dissabte, d’abril 28, 2007

Relats conjunts: Persistència en la memòria

00073100

Em vas prometre un mon on el temps s’aturés, on un rellotge ja no tingués sentit, més que per ser el banquet dels diumenges de les formigues. Em vas prometre un mon de colors suaus, sense estridències. Volies que fos un mon àrid, simple. Mai t’han agradat les coses complexes ni massa recargolades. Ets auster. M’havies dit que allà hi hauria una platgeta d‘aigua freda. Que construiries una barca mentre jo daurava la meva pell nua al sol, sobre aquella roca que moria dins el mar. I tu em recolliries quan el vent bufés i l’aigua m’acaronés els dits del peu. Haguéssim marxat blau endins i només tornaríem quan m’expliquessis a cau d’orella la senzillesa del nostre racó.

Déjà vie

25 comentaris:

xavi ha dit...

senzillament encantador ;)!

Futur, Present i Esperança confusa.

seguirem llegint el que escriguis :P (la meva consciència i jo)

Eva ha dit...

ostres això m'ha recordat a un fragment d'una peli, velvet goldmine,on la prota diu "els temps, els llocs i la gent tot va amssa depresa, i per enfrontar-nos a aquesta evolució paranoica s'escull gent que amb el seu art fan avançar el progrés me´s depres"....no sé, m'ha inspirat això.

Grass Shopper ha dit...

m'agrada

nuse, avui no estic x comentar filosoficament res, però m'agrada

crec que necessito dormir (així com unes 60hores o més)

un petó

grass-shopper

jobu ha dit...

Precios, molt bo.
Un bes.

Déjà vie ha dit...

xavi, perfecte us esperare a tots dos. ;)

eva, potser si q tot va massa depressa. Segueix dient q tinc problemes per entrar al teu blog. :S

grass shopper, ja en tinc prou si t'agrada.

jobu. moltes gracies i un beset.

J. Coltrane ha dit...

No sé si voldria deixar un món com el que descrius... Sobretot en una barca de construcció casolana... la platja, el sol, els colors suaus sonen massa bé...


Una abraçada

^eMMa^ ha dit...

Tu he dit que a casa tinc aquest quadre? M'encanta! (no el de debò esclar, és una rèplica (molt ben feta per cert) )

Salut!

esteve ha dit...

um... hi han coses que no es poden prometre... son incomplibles!

Jo Mateixa ha dit...

mmmm, que dolcet nena, m'ha agradat molt!!!!! :-)

Petonasos ben grans!!!

Déjà vie ha dit...

j. coltrane, aixó nomes depen de tu i de mi. ;)

emma, doncs no ho sabia! a mi dali m'agrada molt pro no per posarlo a casa. jeje

esteve, estas segur?

jo mateixa, ptonassos. Avui stic toveta...

sergisonic ha dit...

"platgeta d‘aigua freda. Que construiries una barca mentre jo daurava la meva pell nua al sol, sobre aquella roca que moria dins el mar"

aquesta austeritat és bellesa, també

un petó

Nando ha dit...

La veritat es que com tota la resta de mini-relats...sona la mar de be...uuh colors suaus, platgeta, sol...en serio que cal marxar?, es pot explicar la senzillesa d'aquell racó des del mateix racó, sense haver de marxar?...misteri...

Petons("decolorssuaus")

Nando

Duschgel ha dit...

I què ha quedat de la promesa? Jo no vull promeses ni per quedar a fer un cafè!

Petons, Déjà!

Per cert: ja pots veure vídeos?

Déjà vie ha dit...

segisonic, i tant!!

nando, m'encanten els ptons d colors suaus ;). un misteri q nomes tu i jo podem resoldre.

duschgel, ja puc veure videos wapa!!! gracies per preguntar. no em preguntis com ho he fet. :P
D vegaes fem promeses per tranquilitzar, d vegades fem promeses q seran incomplertes a partir dl segon q les verbalitzem pro a vegades akstes propies promeses no complertes son les q trenken, desfan, dilueixen la magia entre nosaltres.

Antígona ha dit...

Siempre me ha encantado este cuadro, aunque me parecía un tanto siniestro. Tú, sin embargo, me acabas de dar una visión muy diferente, donde tal vez prima la nostalgia.

Por cierto, yo también querría un mundo sin relojes, aunque nadie me lo ha prometido todavía :P

Anònim ha dit...

Hola, no ens coneixem pas, es mes, vaig arribar al teu blog per "casualitat", pero m'agrada molt i fa dies que et volia escriure i no ho he fet fins ara.
M'agraden molt aquests textos...
Si vols saber algo mes de mi, pots entrar al meu fotolog (www.fotolog.net/alberto135).
Intentare comentarte mes sovint.

un petó,

Albert

david santos ha dit...

Thanks for you work and have a good week

El detective amaestrado ha dit...

Hasta donde entendí, me hizo cabecear de asentiemiento...

Déjà vie ha dit...

antigona, solo quise hacer algo un poco diferente d lo q suele sugerir el cuadro. Y ese es el resultado :P

hola albert, benvingut! pots passar per aki sempre q vulguis, ja saps q la porta d ca na déjà vie sempre esta oberta. "casualitat"?? Ara fare una ullada al teu fotolog encara q sempre em faig uns lios amb aixó...

david santos, thaks is nice to hear that, have a good week.

detective amaestrado, y q es lo q no entendiste? aaaah sorry esta en catalán!! acabo d darme cuenta. Prometo q el proximo post sera en castellano. ;)

Metamorfosi ha dit...

Tinc la sensació que aquestes promeses es van esfumar, com el temps.

Un relat molt tendre Déjà.
Petons!

Guillem ha dit...

El blau és el color dels viatges, de la transició. D'allò que canvia, líquid, flux i tempestuós. Qui pogués tenir una barca, com la teva, en aquestes circumstàncies.

rbbqizps

Déjà vie ha dit...

metamorfosi, promeses no complertes q mai no tornaran.

guillem, ho sento pro la necessito. Per vaitjar, per fer la mva transició, per canviar el meu flux i la mva tempesta, ara.

Clint ha dit...

Hola reina! suposo que això no ho va prometre cap polític no? que estem en pre-campanya i es diuen unes coses...molt maco per això estar a les roques! ptons després del pont!

carmncitta ha dit...

njo també he somniat amb un lloc on el temps s'aturés, sobretot quan et trobes molt feliç i no vols que res canvii!

Déjà vie ha dit...

clint, ptons sobre un pont dius? :P

carmncitta, aish el mon on el temps no exiteix!!