dissabte, de juliol 21, 2007

¿Quien dijo que los alemanes hablaban inglés?

_MG_4372 Mirando fotografias de lugares que ya he pisado. Recordando sensaciones inexplicables. Observando el fruto de una historia. Dejando la boca abierta mientras imaginas como podria haber sido.
_MG_4365 Bombeando la sangre con mas fuerza, acelerones de reveldia. Adrenalina que recorre un cuerpo estatico deseando gritar. Empatizando con un pueblo desconozido queriendo atravesar las paredes con pinturas.
_MG_4278
Recorriendo calles en blanco y negro, entrando en territorio extranjero cruzando la calle, en tu ciudad. Teniendo un pasaporte distinto de tu hermano, cantando himnos diferentes pero sintiendo la misma añoranza.
_MG_4429
Angustia pasada, angutia presente. No olvidar para nunca repetir. Muertes inocentes, caras de amargura. Jamás podra borarse a la fuerza unos origenes arraigados. Jamás se podra arrancar raices bajo los arboles porque siempre naceran pequeñas flores que demostraran la equivocación del ser humano.
_MG_4336
Bajo el sol, mochila al dorso y dos botellas de agua ya calientes, desgastas las suelas de esos zapatos azules. Descubriran mundos nuevos, no siempre reprimidos.
DSC03219
Sin dudarlo imagenes estravagantes recurrirante a tu mente reviviendo historias, aventuras que solo en albergues pueden vivirse. Recordaras ronquidos de tu vecino de cama en calzoncillos, limpiar la ropa y dejarla secar al sol de media noche o señales de mosquitos que todavia no han marchado. Todavia percibes el caracter alemán, tan distinto al nuestro, esas miradas de curiosidad, esas indicaciones sin entender palabra.
DSC03235 Y por supuesto echas en falta tu compañera de viaje, las complicidades, las risas, los cansancios compartidos. Las sensaciones clonadas, las miradas que hablan, las anecdotas a medias.

34 comentaris:

Miel ha dit...

parece que el viaje ha sido genial. Como casi todos los viajes iniciatico intuyo una chica distinta.

MaRiNa ha dit...

si senyora, has fet un senyor viatge! i aquests son els millors. envejeta sana per aqui..

Clint ha dit...

ei! ben tornada! sembla que ha anat molt bé no? molt xules les fotos...com sempre! ;) petons!

mossèn ha dit...

quines calces i tangues més sexys !! .... buffffffff ... ja cremo per dins !!!! ... per cert, com es possible que gaudiu de 4 peus ??? ... salut

oriol ha dit...

Bé, és el tipus de resum que esperava...ja em semblava que no eres de les que viatjava i no es "quedava" amb res del que havia passat el país, la ciutat, la gent...
bones fotos, m'agrada la blanc i negre...les primeres tres fotos em fan pensar en la petita línia que separa el present i el passat per la gent que veu aquesta imatge a diari...

Antoni ha dit...

Que bo!
Tots sabem que el viatge tenia que ser bo pel destí escollit, però l'explicació que dones es d'aquelles que no trobes mai a una guia de viatge, perquè un bon vitge i un viatge mediocre no el marca el destí, sinó l'ull del visitant que és capaç o no de captar l'essecia del lloc, gent, història...

Una abraçada!

ddriver ha dit...

l has definit exacte als records que tinc jo d alla,un mon en blanc i negre.No puc recordar colors de Berlin est,nomes gris i tambe el blanc brut dels trabants

Jo Mateixa ha dit...

Quin viatge més xulu nena!!!!, m'enalegro de que hagi tornat per això eh, que allà no se t'ha perdut res i aqui t'enyorem!!!!

Petons bonica!!!! :-)

Clint ha dit...

buenu vale...quines són les teves? jajaja

Waipu Carolina ha dit...

Hola,
Feliz retorno amiga,
Unas fotos excelentes de verdad, transmiten una cantidad infinita de sentimientos. te felicito por ese arte.

Dani R. ha dit...

Suposo que recomanes Berlin, no? És un viatge pendent.

Claire ha dit...

Son unas fotos preciosas.....
muchos recuerdos y ese... no olvidar para no repetir....

Mikel ha dit...

ei ei ei!!! les fotos son genials!!!!

Puji ha dit...

Mmm, quina flaire de viatge!

Déjà vie ha dit...

miel, nose bien bien si una chica distinta o una chica con una mochila mas llena en su espalda.

marina, i tant un sr viatge en majuscules!

clint, gracies!!

mossen, si llegueixes el q posa a sota ls fotos ho descubriras.

oriol, efectivament caminar per berlin es estar en una dimenció entre pasat i present.

antoni, quin comentari mes xulo q m'has deixat! gracies, tota orgullosa d fer una descripcio q mai sortiria a una guia.

ddriver, brlin no te colors ni abans ni ara. Me'n alegro haverte recordat quan hi vas anar.

jo mateixa, doncs ara q soc aki no tinc llum!! aaaaaaaaaaaaaaaaaarg!

clint, totes! es el q te anar d viatge amb menys calces q dies...

waipu carolina, gracias wapa! me enanta oir tus palabras.

dani. r, d fet tot i no havre-ho dit no es una ciutat maca. Pero te molts altres adjectius que la defineixen.

claire, gracias en este post esta puesto mi punto de vista tanto en palabras como en imagenes.

mikel, gracies maco!!

puji, t'arriba la olor?

Uribetty ha dit...

Aquest és un viatge que tinc pendent...a veure si el faig algún dia.
Una abraçada!

g! ha dit...

ja està! m'has convençut. Gràcies a la teva exce·lent crònica ja ser quin serà el proper viatge pel mes d'octubre.

M'alegra veure't per aqui, però encara m'alegra més que et perdis per altres llocs.

petonarrus!

Waipu Carolina ha dit...

Hola!!
Hace tiempo no te veo por nuestra casa virtual, te echo de menos, quería poner un comentario tuyo sobre el tiempo pero no te encontré...un beso linda

Abogada en Bcn ha dit...

Son tuyas las fotos? Muy chulas. Yo tambi�n lo tengo pendiente. Todo el mundo que ha ido me ha hablado muy bien.

Cosespetites ha dit...

Quina casualitat! Fa dies que no deix de pensar en Berlin. Sé que hi tornaré aviat (m'hi vaig quedar enamorada), i ara estic buscant tota la informació possible per a que la nova visió sigui encara més rica. Ben segur que la propera vegada Check-point Charlie em parlarà a cau d'orella amb més emoció (si és possible).

Metamorfosi ha dit...

Quina enveja (de la sana, eh!)!
Enyoro aquests viatges!!!

Bentornada, preciosa!

Nando ha dit...

uribetty, quina sort si nomes en tens un d pendent!! (o no)

g!, quin poder de convicció!! m'encantara llegir la tva cronica quan hi vagis.

waipu carolina, tienes toda la razon, estoy un poco descolgada del mundo bloggero pero es q es verano... ya tienes mi comentario sobre el tiempo y pegame un toke siempre k kieras. te dejo. ;)

abogada en bcn, si las fotos son mias. Normalmente las fotos de esta blog son mias y si estan firmada entonces seguro!

cosespetites, espero que t'hagi anat be doncs el meu reportatge. Check pint charlie parlant a cau d'orella...misterios!

metamorfosis, Gracies maca. Enveja sana, saneta? pel q se tu has stat un dies a la platgeta, no?

cafeambllet ha dit...

Caram!!!
les fotos precioses i la manera d'explicar el viatge tambè...

Candela ha dit...

Mmmmmmmmmmmm aquella és la teva roba interior???? Mmmmmm.

I qui collons és Nando i perquè respon per tu???

Robertinhos ha dit...

hola déjà o nando

benvinguda de nou. molt bona la foto del taxi sortint del mur. m'encantaria poder veure les restes d'una època que per desgracia encara està vigent. encara continuem posant murs entre els pobles i no ens adonem que el millor seria juntar els peus, com tu fas

yrun ha dit...

Ei! Presioses les fotos Deja ;P

Joana ha dit...

Jo també tinc records ben vius de Berlin, Hamburg...
Veig que has tornat amb força!
Boniques fotos!Una abraçada wapa!

oriol ha dit...

qui carai és en nando?

Déjà vie ha dit...

extranyament coincidint amb la tallada de llum impresionant a barcelona hi ha hagut un curt circuit d nicks. Nando? o soc jo? espera vaig a mirar si encara tinc pits, vaig a llegir l nom del meu dni...
uf! encara soc la déjà. Nando aixó si q se'n diu tenir telepatia. ;)

cafeambllet, gracies m'agrada q t'agradi. Encantada d veure't per aki una altre vegada!

candela, si senyora, weno ja veuus q soc tant colorida per dins com per fora. :P el nando ara llegeix el pensament. Vigila q no llegeixi el q stas pensant, dolentota!

robertinhos, definitivament soc jo. La déjà! gracies pel teu comentari m'ha encantat!! juntem els peus i saltem? a la d tres!

yrun, moltes gracies maca!

Joana, amb forces per cremar l'estiu!! a gaudir de les vacances al maxim!

oriol, mmmmm preguntali a ell. :P

Waipu Joan ha dit...

excel,lent recull.

J. Coltrane ha dit...

De mis meses de estudio en Alemania, una de las cosas que más claras me quedaron fue que los alemanes saben hablar en iglés pero no lo hacen porque no les sale de allí.

A parte de eso, Berlín. Guau!!! qué ciudad, me dejó impresionado, por su historia, su belleza... su frío... yo llegué una semana antes de Navidad con diez grados bajo cero y una terrible niebla. Cuando se despejó el día me quedé de piedra con la belleza del lugar...

Recuerdo como si fuera ahora mismo, aquella tarde de viernes antes de Navidad en el museo de historia de Alemania, oyendo a un quinteto de cuerda mientras iba visitando las diferentes salas del museo. Es como un recuerdo visual y sonoro... fue genial, y tengo muchas ganas de volver... Q suerte la tuya haber ido allí...


Besos


PD: el repertorio de tangas muy majo...

Duschgel ha dit...

Quin viatge, noia, i quin munt de sensacions! I els albergs són llocs únics, quins records!

Veig que has aprofitat bé el temps, que n'has gaudit i has mirat amb profunditat.

Un petonàs ben gran!!

Déjà vie ha dit...

waipu jian, moltes gracies i amb ilusio q tornis a ser per aki.

j. coltrane, menudo fajo de recuerdos que debes tener en tu memoria. Estoy segura que mi post te ha hecho recordar algunos momentos. Me alegro por ello. Yo, por eso, no tuve nada de frio, mas bien al contrario.

duschgel, nena!!! pensava q staves perduda, ja. La veritat es q mu he passat pipa si. Els albergs, q faria jo sense els albergs. ptunitus.

esteve ha dit...

quina passada de fotos!!

molt xules!! quin viatget! enhorabona!