Bon Nadal

Atura't un segon, descriu-me el teu 2007
si en cabat veig un somriure al teu rostre
et desitjo un any tant ple de vida com aquest
Si no ets capaç de dibuixar un somris
et desitjo molta força per a que l'any entrant
sigui ple de rialles.

Déjà vie

Una festa per tu

Li he preparat una festeta a la meva amiga invisible, Sigorgik, com a regal.

Abans q res voldria dir que estic molt contenta de com han anat les coses. Jo per ser una superpates del mon mundial vaig signar amb el meu nom el segon o tercer dia, i tot i que ho vaig esborrar de seguida, la Sigorgik ja em va clitxar.
Per això li vaig proposar fer un joc. Jo preguntava coses sobre mi que ella podia trobar al blog i les havia de respondre. Així ens hem anat coneixent més.
Potser alguns de vosaltres no havíeu sentit parlar d’ella, però segur que desprès d’aquest “guateque” ja en sabreu moltes mes coses.

Bé, però sense mes rotllo començaré a organitzar la casa per aquesta nit. Penjaré fotos meves de Berlín per tot el menjador, sé que aquesta ciutat li té el cor robat.

Per descomptat, tothom està convidat, però necessitaré la vostra ajuda per enllestir els preparatius.

La alepsi, per exemple, és indispensable que porti la seva bona sort i reparteixi una miqueta entre tots. Esperem que siguis la primera en arribar.

Joana, espero que hagis gaudit del teu moment de tranquilitat i diari fent el café pq ara ve tot el contrari moments de festa i xeranila, preparada?

Vullunfestuc, es evident el que ha de portar, festucs per tothom per anar obrint boca, i si en falten els anirem a buscar al seu nou local.

Jordi, maco, t’ha tocat portar amanida per tots i explicar-nos pas per pas i amb alegria com s’ha d’amanir per que la cosa rutlli. (es veu que hi ha trucu).

El gatot, home no staria mal una mica de teca, i com q hem vist unes mans tan àgils i unes mandonguilles tan divertides…ens en faries unes quantes. Si cal ronronejo una micona, eh… d’ajuda no te’n faltarà, espero que de llepadetes tampoc.

Però una festa, no es una festa sense musica.

Marina, que tal se’t dona això de fer de DJ? Porta musiqueta que ja sé que tens un ranking preparat.

I L’ Anonymous writter que li doni un cop de mà que ultimament està molt musical.

La mariona que porti el seu somriure, la felicitat i l’enamorament que porta a sobre per encomanar-nos’en a tots!

Amb tot això encara no us he dit quin és el seu blog????
Es diu letters, words and poetry i efectivament és el que no pot faltar a la festa.



En esta sopa de letras hemos escondido dieciocho ciudades de Europa: Atenas, Berlín, Berna, Colonia, Estocolmo, Kiev, Lisboa, Milán, Niza, Oporto, Oslo, París, Praga, Roma, Sofía, Viena, Zagreb y Zurich.



E S T O C O L M O
A G A R P A R I S
C N A O B S I L L
O A R B R O M A O
L T B E R L I N N
O E K R B U D E D
N N I G S O F I A
I A E A Z I N V S
A S V Z U R I C H



extret


Per a la meva festa seurem sobre una catifa de colors i cadasqun dels convidats farà diferents intervencions.

La Laie ens podria portar vi del penedés, de les seves terres i algunes catanies de postre per comparir.


En Roi Marphil que porti les seves històries i ens llegeixi l’ultim capitol mentre tots asaborim un bon vi, fins i tot podem fer una pluja d’idees pel següent.

De seguida en Jesús M. Tibau pot explicarnos el proper joc literari i els diferents projectes que corren pel seu blog per si ens hi volem afegir a algun.

Clint, porta les teves converse vermelles siusplau, deixa el cop de mall a casa i agafa aquell bon rotllo del dilluns.

En Viatger pot portar unes quantes endevinalles visuals sobre monuments, llocs, cinemes o el que vulgui per seguir amb la ronda.

L’avi. Home que li demanarem a l’avi, sino que els seus ninots!!!?? Ens els deixaras comentar ben comentadets, oi? Segur que al nen de la Sogrgik li encanten.

A l’Anna tarambana li demanarem que segueixi la ronda de pujar a l’estrada i ens expliqui anecdotes dels nens de l’escola, per fer uns riures.

L’adrià obrirà un debat d’allò mes emocionant si de petits esomorzaveu Bonys, Tigretons o Bucaneros.

L’azriel, pot portar mascotes, si vol, però molt i molt important, jiji, el pastis de poma tant suculent que ens va ensenyar a fer al seu piset. El podries anar servint?

Amb la panxa plena li demanem al Zinc Ziprione que porti el seu humor, la seva ironia i la seva “xispa” habitual per explicar-nos el conte de la Brendafox, el coneixeu?

L’aiguamarina ens pot llegir algun dels seus poemes aprofitant que estem tots sentadets i amb ganes d’escoltar.

A en Robertinhos, li demanaria els Djembés per poder gaudir de la música en directe mentre nosaltres intentem seguir el ritme i hi afegim fent la percussió del nostre cos.

El veí, ai el veí que monta saraus a tort i a dret li prohibirem parlar de les histories veïnals per una nit, però li demanarem si ens pot portar uns quanta passes VIP per la seva festeta de fi d’any.

A la Boira li demanarem que porti cava a dojo i algun detall picantó que pot pispar d’Instints...

A en mon, posara el toc solemne i emotiu mentre brindem tots amb una miqueta de cava serà ell qui porti el cant del ocells, dspres la Marina ja li fotrà canya als CDs.


Efe podries portar Ferreros, Fantamiscos, Formatges i altres condiments que comencin per F.

La Carmncitta, es indispensable. En tota festa es necessita un metge, encara q no tingui el titol. I porta la Xoni pq jugui amb la meva turtu.

Denke deixa els prejudicis a casa que ja saps que despres falla i agudir de la festa!!

Bé nois si teniu cap problema no dubteu en adreçar-vos a la Sigorgik o jo, que totes dues compartim professió, Psicologia.

Ei ei ei si us pensaveu que la festa acaba aqui ho teniu clar: m’han dit que la casa de la meva blogaire invisible hi falta gent!! Som’hi doncs.

vaig posar tots els links pro se'm va bloquejar aixi que, em sap greu...

No es us perdeu el super regal que m'han fet a mi!!

Aturem el temps

Falta tant poc per veure’ns
que quasi et puc acaronar amb la punta dels meus dits.

Falta tant poc per olorar la teva presencia
que veig el color de la teva aura reflectida a la meva copa. (com deia Sau)

Falta tant poc per a que les teves flames i el meu espurneig intern
es converteixin en foc de camp
que les tendes s’han plantat entre els estels.

Falta tant poc per a que la química es transformi en màgia
que la màgia sens escola entre la roba d’hivern.

Tant poc...

Tant;
que ara ja,
que quasi t’he olorat,
quasi he vist la teva anima,
t’he acaronat i he presenciat encanteris entre enamorats nevats,
ara,
sé que voldré aturar el temps
quan els teus llavis i els meus no vulguin separar-se,
no vulguin deixar de ser un de sol
però també sé que l’aturarem, aquest temps corredís,
tancant-lo al cubell de la roba bruta.

Però tot i així amb les pestanyes xiuxiuejaràs
que per a tu i per mi, mai serà suficient l’eternitat.

Ayer te ví

Ayer volví a provar sabores de lejanía,
sabores de azafrán, curry, basmati
colores que se comen con los ojos.

Ayer me volviste a mirar mientras,
ponia el tenedor en mi boca
al tiempo que un dia saqué la camara de mi bolsa
tu, me retaste con la mirada,
y mi mundo se cayó al suelo.

Tu mano pedia junto a tu mamà enfermà de lepra.

No importa, ya, el dinero que te dimos o no te dimos
Sólo importa que tu mirada jamas se borró de mi mente,
y jamas se borrarà,
como olvidar la mirada del por favor.

Y aunque a veces te apaciguas
y duermes tranquila en mi interior
siempre que vuelva a provar
sabores lejanos de ese país llamado India
vas a volver.

blog solidario

En Uribetty m'ha donat un premi i la Nausica per formar part de la seva escala veïnal.




"es tracta de distingir set blocaires que compartisquin idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho facen d'una manera totalment altruïsta, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir. És una cadena :cal enviar un correu als nous blocs distingits i aquests, a la vegada, han de continuar la cadena amb set blocs més, i així successivament"

Jo crec que tots poc molt compratim. Ja sigui idees, opinions, pensaments, jocs, receptes, curiositats, articles, bogeries, pors, sinceritats, diversió...
O al cap i a la fí la comunicació no és compartir?
Per tant crec que tots el mereixem pro per dir els primer que em venen al cap diré: (i si stan repetits mala sort):P

Robertinhos : per la seva visió del mon desde un altre angle.

Waipueduca: pq els seus posts sempre son reflexius i un munt de gent s'afegeix cada dia als seus valors.

La cullerada: Per les seves critiques amb humor.

És folla aquesta premsa: pels articles que cada dia la premsa publica i que ell busca, troba i ensenya les bogeries q corren pel mon.

Faves tendres: pq sempre que entro allà em sorpren i amés compartim metge d capçalera. No em digueu q aixó no es ser solidari? :P

Gossades: pq tot i q ara la cosa sta en plan mes light, és un blog per passar-s'hi sovint.

Cròniques de sota el mugró: pq m'agrada, pq em fa riure, pq pot ser absurd o pot estar ple de significat.

El blocaire invisible

Tots sabem que és el l'amic invisible. Segur que tothom ho ha fet alguna vegada. No sé perquè a mi no em feia gaire il·lusió quan ho a l'escola o a l'institut, potser pq m'havia tocat algú q no tenia sns cap conexió o potser pq no es jugava amb pistes o pq eren dificils d fer arribar. Però oh! amb el blocaire invisible, semblo una nena entusiasmada a punt d'obrir el regal de reis. Estic ansiosa. Em fa molta gracia trobar pistetas de tu, sí, el invisible. I de deixarli al/la blocaire que jo li faig. Jiji
No sé pq tinc tanta emoció al cos, però m'agrada. I aqui xom a minim ja tenim una conexió, el blog. Els participants d'aquest any son:
Alepsi (es clar), Marina, Athaelion,L'Azriel, El Gatot, El Veí, La Boira, En Mon, La Mariona, En Robertinhos, L'Avi, En Jordi Casanovas, En Roi Marphille, En Vullunfestuc, El Viatger, En Jesús M. Tibau, L' Efe, La Laie, L'AnnaTarambana, L'Anonymous Writer, L'Adrià, En Zinc Piritione, La Carmncita, L'aiguamarina, En Denke, En Sigorgik, En Clint i La Joana.

No us he posat cap link pq tot i que alguns els conegueu sé q aixó pica el gusanillo i algun no es podria resistir a buscar-los pro no, no i no, ho descubriré soleta. Que no us recordeu que ja soc gran? :P

I aqui deixo una pisteta pel que jo li faig:



Aixó va per tu! (ah! els altres si desxifreu el missatge mutis i a la gabia, eh) ;)

Mr Magorium y su tienda mágica

¿Algun cop has cregut en la màgia? ¿Aluna vegada has desitjat tornar a creure-hi?
Avui he anat a la pre estrena de la pel·licula "Mr magorium y su tienda mágica".
A mi sincerament m'ha encantat. Feia dies que anava al cinema i sortia igual que com havia entrat, sense cap mena de remolí per dins, ni alegria, ni por, ni il·lusió, ni tristesa. Potser havent fet uns riure però cosa més. Jo crec que les bones pelis, com els bons llibres, com les bones obres de teatre han de fer afrorar sentiments, els que siguin, però no et poden deixar indiferent.
Aquesta és una história per als mes petits però també per als més grans. Es clar que parla de la màgia, de la fantasia o dels somnis tot i que també parla de confiança en un mateix. Em sembla molt important que desde petits aprenguem a valorar-nos perquè de vegades potser per algun professor quisquillos, alguns pares que presionen massa o comentaris dels companys de classe perdem la fe en nosaltres mateixos.
Si teniu nens aprop: fills, germans, cosins es una bona peli plena de il·lusió i color tot i que explica realitats tant grans com la vida mateixa.
Si no en teniu, us podeu regalar una bona estona!

Ruedecitas

¿Recordais cuando fue la primera vez que os montasteis en una bicicleta? ¿Cuando aprendisteis a correr como kamikazes sintiendos libres?¿Cuando os sacaron las ruedecitas y os hicisteis mayores oficialmente?

Yo me acuerdo que aprendí con pocos años. Mi padre me enseñó. Pero lo que recuerdo con mas claridad es el dia que me quitaron las ruedecitas.
Estaba dispuesta a hacer el paso, a ser una niña mayor. Estaba nerviosa.
Él me dijo: "No te preocupes, yo te cojo del sillín mientras tu pedaleas".
Así lo hizo. Se agarró a mi sillín mientras yo pedaleaba insegura le iba pidiendo que no me soltara. "Por favor, no me sueltes papá".
Corrió detras de mi a medida que yo iba cogiendo seguridad. De pronto me soltó sin que yo me enterara, seguía pedaleando a mi ritmo. Giré la cabeza para verle detras de mi, pero al voltearme me dijo: "Sigue, lo haces muy bien, estas sola. Lo estas haciendo sola!"
La emoción y el miedo recorrieron mi cuerpo al mismo tiempo. Y eso fue lo que desestabilizó mi manillar. Acabé, como no, feliz en el suelo.

Que el miedo no nos frene nunca.

Hace un par de dias dejé mis ruedecitas en casa. Otra vez. Ahora vuelvo a andar como una niña mayor.

Fragancias

Mmmmm no sé cual escoger...formas, colores, fragancias, olores...

¿Cual es tu perfume favorito? ¿Que flor desprende un olor mas especial? ¿Cual es la fruta que te embriaga solo con su fragancia?¿ Que plato te abre el apetito solo con abrir la puerta de casa y adivinarlo?
Comparte conmigo curiosidades.

Grafitis indultats

Que ningú s'escandalitzi si aquests dies passeja per l'eix comercial del Raval entre els carrers de la Unió i de Marquès de Barberà i topa amb uns xavals d'entre 14 i 17 anys grafitejant descaradament persianes d'algunes botigues. Ho fan amb nocturnitat, aprofitant l'hora del tancament dels negocis, però sense traïdoria, ja que tenen permís dels propietaris.
Es tracta d'una iniciativa en què tots hi guanyen: els xavals, perquè alhora que aprenen tècniques de pintura incentiven la seva autoestima, i els propietaris, perquè donen un plus d'atractiu al seu local i eviten, de passada --així ho regeix la llei dels grafiters--, que ningú taqui l'obra amb un altre disseny.
El projecte, Donem color a les persianes del Raval, és una proposta de l'associació de comerciants de la zona i les entitats que treballen amb joves en risc d'exclusió Art Solidari, AEIR Estel d'Assís i la Fundació Tot Raval.

11
establiments
Dimarts van acabar la decoració del magatzem d'un bar al carrer de Penedides i avui una brigada de quatre adolescents començaran a decorar la persiana d'una impremta del carrer de Marquès de Barberà. En total s'hi han sumat 11 comerciants, malgrat que la iniciativa vol tenir continuïtat.
Un d'aquests empresaris és Josep Maria Nebot, el primer amb obra acabada. Està encantat. És una manera molt interessant de donar colorit al barri i pot ajudar a dinamitzar el comerç al despertar la curiositat per aquestes creacions", explica. La seva persiana, a més de núvols, un punt comú en totes, llueix el dibuix d'una ampolla, ja que cada disseny portarà un motiu sobre l'activitat del negoci. A ell, com a tots, tenir la persiana dibuixada li ha costat 50 euros, que Estel d'Assís reinvertirà en activitats per als nois.
El fet que alguns xavals no tinguin massa traça a fer servir els esprais no és cap inconvenient, ja que els acompanyen voluntaris amb bastantes hores de vol en això de les pintades. Com Jordi R., que dimarts va col.laborar en el disseny del carrer de Penedides.
Aquest jove, grafiter en les seves hores lliures des de fa 15 anys, aplaudeix la iniciativa, ja que "els xavals poden desenvolupar una part artística, aprendre a comportar-se millor al carrer i conèixer els comerciants del barri, perquè ara ja no es coneix ningú". Això últim, incentivar el sentiment de comunitat i reforçar la relacions, és una altra de les metes de la idea. Però també celebra el taller perquè li permet pintar sense vulnerar ordenances, una cosa que reconeix que ja ha fet i per la qual ha estat multat. "Hem de deixar clar als nois que això ho fem perquè tenim permís", explica, encara que, un cop allunyats els menors, critica la normativa.
Els resultats ja es poden anar visualitzant als carrers, tot i que també seran objecte d'una exposició fotogràfica que recollirà el procés. I això serà quan s'acabi, a principis de l'any que ve.
El periodico, Rosa Mari Sanz, Barcelona




Aixi que es probable que m'hi passi dintre de poc, quan em deixin desar la crossa al armari, ens penjarem la camara al coll. Em moro de ganes!

Jugando a cartas

Entre carta y carta, verdad o trola de las buenas, Saboreas tu copa y organizas el viaje al otro lado del mundo. Cuando los examenes hayan acabado y el calor se haya borrado de nuestras mentes, le haremos una visitita. Risas picaronas y una mirada desafiante. Mantengo el reto un par de segundos pero ser convincente no es suficiente, esta vez me han descubierto.

Colònia

Avui m’he enfundat una camisa blanca i un jersei negre a sobre,
força obert, que deixés veure la brusa.
Uns texans foscos i unes botes.
He mirat la colònia que em vas regalar abans de marxar
perquè no oblidés la teva essència.
He agafat l’ampolla pràcticament buida i m’he ruixat el coll de la teva olor.
Un parell de gotes han començat a recórrer el llarg camí fins el meu escot,
on s’han posat.
i allí s’han fos, recordant-te.
M’he mirat el mirall i he pensat que avui seria el dia que faríem més bona parella.
Els meus pantalons a ratlles mai han fet joc amb les teves sabates cares.
Avui la teva americana s’enamoraria de la meva formalitat.

Faig olor a home. Al meu home.
M’has deixat impregnada la teva olor,
com si haguessis estat damunt meu tota la nit.
Com si aquesta nit tornessis a venir i t’amaguessis sota els meus llençols.
I tinc la sensació d’estar vora teu, de sentir teva presencia,
cada cop que premo el vaporitzador.

Pintures rupestres

En Gerard porta una setmana visitant la mateixa cova. S'hi passa hores i hi ha dies que fins i tot l'han de fer fora.
Ja coneix a tots els vigilants i els treballadors de la cova-museu. Li tenen apreci tot i que no entenen qué fa, cada dia allà, pal plantat davant la gran pintura central.
Els rumors no triguen a recorrer el personal de la cova, però mai endivinarien la realitat.

Fa poc mes d'una setmana en Gerard asistía a la seva última exposició d'art abstracte. D'incognit és va camuflar entre el seu públic per escoltar les seves critiques més sinceres. El comentari de la parella del davant va ser força contundent:

-Però si fins i tot els cavernicoles ho faríen millor! Que vagi a la cova d'Altamira i s'ho miri millor, home!

Positividad

Hoy leía una revista y entre "esto no me interesa", "esto no es demasiado riguroso" y "a ver que dice este articulo" encontré algo.
Os propongo un juego para hacer un refuerzo positivo. En principio se tiene que hacer con tu nombre y de cada letra encontrar palabras positivas que puedan estar ligados a nosotros.
Por si no me habeis entendido bien (q hoy estoy espesilla) mirad:

D de divertida, dolça, dormilega, delicada, diàfana, ditxaraxera, diferent, distreta, déjà, duende, doncella, dona

É de emotiva, écouter, esfuerzo, especial, efusiva, expresiva, enérgica, entremeliada, espectacular, ejacular

J juganera, jovial, jocosa, jocs, jove, junts,

À aura, alé, alegre, astuta, amoureuse, amigable, abstracte, amiga, amable, amor, ardida, aplaudiment, afable, apassionada


V visitar, ver, vida, vigoureuse, vitalista, vibrant, viatgera, vital, visiós, valenta

I il·lusionar, imagination, imprevisible, inteligent, il·lusionista, ingeniosa, increïble, insòlit, il·lusió

E escritora, eclipse, espiral, edificant, espesilla, entranyable, estupenda, excitant, entretinguda, estiu, encantadora, encegador, entusiasme

Haiku:
Dos Extranys Juguen Amagats. Volen Infinits Efímiers.
Davant El Judici Amarg, Vull Il·lusió Eterna.

Ya veis como funciona, ¿no? Venga ayudadme que hoy no tengo muchas luces y quiero llenarlo de positividad. Todos los adjetivos que pongais los iré colocando aqui sean en el idioma que sean. ¡Animaos!

No es un meme pero se puede apuntar quien quiera a hacerlo, serà divertido pensar en los adjetivos de cada uno de vuestros nombre.

Gracies a: Trillina, Esteve, Carmncitta, Terra, Robertinhos, Clint, Azri3l,Spazzolino Blu, Jordi Casanovas, Albert, Vier, Rosa, Duschgel, Boira

Treu-te les sabates, vine amb mi

En Quim fa tres quarts d’hora que s’ha llevat. S’ha dutxat amb aigua fresqueta, s’ha encoloniat i ja porta uns texans amb americana. Com cada dia, elegant però informal, ha pres una tassa de cafè sol, d’un glop.
-Bon dia carinyo. Ja t’has llevat?
-Si...-respon la Jana encara amb els ulls clucs- T’he sentit.
-No t’imagines el dia que tinc avui: Abans que res reunió a primera hora amb els de Lotic, he d’arreglar una paperassa impressionant que desborda del despatx, abans del migdia. Encara no sé com m’ho faré! Hauria de passar pel banc per allò que vam dir del crèdit i a més he de parlar amb el gestor. Sí crec que era avui la cita amb el gestor...
- Quim.
-Digues reina.
-Vine, treu-te les sabates. Perquè no t’ajeus aquí amb mi...

Fred

"Cuando Fred llegó a casa, estava cansado. Se sentó en el sofá y mientras marcaba el numero de telefono de Claudia, se le cayó la nariz al suelo."

Especias

Albahaca, Azafran, Berro, Canela, Cardamomo, Cebollino, Cilantro, Clavo, Comino,Coriandro, Curcuma, Curry, Enebro, Eneldo, Estragon, Girasol, Hierbabuena, Hinojo, Jengibre, Laurel, Macadamia, Melisa, Menta, Mostaza, Nuez moscada, Oregano, Perejil, Perifollo, Pimentón, Pimienta, Pimienta blanca, Pimienta de jamaica, Pimienta de Sechuan, Pimienta negra, Pimienta rosa, Pimienta verde, Regaliz, Romero, Sesamo,T Tamarindo, Tomillo, Vainilla...

¿Qué hierba o especia os gusta mas? ¿Cual da un toque especial a ese plato inconfundible?¿ No las soportas? ¿En ese viaje que hiciste todo olia a ...? ¡Cuentame!

De momento, ¡pongamosle un poco de pimienta a la cosa!

nieve y arena

Mi piel, ahora, es como la arena de la playa en invierno.
Suave, dulce, sin ninguna abrupta pisada, intacta.
Cualquier huella del pasado fue borrada por el sabio oleaje.

Jamás en mi mente podrá entrar, de todas formas,
Aunque quisiera la salada mar para borrar los recuerdos.
Ni los más antiguos ni los de anteayer.

Todavía hoy, mis labios son como la primera nevada de la temporada,
Inmaculado manto al que nadie osa molestar.
Brillante y sereno luce la belleza del inexplorado.
Ya no existe rastro de esquíes, trineos o quien fuese que pasara por ahí.
Porque hoy es la primera vez que nieva.

Y ni nieve ni mar pueden eliminar rastros
En las ideas, en los pensamientos, en los sueños, en los proyectos.
Es allí, ahora, tu lugar,
Pero no en mi piel y no en mis labios.

(Hasta que vuelvas)

Estira't sobre la gespa olorosa,
tanca els ulls,
deixa que el sol de tardor,
que ni crema ni fa calor,
t’acaroni les parpelles.
Sents les notes, els acords, dolçament escolant-se per les teves orelles.
El ritme va envaint el teu cos relaxat, fent que les cèl•lules dancin al so de la musica.
Potser siguin els peus els primers en passar a l’acció donant petits cops al terra,
els dits, tal vegada, espetegaran constantment
o les mans voldran participar de la festa per si soles.
Després d’un somriure, els ulls s’obriran de cop, més verds pel reflex del sol.
T’herguiràs, i serà llavors, quan la melodia és farà valenta i voldrà ser part de tu, també.
Entonaràs la cançó a la vegada que els seus dits faran ressonar,
dins d’aquesta caixa en forma de dona, tons que acabaran sent un de sol.
I encara que el timbre no sigui de qualitat no tindrà cap importància.

El sents? escolta’l! canta amb mi...

Marques de vida

Marques de vida o marques de guerra.
Cicatrius, arrugues, taques a la pell i fins i tot pigues. Aquell clotet en mig de la barbeta o el foradet que se’t fa quan somrius.
Qui decideix quines son maques i quines no si totes son signes de vida?

Ens aporten una personalitat extraordinària, una bellesa real y no falses mentires d’un ideal de plàstic. Nina de fira.

M’agrada, com sabeu, prestar atenció als detalls, i aquest son alguns del que hi tinc especial atenció.

No son les nostres marques signes de la nostra vida, del pas del temps, de la lluita contra les adversitats, de la supervivència arribant a un extrem?

I doncs, perquè volem fer-les desaparèixer, com si no tinguéssim passat, experiències o ens manqués la pròpia edat, el saber qui som i on estem?