dimecres, de gener 23, 2008

Relats conjunts -200-

Escaping_criticism_by_Caso

Timo estaba sumergido en el mundo de la presión, de la ley del mas fuerte, del mas rapido.
En ese mundo donde ganas o pierdes, donde no importan los demás solo el objetivo final. No exite lugar para la familia, para los amigos, para nadie mas que los papeles y los resultados.
En un lugar donde la luz solo se ve al final del camino, Timo cada vez se agotaba màs, comia menos y dormia peor.
Su estado de ánimo se marchitava al tiempo que su mirada movediza.
La presión estresante del ambiente le angustiaba enormemente, primero, llegando a un estado de resignación, luego.
Simplemente caminava arrastrando los pies, cabeza cabizbaja.
Se sentía en una habitación a oscuras donde cada minuto las paredes se estrechaban unos centimetros mas.
Su aspecto habia cambiado desde el dia uno, en que se anunciaron las pruebas;
Cada año le pasaba igual, antes de empezar no le parecían tan duras; al final solo queria respirar aire y no formulas, relajar sus ojos y dejar de procesar información constantemente.
Ahora apenas vestido con unos pantalones viejos y descamisado, sentia un calor asfixiante, sus pupilas a la espera de cualquier estimulo novodeso y su cuerpo se estaba inmunizando a la cafeïna.
Cuando creyó que los muros de su estancia no dejaban espacio mas que su cuerpo, cuando creia morir de examenes, cruzó el umbral.
Y todavia ahora mirando atras ese mundo feo, no se ha dado cuenta que ha llegado al post numero 200.

20 comentaris:

Sergi ha dit...

Un relat molt influenciat pels exàmens que ara deus tenir, oi? Felicitats pel relat i pel post 200.

Jordi Casanovas ha dit...

sort i felicitats pels 200.

mossèn ha dit...

200 ??? ... segueix així !!! ... quan arribis als 269 ... aleshores et felicitaré !!! ... curiós, però cert !!! ... salut

Vier ha dit...

Quin mal rotllo, veig al pobre Timo llençant-se desquiciat per una finestra, però m'ha agradat.

Feliços 200!

Clint ha dit...

Diria que és autobiogràfic? jajaja 200 eh! doncs ja saps, ara cap a 300...és la pressió de la blogsferaaaaaa!

Mon ha dit...

200 i amb un relat tant i tant bonic....felicitats noia....

kena ha dit...

mmm naaah ningú hi ha reconegut la déjà, aquí XD
la veritat és que em van venir ganes de fer aquest relat, però la imatge m'inquieta i alhora em desagrada..

petonets... mos veiem samedi, ara sí! mhas de dir horapuestuital

aiooo!

Joana ha dit...

Oooooooooooooh! felicitats i sort amb els exàmens!!! ( quina sort que ja no en faig.... )

oriol ha dit...

univers deja vie!!!!!!

Déjà vie ha dit...

xexu, justa la fusta! gracies maco.

jordi, ja s'acaba pro sempre ve bé!

mossèn, doncs no marxis gaire lluny pq sta al caure aixó. ;)

vier, la idea era una mika crear una atmosfera angoxant pq comdeia un amic meu anomenat Timo, no tot a la vida es d color d rosa, en akest bloc, per tant, tampoc. ;)

clint, ui d'aki als 300 si plourà!!

mon, aixó es ironia? jejeje és maco maco no se si es la paraula pro si t'ha agrdat a mi ja em va be. :P

kena, veus com la imatge ho deia a crits lo d la angoixa.

joana, quina sort, sisi, la q tens tu. :P

oriol, nomes en epoca d'examens. ( q sembla q no s'acaba mai)

Anònim ha dit...

MOLTES FELICITATS MI COSITA LINDA! doncs res, mira quina hora es i no he dormit...influencies de la pressió...crec que no...es que he pensat molt en tu...com sempre

Felicitats reina...per tu, per tot...

t'estimo

BACCD ha dit...

Fot-li canya als examens, que tu pots!! I, com diuen, "todo lo malo se acaba".

Moltes felicitats pels 200!!

Striper ha dit...

Pobre timo fugint de l'agobio i felicitas per el 200.

Puji ha dit...

FElicitats pels 200 i ànims que ja queda poc per escpart-te per la finestra!

Barbollaire ha dit...

Eiiii!
Felicitats pel relat, pels 200 per... per... per tu!!!

Sort amb els examens ;¬)*

[anonymous writer] ha dit...

Realment qui escapa "del umbral", el Timo o la Déjà vie? ;)

Felicitats pels 200 posts!!!

Tocat del cargol ha dit...

M'agrada com relaciones el quadre amb el que passes i vius i sents. Una bona metàfora. Felicitats pel post 200...a mi encara em queden uns quants...hehe
Salut!

p.d. Un bloc molt xulo!

Anònim ha dit...

efecte col·lateral dels exàmens.. jajajaa.. bé, bé, m'ha agradat, sobretot lu de la immunització a la cafeïna, em smbla que és una característica q compartim tots els studiants!

Sort als exàmens i felicitats pel relat!

zel ha dit...

Xulo, xulo, si senyora, molt bo, m'ha agradat i molt!!!! Va que ja s'acaben els torracollons d'examens! Petons

Déjà vie ha dit...

spazzolino, ai ai ai q avances aconteixements tu. :P ales 8h dl mati i encara sns dormir? jo aixo ni "en mis años mozos."

dusch, quanta raó!! tot arriba, tot arriba...

striper, en Timo es salva, però!

Puji, ahir vaig poder escapar finalment! se't trobava a faltar per aki...

barbollaire, ooooh gracies maco!

aw, cal la aclaració?

tocat del cargol, ei benvingut! passat'hi sempre q vulguis, la porta de casa sempre és oberta.

clarissa, tb estudiant? tb immune a la cafeïna? :P

zel, siiiiiiiiiiiiiii ja els he acabat. Iujuuuuuuuuuuu!!