Gronxat amb mi
Fixat en el vaivé de la vida
Amunt i avall, amunt i avall
Vigila amb l’impuls, troba la intensitat justa
Aprofita les ràfegues de vent
Agafa embranzida i no tinguis por
Agafat fort de la meva cintura
Jo no em deixaré anar del teu coll olorós de colònia cara
36 comentaris:
el meu nanu d'això en diu fer l'aranya...molt maca la foto, un pèl desenfocat...
Bon capde!
Un post simplement fantàstic.
ves per on , avui he fet d cangur d les meves cosinetes i em anat al parc a gronxar-se!
ohhh!!!, els gronxadors que tenia al parc de sota casa els han tret quina pena on he de venir a groxarme.
de petit m'encantava gronxar-me i de fet encara ara sempre que trobo un gronxador lliure m'hi pujo a fer una mica el ruc.
Per cert, m'encanta la foto!! ^^
yo siempre le decía a mi padre que empujara fuerte el columpio, que quería llegar hasta la luna...xD
per cert, la foto és una passada.
Quins records els gronxadors!!!!!
Bon finde guapissima!!!!!
clint, fer l'anaya no es enroscar-se i desenrroscar-se? un pel només? diga-ho, diga-ho desenfocadissima pro es la gracia, no?
puji, un bloggaire sencillament genial ;).
marina, i t'has gronxat tu també?
striper, t'espero dma a les 18.30 al parc de les palmeres. sere rera la font. :P
azri3l, digues que si, treu el nen que tens fora quan veus un gronxador.
carmncitta, hasta la luna, q bonito.. llegaste alguna vez a tocarla?
jo mateixa, bon finde reina.
Molt maca la foto. Ets tú??? sempre m'han agrdat els grunxadors, em recorden a aquells estius a prop de la platja quan encara es podia notar la olor del mar...
Petons
xula la foto. colonia cara? mmm...sí que has estat aprop d'aquest coll. què t'ha dit?
Com el ziga zaga de la vida...Preciós!
Gronxa't!
Bon cap de setmana wapa!
em costa identificar el número de dits de cada peu ... suposo que deu c els mateixos que un servidor !!! ... em pregunto com pot c que hi hagi una part més fosca a la planta del peu ??? ... moreno ??? ronya ???? genètica ??? o es que encara no m'he despertat ... vaja, quin mal rotllo amb les lleganyes !!!
Ei guapíssima, al meu poble fer l'aranya és seure un a la falda de l'altre, cap-i-culats i vinga gronxar amunt i amunt!...quan vulguis t'ho ensenyo! ;) Bon capde!
j. coltrane, no soc jo, jo soc la fotografa. gronxar-se amb olor a mar? delicia per partida doble. ;)
robertinhos, el coll m'ha demanat a crits que li fes mossets, que ensumés tot l'aoma que desprenia i que resseguís tot el camí que em mostrava.
joana, tu sñi que ets preciosa! bon cap de setmana.
mossèn, que observador avui: sí, el peus no estaven presisament nets ja se sap pel parc amb la sorra i sandalies...
clint, mmmmm m'agrada més aquesta aranya. quan vulguis n'aprenc. :P
Qué maravilla, columpiarse, sintiendo el airecito en la cara, y si es agarrada a alguien aún mejor. Pero cuidado no os caigáis, que dos en un columpio puede ser mucho peso ;)
Estupenda metáfora de cómo pueden y deben disfrutarse los vaivenes de la vida, y de cómo a veces es mejor dejarse llevar y no oponer resistencia.
¡Un beso, guapa!
els gronxadors i la platja es l unic que queda gratis a la nostra societat,la resta es pagant
Q xula la combinació foto+poema! la veritat es que cada dia t'ho curres mes, aquet finde he estat fora i no he pogut postejar, es troba a faltar molt eh!!! Res, a veure si hi ha canvi i ens postejem pronte!
petons (daharley)
Nando
De petitets si ens haguerem gronxat. Anàves als "columpius" i vinga, fot-li, amunt i avall.
Però, de grans, aixó de gronxar-se admet varies interpretacions, (i una mes, els que tenen llit d´aigua). Es broma.
Veig que els altres blogeros no t´ho han dit, (encara que segur ho pensen): has sortit tropesssientos cops mes wapa a la foto del gronxador, que a la del perfil.
Hola! Ja torno a ser per aquí! Quan he vist el post pensava preguntar-te si eres tu, però als comentaris ja he llegit q no. Anava a dir q ets molt guapa, però ara que sé que no ets tu segueixo pensant que ho deus ser eh...XD. És que a la foto de presentació no es veu prou bé. Apa!
antígona, hola preciosa, me gustan las metaforas. ;)
ddriver, q tal els somnis?
toy folloso, m'acabo d fer el harakiri. Mes q res pq qui fotografia no pot sortir a la foto i per tant, obviament, jo i la meva model no som la mateixa. Accepto i correboro q es infitament mes maca q jo. Ara em recullire els budells per pams, però.
paul walls, no es veu bé i amb intensió. ës important lo guapa o no q sigui? si la teva resposta es si potser no has entés el misstage que vol transmetre aquest blog.
Menys mal que els peus estan davant que si no...podriem dir que habies fet un post eròtic, no?
El text es molt macu i la foto te un no se que que la fa atrevida :-)
Nena!!! Que m'has posat el dit gros del peu a l'ull i ara et veig desenfocada! Vigila, caram!
Molt maco i esperançador!
Salut!
La que no ha entès el que volia dir ets tu. Per mi no en té cap d'importància. Simplement que em fa gràcia saber com són les persones a qui escric, no t'ho has intentat imaginar mai?? A part de que ho deia en un to que intentava ser simpàtic. Res, perdona si t'has picat, no es repetirà.
Molt ben trobada la metafora amb la vida i el gronxador, perquè la vida es una anada i vinguda constant en totes les seves vesants i has de saber gestionar les energies que la mouen.
només llegir-lo m'has arrencat un somriure tímid...
m'encanta!
ostres!! es una foto realment genial!!!
xula la foto i xulo el poema!
desprén ganes de viure!!
gronxa't!!
M'agrada molt la foto. És vital i té llum. Molt xula
nando, sorry. t'he saltat ahir no estava molt lucida i em vaig empassar la resposta a comentari xulissim. tu si q ets una canya!
anna, gracies maca, es cert si estés fet just al punt passaria a una altre categoria. ;)
uribetty, salut!
paul walls, PERDONA. tens tota la raó del món. Ahir et vaig carregar a tu un mort q no et pertocaba i et prometo que avui hi he pensat mes d'una vegada. Els remordiments se'm menjaven. Alguna cosa em va posar de mala lluna i tu vas ser el que va rebre sense motiu. Sé que no ho vas fer amb mala intensió, al contrari, era molt maco el q deies. Humilment acoto el cap i demano disculpes. Espero que aixó sí, no torni a passar.
antoni, moltes gracies, és aixó el que volia transmetre les anades i vingudes de la vida.
g! a mi m'encanten els somriures timids.
mikel, gracies maco. Sempre clar i consís.
esteve, gonxem-nos!
efe, feia temps que no agafava la camara però sembla que és com anar amb vici.
Cap problema. Un petó
els somnis no son pas un be material,jo em referia tot el que pots comprar amb visa o mastercard o sigui tot
paul, gracies per entendre'm. espero seguir-te veient per aqui sovint i no deixar-me emportar per les emocions que no son del moment. ;) un petonas ben merescut.
ddriver, nuse nuse si tot...
Un escrit ple de vida, i una foto sexy e innocent a l'hora.
un gran post si senyora..!
MACA, MOLT I MOLT MACA LA FOTO!!!!!!!!!!!! ets molt bona fotografa.
Publica un comentari a l'entrada