dissabte, de novembre 10, 2007

Especias

IMG_1371

Albahaca, Azafran, Berro, Canela, Cardamomo, Cebollino, Cilantro, Clavo, Comino,Coriandro, Curcuma, Curry, Enebro, Eneldo, Estragon, Girasol, Hierbabuena, Hinojo, Jengibre, Laurel, Macadamia, Melisa, Menta, Mostaza, Nuez moscada, Oregano, Perejil, Perifollo, Pimentón, Pimienta, Pimienta blanca, Pimienta de jamaica, Pimienta de Sechuan, Pimienta negra, Pimienta rosa, Pimienta verde, Regaliz, Romero, Sesamo,T Tamarindo, Tomillo, Vainilla...

¿Qué hierba o especia os gusta mas? ¿Cual da un toque especial a ese plato inconfundible?¿ No las soportas? ¿En ese viaje que hiciste todo olia a ...? ¡Cuentame!

De momento, ¡pongamosle un poco de pimienta a la cosa!

31 comentaris:

triLLina ha dit...

Un toc de canyella per unes postres especials, vainilla per un perfum innocent, pebre per espantar mosques colloneres... i no pararia, cada una, amb la justa mesura, té seu moment.

xavi ha dit...

ves per on que has tocat un tema clau.

jo crec que les especies son allò que fan els plats especials, que fa que tinguin aquell toc únic i diferent cada cop que els cuines. Trobo que no hi ha més divertit que un cop tens el plat base obrir l'armari (sigui quina sigui la cuina) i vueure que hi ha per tirar a l'olla.

Jo tinc preferència per la canyella (proveu de posar canyella a la pasta dona un toc dolcet), la nou moscada, la orenga i l'alfàbrega. Les barreges d'herbes provençals i companyia son ideals per les carns però també per pastes i amanides! El pebre no n'acostumo a posar i la sal sempre ha d'anar tranquila i senyora.

Quan vaig al bosc no puc resistir la temptació d'agafar romaní fresc i trinxarlo amb el ganivet gran de cuina. La frescura que dona és especial.

I be, les especies portades dels paisos àrabs tampoc tenen desperdici. No en cal abusar ni barrejar-les, però si anar provant combinacions.

apa siau!

PD: com pots veure encara stic viu :P!

Albert ha dit...

El pebre negre sempre apareix als meus plats, pero si he de triar trio el curry que porta una mica de moltes. Un petonet noia.

Terra ha dit...

M'agrada posar alfàbrega a l'amanida de pasta, i "eneldo" a l'amanida de llenties, queda molt bo! I faig servir una sal d'herbes de tant en tant.
M'encantaria tenir un jardí ple d'herbes aromàtiques, menta, romaní, marialluïsa, farigola..de tot!

rinxolets ha dit...

vatua a l'olla! d'on has tret aquest arsenal d'espècies?

l'orenga salvatge que solem collir al pallars jussà està de fàbula! però vès... a mi tota espècie m'agrada... n'hi ha una barreja d'espècies que li tiro a l'hamburguesa que, vaja, li dóna un toc únic i deliciós! Visca el ximixurri! :D

Jo Mateixa ha dit...

Ondia, moltes de les que poses ni les conec, suposo que el Llorer, el pebre negre, la canyella...son les que més faig servir, però suposo que per que les he vist, olorat i menjat quasi sempre.

M'anoto les que no conec i en compraré a veure que tal son.

Per cert, t'he deixat feina a casa :-P

Petonets dolcets!!!!

Jordi Casanovas ha dit...

M'agrada molt l'estragó barrejat amb mostassa per les amanides.
I si afegeixes cardomom, coriandre, flor de nou moscada, canyella i gengibre al te negre tindràs la recepta de chai que em faig a casa.

Boira ha dit...

Canyella al dolç! Nou moscada en alguns plats, orégano a la pasta, salsa de mostassa a les amanides. I pebre a la vida!

Striper ha dit...

Potser la canyella, pero de fet m'agrada el olor de las especies barretjades.

Déjà vie ha dit...

trillina, mmmmmm m'agrada com utilitzes el toc just. ;)

xavi, viu i ben viu et veig!! gracies pels consells, entra una ganeta al sentir parlar d'aixó...

albert, ui el curry que bó que pot arribar a ser. I aixó si sempre diferent.

terra, jardi d'herbes aromatiques, a mi tb m'encantaria, quina oloreta al passar per allà, eh?!

rinxolets, visca el ximixurri! a l'hamburguesa especies... interessant...

jo mateixa, la gracia tb es anar descubrint coses noves, oi? ara et pico a casa a veure q m'hi tens preparat!

jodri, mmmm m'encanta al chai pro confesso q mai el faig a casa, m'agrada passarme la tarda en una teteria, sobretot a l'hivern.

boira, i tant! pebre a la vida!!

striper, l'olor a canyella inconfusible!

Mark ha dit...

mmmm que post ! me encanta! Las especies me gustan porque cada una me recuerda a un país visitado, o a una cultura...

El eneldo del salmón ahumado noruego...
El cilantro de la cocina chilena...
El perejil de la tabuleh libanesa...
Las galletas de jengibre suecas...
El te de menta de marruecos...
La ensalada de mostaza alemana...

Mmmmmm que bo !

iruNa ha dit...

Doncs a mi m'encanten: orenga, julibert, pebra negra i vermella, romero i vainilla....
la resta ni fu ni fa...
però NO suporto la canyella... buf!! és que no puc ni amb el gust ni amb la olor!!!

Duschgel ha dit...

Hay algunas que no he probado, pero desde luego que soy amiga de las especias:

- Canela para arroz con leche (cómo no), crêpes y cuando me da por ahí meterla en culquier cosa de repostería.

- Orégano y albahaca para la salsa casera de tomate frito y también para las patatas al horno, a las que añado también pimienta y cayena.

- Azafrán para el arroz si no lleva curry.

- Curry para el arroz y el pollo.

- Pimienta para carnes y algunas salsas (y las patatas al horno :)).

- Nuez moscada para la salsa bechamel.

- Cominos y anís para dar un toque distinto a madalenas o bizcochos de vez en cuando.

- La menta, en licorcillo, please. Y también el anís :)

- La vainilla me resulta un poco empalagosa y las especias picantes me gustan, pero sin exagerar, que luego sólo te quema la boca.

Ya tá.

violette ha dit...

Marrakesh feia olor de Ras El Hanout, una barreja única que gira qualsevol plat i el torna càlid i profund.
I Beijing feia olor a coriandre, el julivert xinès que posen a tot arreu. A molta gent no li agrada, té un gust molt particular. Per sort, a mi sí...

sergisonic ha dit...

el sabor de la regaliz o la canela, el aroma del romero o del tomillo,
el misterio del jengibre...

Charlie Hi-Hat ha dit...

La pimienta de jamaica es fuma?

MaRiNa ha dit...

a mi m'encanta el te. I quan vaig a una fira d'aquestes que el tenen tot en cabassos m'ho passo teta! fa una oloreta tan bona!

J. Coltrane ha dit...

Qué especiada vienes hoy mujer... pues a mí me gustan unas cuantas, un poco de pimienta siempre viene bien... un clavo nunca va mal... y tener cerca a Melisa pues siempre es bueno... del perifollo qué te voy a contar, pero sin duda alguna, mi preferida es la canela... sobre todas las cosas la canela es la que da un toque especial a mi vida... siempre que viajo a USA me traigo montones de chicles de canela, ¿los has probado?... son buenísimos...

Saludos

Déjà vie ha dit...

mark, quant d temps sense veure't per aki!!! me'n alegro q t'agradi el post. M'agrada com relaciones especies amb llocs, m'agrada molt...

iruna, a mi fa temps la canyella no em matava gaire pro amb el té poc a poc li vaig agafar afició, aixi si, no molta.

dusch, hace la salsa de tomate con las misma especias q yo...bueno y tb le añado pimienta negra.

violette, ostres! qun vaig star a Beijin no vaig notar pas la olor a coriandre!!

sergisonic, ui los olores de las especias. Necesitaria un post entero solo para ellos!!

charlie, prova-ho! :P

marina, i tant! a mes fa goig nomes d veurels!

j.coltrane, chicles d canela...me suena pero no recuerdo si algun dia llegué a provarlos...d todas formas creo q prefiero los d clorofila. :P

esteve ha dit...

a mi m'encanten però sempre se me'n va la mà... no li he pillat el truc... :)

la canyella és present a les salses, a les carns i als peixos el pebre, all i julivert...

salutacions!

Claire ha dit...

Vale, yo no cocino, pero me encantan los platos bien especiados... y los olores e intentar adivinar que especie lleva cada plato...

Xupasangre ha dit...

No hi ha res com ficar les mans dins un dels sacs...

Clint ha dit...

posats a posar-hi pebre...unes gotes de vainilla darrera les orelles, diria que és just el condiment necessari per una noia bonica...no cal res més, a sopar!

Puji ha dit...

M'encanta un punt de pebre a tot arreu. El ciliantre em sobra sempre.

M'agradava el comí però el vaig avorrir després del meu viatge al Marroc.

Déjà vie ha dit...

esteve,ja passa aixó q t'animes, t'animes i dspres queda massa especiat!

claire, adivinar por los olores mmmmmm

xupasangre, quines ganes!!

clint, m'agrada. ;)

Puji, hi ha viatges q sempre fan olor a especies...

Vier ha dit...

No sóc un cuiner sofisticat, però foto pebre a tot arreu, ja sigui una amanida o un bistec. Més de la meitat de la teva llista escapa als meus coneixements.

soler ha dit...

M’encanta l’albahaca.
La farigola acostuma a donar un gust especials a segons quins plats.
La vainilla em resulta massa dolça i empallegosa, no m’agrada.
L’olor que recordo del meu darrer viatge es el de la menta, imprescindible per assaborir un bon “mojito” en una “Troba” on la gent canta i balla sense preocupar-se de la resta de la gent, quina pena que Cuba no pugui cantar i ballar a la resta del mon.

Déjà vie ha dit...

vier, mai és tart per coneixer l'altre meitat d la llista. :P

soler, convides a mojitos per tots?

Soler ha dit...

Això esta fet!!!Algu que porti la menta, un altre les llimones, faran falte Ron (imprescindible) i de la resta ja m'hen encarrego

Robertinhos ha dit...

menta...millor si és amb gel picat, sucre de canya, llimona verda i ron

Ricardo ha dit...

Romer i Pebre, excel·lent per tot.