dissabte, de febrer 24, 2007

Lagrimas moradas

No recuerdo la última vez que te vi sin tu gruesa capa de maquillaje en la cara cubriendo los indeseados granos que ya nunca marcharan.
Ni recuerdo la última vez que vi tus ojos negros sin perfilar, marcando todavía más tu dulce mirada de ojos almendrados.
Ni siquiera puedo recordar tus labios sin un tono agranatado que solías llevar durante todo el día.
Ayer. Sí. Ayer te vi. No llevabas maquillaje, no llevabas sombra de ojos, ni pintalabios, no llevabas nada de nada. Ni autoestima, ni fuerza, ni ganas, ni convencimiento. Nada de nada.
Ojos llorosos y palabras desganadas.
Cansada y destrozada, bajas la mirada pero ni te planteas abrir los ojos (por una vez). Ni te planteas mirar en alto, permitirte escapar. No te planteas abrir la puerta. Cerrada sí. Pero, ¡fíjate! no lleva cerrojo.
Yo estaré aquí, hoy, mañana o dentro de dos años. ¿Y tu? La clave eres tu.

29 comentaris:

Alls cuits mai couen ha dit...

Uo nenea! sóc fan d'aquests hirtòries curtes, que pots interpretar mil coses! donen un aire interessant al bloC!

Parlant de maquillatge, hi ha gent que millor que no se'l tregui... i n'hi ha.. que millor que no se'l posin!

Clint ha dit...

Això és fàcil d'arreglar, obres els ulls, fas una butifarra ben grossa i a còrrer!
Va, que és cap de setmana! fes-li veure i que faci un grannn somriure!

Muas.

Déjà vie ha dit...

emma, gracies maca. M'has fet sntir b, no ls tenia tots d'akest post. Algunes d les histories curtes son ficció, altres no...
i sobre el maquillatge, ten tota la raó dl mon!!

ai clint, si fos tan facil d'arreglar... no portés un parell d'anys intentan-ho...d fer el somriure d nena petita smpre li acabo arrancant. El q em fa por es q quan ella marxi i jo em giri abans d tombar x la cantonada hagi perdut akest somriure.

Alguien cualquiera ha dit...

Wow! Sorprenent post el d'avui! Aquest em dóna de pensar en totes les vegades que he negat l'ajuda d'algú i he intentat sortir-me'n per si sol i no ho he aconseguit. De tot se n'aprèn, i una ajuda va sempre bé! Tots necessitem que ens ajudem mútuament...

En fi, que vagi bé... jo vaig a mirar si hi ha participants del joc que penjat (l'èxit, escàs com una mala cosa... jajaja)

MaRiNa ha dit...

em sembla que els que han comentat abans q jo ja ho han dit tot.

Déjà vie ha dit...

rinxolet, si d vegdes son incapaços d veure q algu ens vol ajudar o d deixar-nos ajudar. Es un pas q d donar un mateix, però.
dspres em passo pel teu joc ;)

marina, Osti tu, ara nose q pensar!

BACCD ha dit...

Uf, realment colpidor! Que dur! Puc dir el mateix que la Marina?

Unknown ha dit...

Som massa orgullosos i d'altra banda ens fa por rebre ajuda a canvi de donar intimitat... Sort que hi ha excepcions ;-) Una abraçada des de Tarragona!

Déjà vie ha dit...

duschgel, poder poder... ;)

tonto rotondo, sisi sort q hi ha excepcions!! una abraçada dsd ca meu :P

Nando ha dit...

La màgia d'aquestes historietes es que puguin ser veritat o mentida...et porten a mil i una interpretacions i be, si, has tornat a triunfar amb el post...jaja, res, ens veiem. Bon cap de setmana.

Petons

Nando

Miel ha dit...

La clave tiene una combinación, búscala si merece la pena conseguir el tesoro

existència rudimentària ha dit...

Y que las puertas que están cerradas estallen en mil pedazos, que nazcan con ellas mil interpretaciones de tus historias; son el maquillaje perfecto para esta vida estrambótica de la que merece la pena escapar durante un segundo, aunque sólo sea una escapada ficitica al mundo imaginario que nos muestras.
De pasada, la clave se convirtió un clavicordio y se perdió en una orquesta de cámara.


grass-shopper

Déjà vie ha dit...

nando, ei maco! gracies per les teves paraules. Suposo q el dubte d saber si es veritat o no es el q "engaxa" tb.
ptoneeeeeeeeeeeeeets.

miel, la buscare pero no soy yo quien debe abrir el tesoro!

grass shopper, fumada considerable(?¿) pro m'encanta el teu comentari!!

Clint ha dit...

gon dia! vinga un somriure ;) que segur que encara clapes tu!

carmncitta ha dit...

si es que al final la última palabra la tenemos nosotros mismos.



Ya sé que no viene mucho al caso y que rompe el encanto de tu historia...pero conozco a una chica del barrio que siempre lleva dos kilos de maquillaje, una pasta marrón en toda la cara, los labios pintados, los oojos....y un día me saludó una chica que no me sonaba mucho....pero cuando la tuve cerca me di cuenta de que era la super-maquillada sin maquillar, dios...que careto!!!!! :S lo natural triunfa xDDD

Déjà vie ha dit...

clint, mmmmmmmmm gon dia mmmmmmmm
ja stoic dsperta ;)

carmncitta, si es verdad q lo natural triunfa pero si alguien q se maquilla mucho pq le gusta un buen dia no se maquilla nada empiezas a sospechar q algo no vaya bien o q haya cambiado d habitos, claro.

Nando ha dit...

Sovint l'esser humà es morbós i sempre mirem les històries així i pensem que ha de ser veritat...la veritat es que hauries de fer un recull de petites històries eh! Be, arreglo els bàrtuls i men torno cap a la capital...(cap de setmaneta agitat!)

Bisous

Nando

Antígona ha dit...

Estoy con Emma y Nando, tanto si es verdad como mentira, a mí también me ha gustado el post.

Me ha recordado un cuento de Kafka, que se llama "Ante la ley". En él un hombre se sitúa ante la puerta de la ley. Quiere entrar, pero la vigila un guardián que le dice que no se puede. Sin embargo, la puerta está abierta... Vamos, no te lo destripo por si no lo conoces (lo puedes encontrar en la red), y es posible que la interpretación del cuento sea otra, pero me lo ha recordado la imagen de que hay puertas que sólo aparentemente están cerradas porque todo depende de nosotros para que podamos traspasarlas.

Besos!

sergisonic ha dit...

ficción o no, la clave eres tú. y él. y ella. y todos.
una puerat cerrada sin cerrojo. ¿amb maneta? :)
un ptó

Anònim ha dit...

"...però aixecar-te no puc jo, pas a pas, el teu esforÇ,farà només voler que d´aquest teu dessert tornen naixer noves branques..."era així,no? k xula aquesta canÇó de LLach,crec que es titulava "Sé"
Bessets,
troyana.

Déjà vie ha dit...

nando, a la capital? encara stas d vacances? potser algun dia si q recullo els meus relats en algun llibre, qui sap...

antígona, el secreto d las puertas cerradas tendre q llamarlo. ;)

sergisonic, para algunos la puerta esta claramente abierta otros la veran cerrada y con un armario haciendo fuerza...

troyana, Quant d temps!!! ueeeee
q tal maca? Q b i comentari musical i tot.

ptons a tots.

Anònim ha dit...

déjà vie,
es que com estava nominada com millor actriu espanyola als oscars,ja te pots imaginar,he estat un poquet liada,pero ja ha passat tot,enhorabona a tots/totes les/els premiats/ades!
Bessets cinematogràfics,
troyana.

fractal ha dit...

A mi també m'ha agradat el post. Camina sol.
Ficció o realitat? Tantes vegades es confonen...

Em pregunto: la impossibilitat per reaccíonar no serà una manera de demanar ajuda?

Déjà vie ha dit...

troyana, es veritat!!! i q en penses dls oscars?

frac, bon punt d vista pro si te l'ofereixen i la rebutges llavors q fem?

fractal ha dit...

Em sembla que el rebuig és un altre simptoma.
De vegades, només pot oferir ajuda algú molt proxim, i probablement de forma una mica impositiva.
És dificil esperar col·laboració.

La impotència arriba a corsecar.
Tema delicat

Anònim ha dit...

déjà vu, igual te pareix un poc extrany però crec que partint de lo que es Hollywood i del que representa (una gran empresa amb un gran marketing)pense que n´hi ha que gaudir de lo que de tant en tant te pot oferir.Jo,sóc capaÇ de gaudir amb una peli independent de baix presupost i també de una superproducció.M´encanta el cinema, qué anem a fer....bessets
troyana

Déjà vie ha dit...

frac, si tens raó pro...si tema delicat! imposar imposar... fins a cert punt.

tryana, de-ja-vie! :P no em sembla gens extrany. Jo penso com tu! hi ha pelis molt bones hollywood i peli molt bones q no ho son pas i q millor q no hi siguin. Agafem el millor d'on hi sigui! per cert, has vis la peli el ultimo rei escoces? la vaig veure diumenge passat.

Anònim ha dit...

Déjà vie! no,no he vist"El ultimo rey escocés",k tal???me la recomanes?

Déjà vie ha dit...

troyana, a mi m'ha agrdat, ara es dura! te moments "macabres" tot i q son poc i no son gratuits, al meu parer. Crec q es una peli per veure nomes com a peli sino per saber una mika mes dl q, personalent, molt cops dsconeixem o en sabem ben poc.