Relats conjunts: las pastilla barrufet

Vaig estirarme i vaig veure un cel ben blau, ple d'estels i d'essers voladors. No eren com sempre, eren millor. De mil colors s'expandien davant dels meus ulls. L'estel em recordava alguna cosa, no sabia ben bé qué pero era simpatic.

Enlloc de cotxes vaig veure com creixien flors al meu voltant de colors llempants, vius. Tot d'animals em visitaven, venien a saludarme. Cucs amb cara rosada, ocellots inmobils i fins i tot vaig veure un gran ull verd q s'inclinava cap a mi.

Allà estirat a terra vam veure aquell noi que teniem unes hores abans rere nostre a la cua de la discoteca. En l'encreuament del jardinet amb la caixa de pensions el vam trobar mirant el cel. Intentava parlar pero no deia res coherent ni inteligible. Al instant una noia amb un vetsit rosa va ajeure's al seu costat, mullant-li la cara amb aigua. En Jaume va enretirarse uns centimentres i no es va voler apropar mes del compte. Segurament li portava mals recors. I jo m'inclino cap al terra, mentre truco l'ambulancia. Si, responc, em mira i sembla que busqui alguna cosa dins dels meus ulls verds.