dimecres, d’abril 04, 2007

relats conjunts

Munch_Ashes

I sense adonar-se’n la seva vida s’havia convertit en un quadre. En aquell bosc, s’havia vist enclaustrada entre quatre parets de fusta, el marc que l’ofegava. Els troncs del arbres s’allargassaven a cada segon que passava, trets foscos de pinzells secs. Les estovalles posades en cura sobre l’herba es rebregaven sense cap mena de lògica. Tot havia canviat. La realitat es transformava en plàstica. Les pedres abans lluents, ara sense vida, planes, l’observaven. La nit s’endinsà, així, al camp, igual que la bogeria en ella. Noia de cabells rinxolats i figura esvelta, la pèl-roja que ell sempre havia desitjat. S’havia convertit, aquest cop, en protagonista de la sala del museu, deixant-lo a ell en un racó. tot sol. Plorant per ella, plorant per ell, plorant pel quadre.

23 comentaris:

Clint ha dit...

que bonic....trist però bonic!

Nando ha dit...

si que es trist si, pero si ja ens vas deixar bocabadats amb el relat a tres bandes de la iaia...ara relat+imatge...ets una caixa de sorpreses...!!!
Per cert, els meus destins canvien i crec que al final aniré cap a terres transalpines, ja te contare, si saps de l'idioma de Maquiavel i companyia t'ho agrairé encara mes, moltes gràciesss.1!!

Petons

nando

jobu ha dit...

Be, pero al convertirse en cuadre podrá alegrar a molta gent quan lo mire.
Es per donar anims a la xiqueta.

Grass Shopper ha dit...

t'ha quedat maca la història. tot plegat quin atac de plors!

Déjà vie ha dit...

waw! es nota q es semana santa i q la cosa sta tristota.

clint, gracies, espero q steguis mes anima't avui :). no per l'escrit, sta clar.

nando, en akst cas es un relat conjunt q circula pels blogs. Tota amb la mateixa imatge, Ashes de Munch, inventen relats diferents. Em sembla q va aixi...
Canvi d destí, no deixis d donarme noticies freskes ;).

jobu, jejeje ben pensat! ara nose si al contemplar-ho te'n alegres precisament...

grass shopper, tens kleenex aprop?

Joan ha dit...

aposto per a que moltes realitats es converteixin en plàstiques. Hi ha realitats que amb el temps es van oblidant.
salutacions

sergisonic ha dit...

meravellós, munchnià, lynchnià (la seva primera obra artística tenia "vida").
recordo un còmic en els que els "habitants del quadre" prenien vida, observadors des de la seva realitat d'una aventura eròtica del seu restaurador. te l'haig de buscar.
me'n torno al llit, megarefredat.
m'ha agradat molt, el retrat que has fet de la noia. em tempta dir-te que pensis en altres quadres, a veure què surt.

tot bé?
un petó

Duschgel ha dit...

M'ha agradat molt aquesta manera de mirar el quadre. Quina desesperació si ara mateix que t'escric el comentari notés que se m'estan quedant els dits enganxats, que no puc alçar el cap, que... Això si, la meva taula està feta un desastre, pintada i sense pintar!

Bons dies de Setmana Santa!

Robertinhos ha dit...

sic

Déjà vie ha dit...

joan, ben cert, no estaria malament pro alguns moments quedarien com akest. Foscos i tristos.

sergi, ostia gracies. un honor les seves paraules. (reverencia). pensare en la tva tempatcó ;). K fas malalt i llevat a akestes hores. nonono! cuida't.

duschgel, desesperacio total! gracies maca. ptonets d setmana santaaaaaaaaaa per a tu.

robertinhos, mi no entender.

vladimir ha dit...

Hi ha vides molt belles, dignes de ser pintades amb tots els colors d'una bona paleta. Sí. Però, i si només ho semblessin, de belles, aquestes vides? L'excés de perfecció a vegades ofega com una gran bardissa.

M'ha agradat el teu bloc, déjà vie.

efe ha dit...

A mi m'agradaria molt formar part d'un quadre. Encara que en el meu cas fos cubista.

Déjà vie ha dit...

vladimir, ben cert, per mi la bellesa no es la perfecció. Espero veure't sovint per aki!

efe, esta molt be saber quin seria el teu estil artistic si fossis pintat. Jo...potser...seria puntillista ;)

Antígona ha dit...

Había leído el relato del veí asociado a este cuadro y ahora me he quedado sorprendida al leer el tuyo. Increíble la de cosas diferentes que una misma imagen puede evocar.

Sólo espero que si mi vida se convierte algún día en un cuadro quien me pinte me sitúe en una escena un poco más acogedora! ;-)

Joana ha dit...

Curt i precís. L'ésser humà, vulnerable, l'art convertit en realitat. Punyent! Com la vida mateixa.
felicitats!

Déjà vie ha dit...

antígona, si supongo q a cada uno nos provoca cosas distintas. Incluso puede q un dia nos incite a pensar algo y otro dia en otra cosa. O q tenga varios aspectos o q... Pq no lo pruebas tu? me gustaria leerlo. Estoy segura q tu cuadro no seria d mucnh pero... d quien seria?

joana, gracies maca. Has descrit bastant be el meu estil al narrar. Nose si es bó o dolent, pero es aixi. ptonets

Eva ha dit...

he arribat a la teva pàgina saltant de bloc en bloc i la veritat t'he de felicitar per que tens un bloc molt maco ;)
per cert munch...genial....molt trist l'escrit pero molt maco....

Antígona ha dit...

Podría ser perfectamente ese cuadro, también me sugiere muchas cosas, pero... dudo mucho que consiguiera superar vuestros relatos :-)

Besos!

Déjà vie ha dit...

eva, benvinguda! moltes gracies, me'n alegro q t'hagi agrdat. Espero veure't sovint per aki. :)

antigona, no es cuestion d superar sino d enseñarnos q te sugiere. bsos

borrego ha dit...

Magnífic, de lo milloret que he llegit pels blogs.
Trobo que la noia desesperada es la imatge reflexada de l´artista incapaç d´afrontar la realitat que el mata. Ella es ell i ell... no és ningú.

Antígona ha dit...

Jo, Déjà, no me riñas... que sólo era una manera elegante de escaquearme por el momento lanzándoos un piropo... ;P aunque no hace falta decir que me han gustado mucho los relatos.

Besos, niña!

Déjà vie ha dit...

borrego, benvingut! ostres moltes gracies. pero Munch no es ningú...?

antígona, wapa, no te riño, solo intentaba convencerte pero veo q no ha colao :P bsitos

borrego ha dit...

Per tots nosaltres Munch era un geni. Ell, en canvi, va ser un home desgraciat acompanyat sempre per l´angoixa. Per aixó et dic que ell es la dona desesperada al mig del bosc i també es l´home fosc que mira d´amagar el cap.