dijous, de desembre 17, 2009

La tardor va fer l'amor amb l'hivern

La tardor vestida amb la seva elegant túnica marronósa, arrossegava com una núvia la cua per terra, tota plena de fulles caduques.
Les va voler totes per ella per les cites que tenia amb l’estiu. Un dia i un altre la tardor no va sortir de casa sinó que feia que l’estiu envaís els carrers i li cantés cançons d’amor sota el balcó. Ella volia lluir el seu vestit llarg com els dies que l’estiu li prometia vora el mar.

Ella, però, mai eixia de la seva cova, només treia el cap pel balcó i enviava algun beset a l’aire calent que l’estiu emetia , provocat per ella. Pels seus ulls de color mel, la seva cabellera pèl-roja i aquell somriure tan seductor.
Tan va tontejar la Tardor amb l’estiu que ell un dia, va marxar. Potser algú altre trobaria bones les seves maduixes que amb la tardor es pansirien.


Sense dies de dol, l’hivern va entrar ca la tardor. Ella va restar perplexa asseguda en el seu gronxador de fusta. La seva blancor la fascinava i li feia por al mateix temps. L’hivern s’apropà i li acaricià la seva cara tíbia, un escalfred fa recorre l’esquena de la tardor. Els seus dits glaçats van fer que de les galtes naixés un nervi, que recorregués totes les vertebres de la columna de la tardor i morís al centre del cós. Va sentir punxada al seu sexe. No va saber distingir entre plaer i dolor; massa curt. L’esglai va fer que de seva boca sortís un -Ah! I d’aquí el baf que indicava que ella s’havia rendit, ja no caurien més fulles.

L’endemà la ciutat era freda-gelada-congelada.

12 comentaris:

Robertinhos ha dit...

Doncs jo prefereixo un "rollito primavera"...

;p

Bon relat Déjà!

Jesús M. Tibau ha dit...

totes les estacions són ben rebudes a casa meva

Cris ha dit...

M'encanta el valencià, els besets, l'eixida.... i has sentit al grup "Facto Delafe" ? .... Busca un tema, Enero en la playa (i el teu final tindrà música....) Petons preciosa !!

instints ha dit...

realment és una història que transmet pau, romanticisme, t'ensenya que les coses s'han de fer a poc a poc. I tot té el seu final.. Besets!!

XeXu ha dit...

Un bonic conte, i un fidedigne relat del que ha passat. Joder amb l'hivern, com s'ha menjat a la tardor fàcilment.

Joana ha dit...

Que amorosa que està la Déjà! Wapa! Bon Nadal!A veure si t'escapes un dia i puges...

Duschgel ha dit...

Però que bé t'ha quedat! M'ha encantat aquesta personificació de les estacions!!

Striper ha dit...

Totes les estacions del any , totes les etapes de la vida tenen el seu encant , i tu tambe tens molt d'encant. tinguis bon dia.

Déjà vie ha dit...

Robertinhos, ja se sap q pa gustos los colores.

Jesús, doncs q vagin passant. :P

Cris, mmmm akst vespre me'l busco. M'has deixat amb la intriga!!

Instints, les coses fetes a poc a poc sovint surten be.

Xexu, sisi la tardor si no m'hagues trucat ahir per explicarme la historia per telefon, hauria dit q akest any era d vacances. ;)

Joana, bonica!!! si...potser si q stic mimosina. A girona?? amb lo q m'agrada, no m'ho diguis 2 vegades. ;)

Dusch, gracies maca, es q aki ha passat ben be aixo akst any.

Striper, Gracies aixo spero pq tinc un examen avui. :S

Núr ha dit...

M'has deixat ben... glaçada! Un relat molt, molt bunik, Déjà!

Per cert... al teu bloc cauen boles de Nadal... A veure si serà un virus!!!!! :S

Déjà vie ha dit...

Núr, encara q no t'ho creguis he aconseguit posarles tota soleta. :) no t'agraden??

Núr ha dit...

hehehe! Sí, la veritat és que sí!!!! Veus? Jo no en sé posar, de coses d'aquestes «que van caient»!