BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET, -12ºC
-Recordes quan vam estar a Bratislava?
-Es clar, quin fred que feia. Tu anaves tota abrigadota amb aquell gorro tant graciós.
Em despentina i somric.
-Aquesta foto...la fas fer tu, oi?
-Quina, quina?- deixa el llibre sobre el nordic obert per la pagina 32 i s'apropa a veure sobre el portatil que tinc sobre les cames la foto en questió.
-mmmmm pero aixó on era?
-Si, home!! Aquell mercat de Nadal, sisí estic segura que la vas fer tu perque mentre jo mirava embadalida paradetes tu et vas dedicar a fer fotos sense treure't els guans.
Una rialla compratida.
- Ai si!! com et va costar trobar el regal del teu amic invisible. Si fins i tot ens va començar a ploure i vam haver de correr fins aquella cafeteria que per sempre més serà la nostra preferida.
Deixo el portatil a terra i m'arropo prop seu.
-gairebé tinc fred només de pensar-ho.
-Vine cap a qui que s'està molt calentet i porta els peus que sé, que com sempre, els tens gelats.
Pista del meu amic invisible: No el tinc linkat a la meva barra lateral
16 comentaris:
jjajajaaa, doncs jo no sóc :) Estic contenta de ser-hi, per si ho llegeix el meu "blocaire" jo tampoc tinc lincat el seu espai, apa, que m'aprofito de tu Dusch, petons rebonica!!!!!!
Bon relat, quina raó amb els peus freds...sempre igual.
No estic a la barra lateral.......
podria ser un candidat invisible
Que maco, que romàntic. Saps, llegint-lo se m'estava acudint un altre final, però veig que tu no ets tan retorçada com jo i has retratat un bonic record. Bon relat.
Els records compartits no tenen preu.. una bona idea pesl RC
Vaja jo tampoc estic "linkada" a la barra lateral....respecte al relat una escena gairebé visual...te la pots imaginar com una escena de teatre o de pel.lícula...M'ha agradat!
aixo del pòrtatil entre les cames, catxis a mi si que em tens linkat.
Tampopc sóc jo! jajajaj :)
Molt bonic!
M'ha agradat el relat, espontani. Jo a 12 sota zero, uff! només pensar-hi, quin fres.... Gràcies per passar per casa!! :D
Oooh... :) que tendre!!! M'agrada molt :) jo també pateixo la síndrome dels peus freds!!!
Quants records que porten les fotos, són molt més del que es veu.
M'has fet mirar la barra lateral, i això que aquesta vegada no participo al blogaire invisible. Per cert, moltes gràcies per tenir-me, m'ha sorprés ser-hi :)
Cris, mmmmm Dusch?? ;)
garbi, ai el mal dels peus freds...
Xexu, saps q es d'obligada pregunta la d q com acabava el teu final, oi? (i si stic romanticona ultimament)
Mireia, Bon nadal. :)
Elvira, m'agrada q les paraules es puguin veure.
Striper, tu llegeixes "entre les cames" i se't desperta el sensor, eh.
Joana, com riu!!
Kweilan, Gracies. :)
Thera, aqui t'hi rebem amb els braços oberts.
Laia, ja ho diuen pies frios corazon caliente (vaaaale no es ben bé aixi pro kdava b).
Pd40, una sorpreseta de nadal.
Tampoc jo!!!
Però el relat és xulo i acollidor!
Bones Festes!
upsssssssssss, perdó nena.... ais, m'he liat, és que tinc unes quantes debilitats (unes poquetes més que d'altres).... ja saps què passa, no te m'enfadis que la Dusch és una tia com tu ESTUPENDA.... :) muassssssssss preciosa!
oooh, a aquesta pista m'elimine :P
:)
Quin relat més dolcet!
Publica un comentari a l'entrada