dilluns, de novembre 23, 2009

L'encant dels "culmadus"



Trobo que els "culmadus" (que no, culs madurs) tenen un encant especial.
Arribar en una botigueta de pocs metres quadrats on hi ha absolutament de tot (el q pots i el que no hauries pogut imaginar)té gracia.
Pots trobar fruita, vi, aigua, potser llegums a granel, patates de bossa, detergent...Vaja una infinitat de coses colocades en un ordre que tothom posa en dubte però que sembla seguir la lògica d'un bon colmado.

A Florencia rere casa meu, en un carrer on només hi passaven bicicletes i quan hi passava algun cotxe, els vianant rondinavem per sota el nas per haver de pujar sobre la minça vorera, hi havia un colmado entranyable.
Dés de fora ja veies tot d'artilugis penjats en una mena de ganxo prop del cartell de la tenda. Quan hi entraves a l'esquerra trobaves un apartat dedicat a l'alimentaria.
En sacs enormes de color blanc, que naixien del terra fins gairebé la meva cintura, s'hi trobava una varietat de mongetes seques de tots colors: vermelles, negres, blanques...
En els estants de darrera sempre intentava endivinar quines herbes deurien ser aquelles tancades en un pot de vidre, per a infusions sempre m'acabava decidint; tot mentre el dependen d'uns 50 anys em mirava i somrient em deia:
-Qualcuna cosa in piu, bella?
Llavors jo mirava a la dreta i veia tot d'estants metalics amb estris i electrodomestics petits. Ja podies trobar-hi martells o radios (de ben segur segona mà)i no parlem de bicicletetes amb rodetes.
I jo, finalment, responia.
-Si, mi puoi...fare le chiavi?- amb l'italià precari i amb errors de principiant. Ell somreia i mentre cantava em feia unes copies de casa.

19 comentaris:

Núr ha dit...

El propietari era italià? hehehe

Jo, de colmados (= adrogueries) d'aquests, crec que no sóc gaire conscient d'haver-ne tingut a prop fins que vaig venir a viure a Bcn ciutat. Tot i que, de seguida, més que adrogueries el que hi havia eren els famosos paquis... Segons com, segons quan i segons on, no em refio ni un pèl d'entrar-hi! Dissabte vaig haver de córrer a un d'aquests colmados paquis i vaig passar força mala estona... Tot i això, els tradicionals sempre m'han semblat llocs molt entranyables! :D

Bona setmana, bunika!

Toni En Blanc ha dit...

Què entranyable! I a més amb allò de ser a Florència, que com que li dóna més 'glamour', jaja. Jo sí que tingut colmados d'estos prop, i van molt bé algunes vegades... ;)

Cris (V/N) ha dit...

Déjà, com sóc de poble, i sempre he viscut a poble, en tinc tants de "colmadus" presents.... m'encantaven, com les llibreries minúscules.... el millor de tot, és que encara n'hi han :) i Això que et saludin pel nom, et demanin que com està la mare, o si li van bé els estudis a la "mossa" doncs mira, que m'encanta :) petons enyorats!

Joana ha dit...

mmm Florència ..quins records! :)
un capuchino?

Striper ha dit...

botigas casi magiques i amb un munt d'olors.

Clara ha dit...

De la manera en com ens ho expliques, en fas de petites botigues llocs entranyables! I sí que tenen alguna cosa d'especial.. aquell desordre dins el seu propi ordre, i aquells colors vius!! I Florència... preciosa Florència!

Sergi ha dit...

Doncs mira, a mi no em diuen res aquests colmados, no és ni de bon tros tan entranyable, però on estigui un bon caprabo...

BACCD ha dit...

Que divertit! Hi trobes de tot, com en uns grans magatzems, però en versió reduïda, hipercomprimida i, això sí amb una atmosfera incomparable.

Encara n'hi ha de "culmadus", sí. M'agrada fer-ne fotos quan en veig.

Cesc Sales ha dit...

Els colmados evoquen records i olors a temps passats. Es un retorn a la meva infància.

Les Coses són com Som ha dit...

a vegades els trobo a faltar, sobretot perquè quan t'adones que et falta una cosa i la necessites, baixaries un momentet a comprar-la al colmado del carrer, però al poble no hi ha ni xinos!!!

Anònim ha dit...

Aquest de la foto és bonic, una miqueta en plan Amelie... M'has fet pensar en la botiga de la Ramona, que hi havia abans a la Raval... la típica de poble; no sé pas que hi ha ara!

De totes formes un s'acostuma ràpid al Diagonal Mar, a l'IKEA i al Corte Inglés.

Déjà vie ha dit...

Nur, si era italia ell. Jo no. :P
Els pakis sempre m'han solucionat la vida!! ptonets.

Toni, aixo del glamour no era dl post anterior. ;) aish q t'haure d convidar a un bon cafe, desperta home!! XDDD

Cris, jo aksta segona part a la trobo poc a la ciutat pero encara se'n troba d tant en tant.

Joana, i tant!! sortirà mes d'un cop esmentada, tal com ha d ser!!

Striper, potser la magia la possem nosaltres.

Clara, aksta es la gracia, no? fer d petites coses un tot!!

Xexu, jajaja tambe s'ha d dir q d vegades stan plens d pols i fan angunieta. Pro no em diguis q compres al caprabo???!! com a minim al mercat! :P

Dusch, quan en facis, m les ensenyes?

Cesc, ara t'he imaginat com a fill de la dona dl colmado tot corrent pels pocs metres quadrats q deuria tenir i saludant la clientela q ben segur q coneixies.

instints, ni xinos!!! pro aixo encara existeix?? jo pensava q eren x tot arreu.

Ramon, q ets dl Raval tu? jo la Ramona no la conec pas xo s'hauria d'anar a veure q hi han posat, no? imaginat si encara hi es!!
Si acostamarse si...pro sta lluny i no te gaire gracia.

merike ha dit...

El menjar és tant més d'important per la gent al sud.
Aquí cap amunt de nord només agafem alguna cosa;-)

Jordi Casanovas ha dit...

n'hi ha un de genial a Perpinyà, molt a prop de la plaça de la República, alguna vegada n'he posat alguna foto al blog. Hi ha coses exposades que dóna la sensació que hi són des que el van obrir.

Diario de nuestros pensamientos ha dit...

ai.. ami tb m´agraden.... tot ple de coses...

Zeze ha dit...

Hola

Gracias por venir a mi Blog :)
Espero que te guste!
Puedes siempre hacer un "comentari"
:)
Besos

Jesús M. Tibau ha dit...

botiques entranyables que caldria conservar com un autèntic patrimoni

WHO ha dit...

Gracias por pasar por mi Blog, espero te haya agradado o al menos no aburrido, disculpa si no comento pero no estoy seguro de haber entendido todo el texto.
Un beso, Who.

Déjà vie ha dit...

merike, es importantiiiiiiiiiiiissim. Saps? estic convençuda q el meu pare viatja decantant sempre la balança pels paisos q tenen una riquesa gastronomica mes gran.

Jordi, mmmm potser l'haure d'anar a cerca. Ai com m'agafi un rampell.

Diario, :)

zeze, idem de idem. ;)

Jesús, ben cert!!

Whi, en breve escribire mas en castellano. prometido. gracias por venir.