dijous, d’abril 12, 2007

Travesuras

¿Alguna vez dejamos de ser niños?

IMG_2471

propongo un juego:
¿Me contais alguna travesura que hicisteis vosotros de pequeños? Si no os atreveis o no os acordais puede ser de vuestros hijos, hermanos o primos(o hijas, hermanas o primas).

Ahora tendria que contar yo alguna ¿no? la verdad es q nunca fui demasiado traviesa pero siempre siempre me recuerdan mis padres una anecdota de cuando tenia dos añitos.
Ibamos a una boda, en francia, de unos familiares. La boda era en una iglesia que deberia ser de pueblo pq recuerdo que estaba en el campo. Un poco antes de la boda fuimos a pasear por los alrededores. Yo iba vestida con un vestido blanco, mu mono i un gorrito a conjunto (dios!), total que vimos un corral de patos. ¿Y yo que hice?
esta clarisimo, ¿no?, meterme entre el barro a buscar a los patitos. Acabe hecha un cuadro pero me lo pasé genial. Creo que el vestido se pudo medio apañar, pero las medias y los zapatos...jejeje


Si es un poquillo largo lo podeis mandar por mail. Cuando tenga algunos pondre fragmentos de vuestras aventurillas, ¿ok? ¿Os apetece?
¡sorprendedme!

30 comentaris:

Clint ha dit...

buh! sorpresa?

la trapelleria la penso després!

Puji ha dit...

Quan tenia quatre o cinc anys vaig posar unes tisores a un endoll. Va fotre un pet com un aglà i es van fondre els ploms de la casa, però a part del susto i la bronca de ma mare no em va passar res.

FRAC ha dit...

Mai no deixem de ser nens. O quasi bé mai.

Quan era molt petiteta, un día vaig marxar de casa. Vaig caminar uns quants carrers fins que una veïna em va reconèixer... afortunadament.
Idees fugisseres, jeje!

Una abraçada.

Duschgel ha dit...

Yo también era bastante tranquila de pequeña. Lo único que se me ocurre era lo que me contaba mi madre: que cuando llevaba aún pañales, en un par de ocasiones en que me quedé sola en la cuna, me los quité y empecé a jugar con las cacas y, bueno, ¡suerte que no tengo foto de cómo lo dejé todo!

Déjà vie ha dit...

clint, pensa, pensa! ara fa temps q no sentia uns buhs d'akests. ;)

puji, uiuui qui no ha posat una forquilla, tisores o els dits dins d'un endoll? a ca meu hi havia com una coseta q plastic q es posava al endoll per tapar els forats. Imagina't!

frac, mirala ella q independent, ja d petitona! jajaja sort q et van enganxar q sino a saber x on correries ara :P.

duschgel, asi q les "marranades" ya t gustaban d bien pequeña, eh. jejeje. no si todo tiene su origen...

Nando ha dit...

Be, no es de quan era petitet, realment teniem uns 14 anyets (angelitos...) i vam anar d'excursió a la Tarraco Romana...dp de visitar tot lo visitable sus señorias vam veure la platja i clar, saltant les vies del tren hi vam arribar, res, ens posem a jugar a futbol i clar, pilota a l'aigua i tots radera en pilotes a l'aigua. Quan arribem al bus, clar, el xulo de torn calçotets en ma li diu al profe i ens cau una de ca l'ample,,,solució, castigats sense activitats esportives l'ultim dia de classe (i eso duele con 14 años)excepte a mi que com no soc molt donat als esports no ho vaig fer...ja veus...mai deixem de ser crios..(almenys jo...) per cert, lo del fang es molt bo, lo guapo es la cara dels que t'acompanyaven en veure l'escena...

Petons (playerosen14anys)

nando

sergisonic ha dit...

de molt petits, el meu veí i jo (com germans, tot el dia junts, què guai era), jugàvema casa meva. al menjador. estàvem sols, momentàniament, en aquell moment.
els meus pares tenien un carro d'aquells com per portar le spostres a un restaurant, o begudes, així molt maco, molt barroc, però era autèntic, la veritat. devíem tenir uns 8 anys, potser. allà hi havia sempre un joc amb una ampolla i tot ple de gots, de vidre, amb molt de relleu. recordeu les ampolles d'anís? doncs el relleu com aquests. a dins hi havia coca-cola, i teníem sed. ens venia de gust un got de coca-cola. vàrem omplir dos gots i vàrem beure...
he dit coca-cola?
no, no era coca-cola. era conyac... el meu veí va repetir. :)

un petó, aneguet

efe ha dit...

JO una vegada em vaig pujar pel buc de l'escala (el hueco de la escalera en castellà i le cage d'escalier en francés, crec) fins el tercer. Això s'hi val? Mon pare es va emprenyar i tot.

Chasky ha dit...

Yo era muy buenecico aunque podáis pensar lo contrario pero me daba por meterme cosas en la nariz, sobre todo los huesos de las aceitunas. Estoy hablando de cuando tenía unos 5 años y me metí un hueso hasta dentro, estábamos de vacaciones en un pueblo perdido en el culo del mundo pero al final me llevaron a un centro médico donde me pudieron sacar el hueso con unas pinzas pero poco faltó para que tuvieran que rajarme para sacarlo.

Duschgel ha dit...

Déjà, mujer, ¡que hay marranadas y marranadas! Joder, ¡no se puede contar nada! ;P

Déjà vie ha dit...

nando, 14 anys angelitos? ui quina por! jajajaja aixo d calçotets ne ma m'agradat. weno ja vau tenir el vostre castig!

sergisonic, el q s'entera una aki. jiji m'encanta. Tu q no veus maic (o aixo sembla) i toma d ptit akella cocacola si q passava, no? jejeje molt bona!

efe, nose si val mes q res pq no he pillat gaire pro si el papa es va empipar potser es q no stava gaire ben fet.

chasky, asi q tu eras d ponerte cosas en la nariz? jajaja suerte q te lo pudieron sacar pq q yuyu si t tienen q abrir solo por eso.

dusch, wapa! era solo una broma, si me ha encantado tu anecdota. La mia es igual d marranotis ;)

jobu ha dit...

¿Travesuras yo? Ninguna, todo ciencia, probar cosas como por ejemplo la conductividad del metal a través de unos alicates metálicos de juguete introducidos en un enchufe, eso si con una cerbatana de plástico por eso que no me conduzca a mi a mi la electricidad. Resultado del experimento mi casa sin luz.

Nando ha dit...

Tots heu fet l'animal amb els endolls amb coses metàliques, recordo que un dia vaig ficar els dits directament i clar...sense aparatito de plàsticotapaenchufes de can Dejà...la cosa no va rutllar...i si...paaaaf! enrampada al canto...(aqui si que era mes petit...)

Petons /electrizaaantes/

Nando

Déjà vie ha dit...

jobu, cientifico d pitufin! jajajaja Bueno el experimento muy bien si no fuera por el pequeño dtalle d la luz.

nando, un altre amb els dits als endolls. Sort q s enganxen a temps nois q sino starieu torradets! bsitos electificantes (mola) djan pelos d punta?

Clint ha dit...

un cop de nanos, amb uns veins que tot el dia corriem amunt i avall, varem "crear" un nou perfum, a base d'un de la seva mare, i moooltes fulletes que trobarem per fora...tot ben matxucat i dins una ampolla. La mare, ens volia matar, però ells, ells van tenir que anar a l'escola perfumats durant molts dies!
Moraleja; si la fas, que sigui a casa d'un altre ;)

Charlie Hi-Hat ha dit...

Uf! Moltes!
Per exemple, a primer de BUP un dia se'm va girar la olla, vaig tancar-me al water i vaig saltar per sobre, deixant la porta tancada per dins.
El que havia de ser un fet puntual rotllo "oh que adolescente atontao que estoy y que chulo que soy" es va convertir en un jaleo monumental, reunions amb la directora, càstigs sense patis, i finalment en una reparació de la porta que va pujar 35000 peles, que va acabar pagant l'escola perquè mai es va trobar el culpable.

Nando ha dit...

Confirmat, dejan los pelos de punta! jeje, ens veiem per aqui a veure si anem tornant a la realitat...aquest post fa tornar a quan erem menuts...la veritat es que em venen moltes coses al cap...jajaja, pero n'hi ha que no eren tan petitts jejeje, res, vaig fent cosetes per aqui! ens veiem.

petons (aranosem'acutres)

Nando

Grass Shopper ha dit...

uiiis,... jo vaig fer una de grossa grossa... de petit era molt tossut i m'entestava amb jugar amb foc, i un dia van haver de venir els bombers pq gairebe li calo foc a la casa (on posa gairebé, ho podeu tatxar ^^' ...) vam haver de fer reformes i tot... des d'aquell dia (7anyets) que li tinc molt de respecte al foc... nuse... crema!
ja ho veieu, era tot un piroman... xD

reflexió: jo no poso la ma al foc... que em cremo! xD

grass-shopper
'pantalons curts i zippo a les mans'

p.d. ho sé, quin perill de nen!

Joan ha dit...

sembla mentida com no puc recordar cap bestiesa de la infantesa...però com a mínim intentaré recordar alguna cosa com a exercici personal
bon capde

Anònim ha dit...

permet-me que em "coli" que m'ha fet il·lusió això de la trepalleria:

De jovenet (12anys) jugàvem a tirar als companys de classe per la finestra d'un cinquè pis. Primer els trèiem de mig cos per la finestra, fèiem veure que se'ns escapaven, i llavors, agafàvem a la nostra víctima i la tiràvem sense pietat per la finestra. Però no pas per la que els havíem fet treure mig cos, sinó per una del costat mateix, a la cantonada lateral de la classe. Aquella tenia una terrassa que estava només a metre i mig. L'espant de la víctima i dels espectadors era digne de veure.

home ocell

Antígona ha dit...

Jo, pues no sé qué contar... porque yo de pequeña también era una nena muy güena y formal y me parece que las peores trastadas las he hecho luego de mayorcita (aunque eso ya sería otra historia... :-))

Aunque mira, recuerdo que un verano a mi hermano y a mí (seguro que a él) se nos ocurrió, porque no estaban nuestros padres, hacer en el pasillo una batalla de ciruelas... ciruelas maduras... imagina cómo quedaron las paredes del pasillo...

Déjà vie ha dit...

clint quina entremaliadura mes aromatica! m'agrada. Jo tb vaig per colonies amb herbetes pro no vaig pispar cap perfum a la mare, jejeje.

charlie, ondia! deu ni do quina en vas montar!!! pro a BUP tant petit, tant petit ja no eres, eh. Ames lo teu es confesió total pq si no es va trobar el culpable...

nandoelectrificat, pots explicar qualsevol entremaliadura, si era d mes grandet tp s'accepta, vaaaa. Ens veiem per aki :).
ptons d nit sens pluja (per fi).

grass shopper, ep! truqueu els bombers abans q digui res q amb la experiencia q te tu em crema el blog i tot. :P aixi q piromanillu... tindre preparat el gerro a prop :P.

joan, esperem la tva entremaliadura, segur segur segur q alguna tens en akell racó d la memoria.

home ocell, en akest blog hi ha lloc per a tothom aixi q no et coles pq et convido!
uiuiui q aki tenim uns llançapersones per les finestres. jajajaja. Spero q ningu prengues mal. Jo recoro q a la mva classe per la finestra llençaven esborradors. Fins q un dia a algun vianant li va caura a la closca dsd un sisé pis i clar bronca per tots. kina por q fem tots plegats (dolces criatures).

Antigona, ala q chulo! guerra de ciruelas maduras. mmmm q buenas!!! tenemos una trastada muy culinaria :)

Miel ha dit...

Soy un angelito muy dulce

lmewmon ha dit...

Tothom en té d'entremaliadures divertides...de petit i de gran!

Déjà vie ha dit...

miel, nonono no cuela. Queremos saber tus travesuras. Engaaaa, vaaaa, porfa... ;)

Inewmon, ei com anem? quan d temps sns q passessis per aki. Ja sabem q tithim en té pro volem el lio, volem el lio!! :P

Nando ha dit...

millor no caure en entremeliadures de mes grans jeje pq aquet post ha quedat molt be i tampoc caldria
jeje, res, ens veiem, tpoc es res que no es pugui explicar...petrimisteri petriemoció...doncs això, que men vaig a bolonia per setembre-! yeah!

petons (bolonyesos)

nando

C.E.T.I.N.A. ha dit...

En mi calle competíamos a ver quien acertaba a escupir a más parabrisas de coches desde lo alto del tunel. Era tan inocente como matar marcianitos, aunque alguna vez tuvimos que salir corriendo para evitar la furia de algún conductor.

Déjà vie ha dit...

nando, molt b molt b pro recorda q podem pensar mils d coses, buajajaja! a bolonya? osti es on jo vull fer el meu erasmus. q wai! ja em niras informant!
ptons a la bolonyesa ;)

c.e.t.i.n.a, anda pero si el lavado d coche les salia gratis! nose pq se quejaban. :P (por cierto, bienvenida!)

Sergio ha dit...

De petit, pujava a la terrassa d'un amic i feiem forats a les parabòliques dels veins amb una escopeta de balins. xD

El tiraxines no donava per tant!

Salut!

PD. Materials: pi, cauxú i cuir!

Déjà vie ha dit...

sergio, mmm ets el sergio d la foto? ostia! benvingut!!! aixi q amb balins eh!! aixo ja son "palabres mayores" ;) crec q em kdo amb el tirachines!! :P k s'ha notat?