diumenge, d’agost 23, 2009

Solo necesitamos una noche

IMG_7651

Solamente necesitamos una noche,
todavia tengo tus ojos negros clavados en mi
y la imagen de tu piel oscura danzando al son de musicas caribeñas,
Me enseñaste algunos pasos y jamas reconociste lo mal que lo hacia.
Al finalizar cada canción un pequeño abrazo y tus palabras siempre intactas:
" és un placer, bailar contigo. gracias"
No se en que punto el baile dejo de ser senzillamente baile y la quimica se introdujo en cada poro de nuestra piel.
Fuí tu manguito esa noche,
ya me auguraste al entrar que yo seria tu pareja de baile.
El calor no importó, ni siquiera mis torpes ganas de aprender salsa.

Me hiciste pasar las manos por tu pelo demasiado tupido para poder introducir mis dedos entre tus cabellos, un sinfin de caracoles se escondia bajo la oscuridad.
Tu no dejabas de tocar el mio, de acariciarme el rostro.
Como un niño cuando descubre un extraño agradable.
Tu blanca sonrisa se me repite una y otra vez al mismo tiempo que tus dulces palabras
Inevitable borrar millones de pequeños detalles,
tu marca en mi cuello me obliga a pensarte.
Azucarada tortura.

Te hubiera preguntado 230 ideas que recorren mi cabeza pero solo me di cuenta al dia siguiente cuando ya todo se habia esfumado.
Me pregutaste si me volverias a ver, te dije que te quedaras con el recuerdo.
Y el consejo me lo aplico una y otra y infinitas veces porque nunca pense que algo tan fugaz podria ser tan especial.

13 comentaris:

Cris ha dit...

jolina, em recorda a la peli "antes del amanecer".... l'has vist? tens el seu telèfon.... digues que si.... és el que té l'efímer, oi? M'ha encantat trobar-te, et llegeixo.... salutacions cordials :)

xènia ha dit...

no cal el telèfon.. per què?
és bo quedar-se només amb el record de vegades, estic amb tu...
la foto, molt xula
estavem esperant el post :)

Un paseante ha dit...

Gracias por tu visita.
Es curioso: tu historia y la mía tienen muchos puntos en contacto. Es la misma historia contada de maneras distintas. Me quedo con lo de "azucarada tortura".

Besos.

Duschgel ha dit...

Momentos efímeros, recuerdos permanentes... uf, ¡difícil y precioso a la vez!

Me quedo con la misma frase que el Paseante :)

Me alegra volver a leerte!

estrip ha dit...

una història bonica. SI el temps no existís, podria ser per sempre la mateixa nit eh!

Antoni ha dit...

mmmm...un suspiro de vida, geniales momentos que saborear, una y otra vez, pero lo justo para no empalagarse.

petons

Robertinhos ha dit...

Canvia la decoració, potser menys color, però el mateix talent.

Ja ho té la salsa, això de guardar químiques encapsulades en moments de cançons, llum, ritme i sensualitat. I és que quan dues persones ballen al ritme de la música, no hi ha res més que la calor dels seus ulls.

Petonets salserus!

instints ha dit...

Mira que amb la salsa és ben fàcil seguir el joc fins al final. Tu sí que en saps, apa, que es quedi amb el record, així els dos us qedeu a gust!!
Gràcies pel teu comentari, ens anem veient per aquí. Vaig a tafanejar una mica el teu blog amb el teu permís..jejej.

Déjà vie ha dit...

Cris, no l'he vist pas la peli i no, no tinc el seu telefon, de fet no crec que tingui telefon. Però un crop creuat l'Atlantic nose si això té importancia.

xènia, encara en dec un com a minim sobre el fatastic pais. :P

paseante, parecida, imagino que en primera persona se vive distinto.

Dusch, todavia estoy flotando con esa sensación a fue demasiado rapido y demasiado bonito a la vez.

estrip, tant d bo per uns dies pogues ser aixi!!

antoniiiiiiiiii, quant de temps!! tot b? amb una mica mes, segur q tampoc m'empalagava. ;)

robertinhos, ostres m'has deixat bocabadada, precios!

instints, ui a veure q descobreixes!!

Núr ha dit...

aix, la salsa! Què tindrà el ball, que el fa tan seductor? Aquestes cosetes fan molt maca la vida, sobretot quan van i vénen dins el teu cap, en moments diferents, al llarg de la vida!

I la màgia dels rínxols foscos... ;*

Ramon ha dit...

Ritmes caribenys, regats amb ron añejo!!! I sabor a sal...
Vaja... haurà valgut molt la pena...

Déjà vie ha dit...

núr, ais la magica dls rinxos foscos...;)

Ramon, s'ho va valer!! :P

Joana ha dit...

Quan jo tenia la teva edat no hi havia telèfons mòbils...ni faltaque ens feien :)
M'entren ganes de ballar , llegint-te :)