dijous, de juliol 30, 2009

Ja soc aqui



Ja soc qui.
Soc a la meva ciutat, amb la meva familia i els meus amics, parlo la meva llengua i surto pels carrers que tant estimo, però no és com hom podria esperar.
He estat visquent un any fora de casa, parlant una llengua extrangera a diari i ara que porto una setmana aqui ja em manca el parlarla.

Un any convivint amb persones que desconeixia i ara seria capaç de llegir els seus pensaments amb la mirada. Gent amb qui m'he barallat, amb qui he rigut, amb qui he compartit menjars, dels bons i quan s'havien de llençar els podrits.
Gent que no s'assembla gens a mi, que mai haurien sigut de la meva colla d'amics senzillament per manca d'afinitats i tot i aixi el darrer dia no ni havia ni un que no es conmogués amb la idea d'un adeu.
Sis persones en un pis, no es feina facil pero si que et garenteix una vida Erasmus amb els seus ets i uts.

Al sortit al carrer, ara, de bon matí no son ni en Francesco ni en Nicola qui em pregunten com estic i em donen el bon dia amb una capuccino a la ma i un somriure d'orella a orella.
Acostumada a fer horaris ben extranys: menjar quan hi ha gana, dormir quan hi ha son, sense importar normes socials. Aquell pis de 4 habitacions era el nostre petit regne i ningú ens deia que haviem de fer. Una mica com Juan Palomo...
La vida allà era relaxada, res tenia massa importancia, arribar tart era la norma i les responsabilitats inexistens.
Amics d'arreu, amb carreres oposades a la teva, donant un punt de vista completament oposati com a llengua vehicular l'italià.

Ara me'n adono del sorollam de la gran ciutat que sempre he benerat, del soroll infernat del meu telefon fix quan sona i sona sens parar; de la gran desgracia al no ser de cap companyia de mobil que tingui trucades gratuites a la gent dl mateix operador.
Me'n adono que m'estresso per un no res i que aqui la gent corre, esbofega i segueix corrent. I el pitjor, a tothom li sembla normal, és més, si tu no ho fas pots arribar a estar assanyalat amb el dit i que et diguin que no fas res.

Veig moltes coses que abans semblaven no ser-hi. Tinc moltissimes ganes de fer moltes coses, tinc nous projectes i guardo molts records.

L'Erasmus es una experiencia en molt sentits, que m'ha absorbit completament durant molts mesos, ha sigut un trasbals en alguns moments i milers de coses positives en altres. El balanç, però, no l'he pogut fer fins el dia del seu final. Tinc moltes, moltissimes histories a explicar pero poc a poc s'aniran ordenant dincs del caos que tinc actualment a sobre. No soc la mateixa Déjà que va marxar, no em reconec ni a la foto del perfil, ni als colors del bloc, ni tan sols se molt be com encaminar el meu futur però ara nomes escribia per saludar-vos i per dir-vos que torno a ser entre vosaltres, ben aviat tornare a escriure.

12 comentaris:

òscar ha dit...

i nosaltres que estarem per aquí llegin-te, això sí, amb permís de les "obligades" vacances. bentornadaaaaa!

Jordi Casanovas ha dit...

Tu mateixa doncs, reformes una mica el blog i quan et sembli comences a explicar aquestes coses...

Robertinhos ha dit...

em sóna molt...síndrome post-erasmus. Jo vaig tenir la "sort" de fer-me amic del grup de profes d'anglès del curs gratis que vaig fer a l'agost i fer un segon erasmus a Barcelona.

Com tu dius l'erasmus et canvia la percepció de l'entorn i del teu futur. T'acabes aclimatant, però hi hauran coses en tu que mai s'apaguen...

Bentornada!Ànims i somnis!

Joana ha dit...

Déjà,
No sé si ets la mateixa d'abans...només dir-te que ha estat un plaer conèixe't i que darrere la teva mirada hi ha una gran dona! :)
Encara em ressonen al cap els noms italians que esmentes i això que només hi he anat de vacances...
He de fer un Erasmus! :)

Alegria De La Huerta ha dit...

Veig moltes coses que abans semblaven no ser-hi. Tinc moltissimes ganes de fer moltes coses, tinc nous projectes i guardo molts records.
... això ho diu tot. Benvinguda!! Canvia els colors i el que calgui, tu ets tu i prou. S'evoluciona perquè has viscut moltes coses i això és la vida, aprendre dels altres i de nosaltres. Benvinguda!! Baci!!

Eli ha dit...

Pel que dius, veig que has tornat a Barcelona. Sí noia, aqui tot són presses i urgéncies, i soroll.. ;-(
Però també veig que el teu ha sigut tot un "Orgasmus", ple d'experiències de les que cada dia recordaras!
Ara caldrà posar ordre al nou ritme de vida...
Bentornada!


(Es que mira que és bonica Italia, eh???!!!)

estrip ha dit...

felicitats, ben retornada!

Déjà vie ha dit...

oooooooooooooh quina il·lusio tots els vostres comentaris! Sou genials dspres d'un any seguiu sent genials.

oscar, sisi si de fet...jo tb marxo d vacances. Basicament pq el trauma post-erasmus no sigui massa dur. ;)

Jordi, aixi ho fare!! d vacances?

Robertinhos, si suposo q tu ets un d'akells q realment pots entendre exactament el q dic pq ho has viscut. Jo vull posarme en contacte amb l'associació erasmus d bcn per ajudar tb als nous alumnes extrangers. Pro aixo piano piano. ;)

Joana, per mi tb va ser un plaer i una gran sorpresa coneixe't (o coneixeus) en circunstancies ben extranyes, pero akell capuccino de tant en tnt em torna a la memoria.
I si un Erasmus s'ha d fer. :P:P

Alegria, gracies maca!! ho fare!! em kdo amb lo d tu ets tu i prou. M'encanta!

Eli, Italia ara per mi l'adoro i la detesto, tinc un amor-odi precios pero no podria ser d cap altre manera. Com a maca, sí és preciosa!! i "Orgasmus"...bé potser més endavant explicare. ;)

estrip, gracies. :)

Puji ha dit...

Doncs aquí estarem, esperant a veure amb què ens sorprens.

Duschgel ha dit...

Jo també he tornat, tot i que no era d'Erasmus, ni m'he mogut del poble! XD

Tinc la sensació de llegir una Déjà plena de moltes coses, amb una transformació interior. I em fas somriure. Tinc moltes ganes de conèixer totes les coses que ens aportaràs.

Una abraçada!

XeXu ha dit...

Deu ser època de tornades, i m'alegra que una d'aquestes sigui la teva. Una experiència com la teva ha de canviar per força. Troba el teu lloc i la teva nova vida, i ja ens explicaràs recorda i projectes, passat i futur. És clar que estem per aquí, un blog com el teu no s'elimina dels rss sense més. I saps, mai he tingut sensació de que hagis marxat... Sigui com sigui, benvinguda a casa.

mar ha dit...

doncs benvinguda noia!
Joana... m'apunto a fer un erasmus amb tu...això no ens ho podem perdre, oi? (quina envegeta que fan aquest jovent... vols dir que no hi deu haver alguna cosa similar per a nosaltres? ... aix...)