha preguntat una mil vegades com es pot haver enamorat d’algú amb tant poques similituds al seu ideal imaginari però sempre s’ha donat per vençuda. L’amor és així, es responia, i aprofitava cada moment amb ell com si fos el darrer perquè tot i que en Gustavo volava desenes de vegades a l’any mai eren suficients avions per dormir cada nit al seu costat.

-A ver si lo adivino…tiene que ver con Sant Jordi.
-Anda que rápido me has pillao. Pues por ser tan lista ahora vas a flipar.
Agafa la seva corbata estesa per terra i li envena els ulls a la noia expectant de plaer.
-¿Has venido juguetón de Corea, no?
-No cielo, yo juguetón soy siempre, pero no podia permitir que me sacaras ventaja. Estabas a puntito de descubrir mi sorpresa y eso no puede ser. Abans d’acabar la frase li lleva el vestit de primavera per poder-la contemplar nua.
Ella ho sap i no dubta en estirar-se ben còmode al llit mentre s’acaricia per tot el cos imaginant la cara del seu xicot.

-Y puedo desabrocharte el pantalón o ¿eso también se me está vetado? Diu ella passant-se la llengua lentament per sobre els llavis.
-Hasta con los ojos vendados me sacas ventaja niña, que tremenda eres!
-Un botón, dos botones y…tres botones para mi.
Gustavo no pot evitar una erecció prominent. Aquesta noia sempre l’ha tornat boig.
Ella més picarona que mai es descorda els sostens delicadament escollits per la ocasió i deixa que ell els hi enretiri.

-¿En igualdad de condiciones?
Gustavo no dubta ni instant en treure’s ràpidament la camisa oberta que duia per poder respondre un Sí i llançar-se sobre l’Anna, preciosa només amb unes calcetes roig transparent.
Se li apropa dolçament, retenint els impulsos de menjar-se-la a mossegades per mostrar-li la esperada sorpresa.
Li descorda a poc a poc la corbata grisa que rellisca pel seu rostre i veu un somriure llaminer.

-Ven aquí que te vea bien ahora.
En Gustavo a quatre potes movent el cul amb el seu caminar sobre el llit mostra la seva robusta figura sense complexes i amb molt d’encant.

-¿Que es esto? Exclama l’Anna senyalant la seva espatlla dreta del noi.
Gustavo la mira divertit.
-¿Oye nene que qué es este tatuaje que te has hecho? Quina figura més lletja, nono horrorosa, sense cap sentit i tant gran, a més, a sobre, aixó és per tota la vida. No pot ser, no pot ser que hagi fet aixó.

-Amorcito esta es tu sorpresa, el dragón de tu leyenda, el San Jordi que me decías. Tu dia preferido del año! ¿No es hoy su día? ¿ No te alegras mi amor?

-Ay mi niño! cuanto te quiero- li diu l’Anna abraçant-lo mentre pensa que el seu drac no era així, però, ben mirat ho podria arribar a ser. Tampoc és tant lleig.

Una nova proposta de: relats conjunts.

18 comentaris:

XeXu ha dit...

Un relat magnífic Déjà! Amb tocs de sensualitat, misteri, i llegenda, és clar. M'ha agradat molt, a més, està molt ben escrit. Fa gràcia això de que el seu drac no era així, però ho podria arribar a ser... Felicitats molt sinceres.

Antoni ha dit...

jejeje, molt interessant!
...però al final no se li talla el rotllo, oi?
...doncs vinga, segueix que estavem en el millor! ;P

Clint ha dit...

quina sort que té aquest Gustavo!

carmncitta ha dit...

ufffff...no me llama el tatoo ehhhhh?

Si me pasara algo así no sé como reaccionaría...yo creo que no tan bien como Anna xDDDD

Me ha gustado mucho el relato, como enganchan tus historias :)

Pd40 ha dit...

jejeje, diuen que l'amor és cec, no? Potser millor un drac xinés que un Sant Jordi ninja :P
Bon relat!!

estrip ha dit...

com que és a l'espatlla, segons les posturetes que facin, potser no l'haurà de veure.

Tocat del cargol ha dit...

Caram! Quina sensualitat. Hi ha hagut una pujada de temperatura i de colors mentre llegia... Ell un detallista i ella li ho sap agrair malgrat no li acabi d'agradar...la intenció és el que compta..no?

estripanits ha dit...

Fantàstic! Enhorabona!

kena ha dit...

jajajajajajajjaja
em parteixo
sincerament... xD m'he imaginat l'escena però em fallava el llenguatge xD
maremeva
quin fart de riure xD
ja sabia el final... :P

quedem oneday?
jo daquí res ja seré homeless i viuré més apropet de chez toi ;)
terrasseta virre de relat? esmorzaret de cafèambllet festiu?

Joana ha dit...

Ja tornes a ser la Déjà! Wapa!
Que et vagi molt ve per Itàlia i sobretot ...informa!!!!
Petons!

Déjà vie ha dit...

Uf uf se m'ha girat feina i no he pogut ni respondre!!

xexu, gracies maco el q a mi m'agrada es q t'hagi agarat a tu. ;)

antoni, et pots creure q en acabar d'escriure vaig pensar exactament en el mateix?

clint, jajajajaja bé ell s'ha fet un tatuatge tb per...amor?

carmncitta, ai wapa como me gusta q me digas esto q hacia mucho q no escribia!!! a mi el tatto no me llama nada d nada.

pd 40, qui sap qui sap...

estrip, jajajajaa bona aquesta! a veure com se les empesquen.

tocat del cargol, aixó diuen...o no? :P

estripanit, gracies noi.

kena, el llenguatge era per donar mes dinamisme a l'escena pero pel q sembla ja en tenia l'escena per si mateixa.
ara ho tinc xungu xungu per kdar potser el finde un ratillo. K pel pont piro maca i abans tinc exam. Jat truco.

joana, tu tb ho has notat? menys mal!!! kina alegria! informare pro marxo dspres d'estiu eh. encra em tindreu fent la punyeta per aki una mica mes . :P

Núr ha dit...

aix... ahir havia escrit un comentari, i no s'ha desat! vaja...
res! que et deia que m'ha agradat moltíssim, tot i que em pensava que ella acabaria sortint per potes!! hihi

olé!!

petonets, guapa!

Jordi Casanovas ha dit...

sembla ben be com si t'hagués passat a tu, de tan ben explicat. Bon relat

Jo Mateixa ha dit...

Genial nineta, molt currat i molt, mmmmmmm :-P

Petonets dolcets i bon cap de setmana!!!!

barbollaire ha dit...

Ualàaaa!
Si hi havia foc i tot!!
Potser no del Drac però si gràcies a ell!! X¬DDDD!

Molt bon relat! Fantàstic!

Anònim ha dit...

Jo nene quina pujada de temperatura...sera lo que viene ahora?? jajaj tantdebo!!

Tornes a ser la meva Déjà, i lo millor es quan els llegeixes tu...m'ha encantat!! anima't i escriu mes...

T'estimo reina

SPAZZOLINO BLU

Déjà vie ha dit...

núr, no m'extranya q pensesis aixó deu ni do amb el tatoo. :P

jordi, doncs no i menys mal!

jo mateixa, m'agrada aixo d molt mmmmmmmmm. jeje

barbollaire, ja era del q es tractava no? no es st jordi? ;)

spazzolino, aix carinyet q senzill i maco akst comentari.

zel ha dit...

Jo faig com tu, noia, de vegades estic dies sense dir res, però avui diré per tots, preciós relat, divertit...vaig llegint..