dilluns, de maig 21, 2007

La terra

Enfonsaré les mans dins la terra humida
deixaré que el vent m'afuetegi la cara
les onades em mullaran els peus
i el sol caurà, aquest cop, sobre el meu ventre.

La neu em cremarà els dits
em veuré la pluja gota a gota
quan caiguin sobre els meus llavis entreoberts,
la sorra es colarà pel meu escot
i tornaré a la terra. Em fondré en ella i em convertiré altre vegada, en terra.



Altres interpretacions...

36 comentaris:

Anònim ha dit...

mentre baixis fins a l'infern ;) ...

mossèn ha dit...

lo millor lo del escot !!!!! ja m´ho imagino ..... bufffffffff
salut

J. Coltrane ha dit...

Espero i dessitjo que així sigui per molt de temps... que caigui la pluja, la neu, i el sol surti i es posi cada dia... aixó seran bones notícies...

M'han agradat molt les teves paraules...

Petons

Nando ha dit...

va de poemes! si que m'ha agradat pero això de morir...no me mola! a no ser que lo que hi ha després sigui una festa...igual amb una mica de sort com surt la paraula escot, llavis i tal amb uns tantets de xupito del amor (by déjà rules) XP va que vola! yeahh!! feliç setmana!!!

Petons (d'infern xupitero)

Nando

carmncitta ha dit...

a mi em 'posa' enfonsar les mas dins la terraaa....nye nyeeeeee

Jo Mateixa ha dit...

Quines sensacions més agradables, no???

Per tancar els ulls i deixar-se endur per elles.

Bona nit preciositat!!!!!!

Déjà vie ha dit...

xavi, quan arribi et truco per mobil, ok? ;)

mossen, pro q es akst mossen tan poc caste!

j.coltrane, gracies, me'n alegro q t'hagi agradat. El contacte amb la natura es una cosa molt especial, no creus?

nando, q les paraules no ens enceguin el poema, ni els versos el conjunt. ptons.

carmncitta, m'encanta!

jo mateixa, jo vaig a deixarm'hi endur llavors, q ja es hora. :P
osti gracies per lo d preciositat.M'ha fet somriure. :) ptons reina.

Mikel ha dit...

aquest d´avui m´ha agradat molt.

Clint ha dit...

Molt suggerent, si senyora...sentiments bàsics a flor de pell!

Petonets!

BACCD ha dit...

Trobo preciós poder tornar a ser terra. Després m'imagino que un arbre hi endinsarà les seves arrels, com si jo fos el seu llit, i que em xuclarà l'essència, i recorreré el seu tronc, amunt, ben amunt, fins a dalt de tot, on podré sentir l'aire jugant amb les branques i les fulles, i tindré una vista impressionant.

M'ha encantat llegir-ho i imaginar-ho, Déjà!

Zeze ha dit...

Hola
Gracias por vinir a mi blog, lo espero que te guste, tienes aki un blog muy colorido

Besos

efe ha dit...

Em fondré en ella i em convertiré altre vegada, en terra. Aleshores deixaràs de ser tu, no? Déjà disparue.

Waipu Carolina ha dit...

Qué bellas tus palabras amiga, me encanta! me dejó un sentimiento muy rico.

Joana ha dit...

Aquest vers és per fondre's. Les paraules s'escolen a la sorra i esdevenen terra i tornen a surar.
Bell poema!

sergisonic ha dit...

fondre's en el món, i observar el cel en la seva inifinitud. preciosa idea

Robertinhos ha dit...

retrobar el contacte amb la Terra és un pas importantíssim en el camí de retrobament d'un mateix.

paraula de Robertinhos.

jo ja he recorregut aquest camí. disfruta'l.

per cert, a l'infern foten bones farres

Déjà vie ha dit...

mikel, i jo q me'n alegro!

clint, m'explicaras algun dia el q et sugereix? ;)

duschgel, a mi sí q m'ha encantat llegir el q has escrit tu. K maco, nena!! ja sento l'olor a terra humida i el soroll dl vent entre les fulles.

zeze, creo q no entiendes el catalan. Ups!

efe, deixes d ser tu quan estas dins el mar? i quan et fons amb algú? bé peut être...

carolina, gracias wapa! la naturaleza deja ese sentimiento verdad?

joana, poema de versos amb molt contacte.

sergisonic, oi?

robertinhos, doncs animi q allà ens esperen!

jobu ha dit...

Conforme iba leyendo me iba enterrando mentalmente en la tierra.
Genial.

Uribetty ha dit...

M'encanta! "[...]Tornaré a la terra. Em fondré en ella i em convertiré altre vegada, en terra"
Molt ben expressat.
Per cert,a propòsit del got de cubata, i si n'hi ha de més gran també, pinta potser?
Una abraçada!

Antoni Esteve ha dit...

Reencarnació, com no morir mai, com seguir difrutant de la vida, com fondres amb la mare natura i reneixer amb una nova força, un esclat de sensacions.

Antígona ha dit...

Más allá de todo lo que ya se ha dicho de la idea del retorno a la tierra, que me parece preciosa, me ha gustado mucho el modo en que has ido pasando de la humedad y el viento, al sol, a la nieve y luego de nuevo a la humedad de la lluvia. Como si hubieras recorrido todo el ciclo de las cuatro estaciones (empezando por la primavera y acabando en el otoño) para regresar al punto de partida. A ver, que igual me estoy rayando, pero es la impresión que me ha dado :-)

Enhorabuena, Déjà, cada vez te salen poemas más logrados. Artista, que eres una artista! :-)

Un besazo

Charlie ha dit...

això és el que diuen el dimecres de cendra? no oi?

Déjà vie ha dit...

jobu, pos duchita al canto. :P

unribertty, mmmm espera q et busco un d pinta mmmmm nop, tenim jerra d mig, q me'n dius? ;)

antoni, no sabem si la realitat es ta poetica pero si, un esclat d sensacions... ah! i benvingut!

antígona, la idea era esa de passar por todas las estaciones, no te rayes no. :P gracias wapa!

charlie, dimecres d cendra?

Metamorfosi ha dit...

Ostres, ho trobo preciós!... a mi m'ha despertat els records de moltes olors: el bosc humit, la terra després de ploure, el mar... i de sensacions molt plaents.

Petons Déjà!

Dani R. ha dit...

veure's la pluja gota a gota... guau. Té música?

Charlie ha dit...

res res, és igual

Uribetty ha dit...

Doncs que ja va bé! Sempre es pot omplir de nou ;)
Salut!

Unknown ha dit...

Investigant les IP dels ordinadors que em visiten he descobert que algunes procedeixen dels mossos... d'aquí que els hagi dedicat el meu darrer post a tant il.lustres visitants. Espero el vostre suport si tinc algun problema de llibertat d'expressió.Una abraçada i molta sort.

Déjà vie ha dit...

metamorfosis, el mon dls olors...mmmmmmmmmm

dani r, i tant! endevina quina!

charlie, com vosté vulgui...

uribetty, genial doncs 2 gerres i naltros ;).

tonto, ja hi fare una ullada.

Clint ha dit...

Ei Déjà, si t'ho explico llavors ... no et podria deixar campa lliurement! jajaja

fer ha dit...

Sempre he cregut que la relació amb la natura té quelcom d'eròtic, de sexual. O la posseim o ens posseeix.

Petons!

Déjà vie ha dit...

clint, segur?

sucre, si oi? crec q no ets l'unic. :P

Robertinhos ha dit...

déjà
m'agrada molt el teu post...però la reinterpretació del Clint...mmmm...molt més trempera!

Dani R. ha dit...

No hi caic ¿?

El veí de dalt ha dit...

Caram, nena...les dones veniu de la terra, és evident.

Déjà vie ha dit...

robertinhos, les reinterpretacions ja se sap q potser superen l'original...

dani r, no? mmmm i pendare!

vei, i els homes?