dimarts, de març 09, 2010

La nit estelada



Ahir tenia una reunió força lluny de casa.
Va nevar, va neva molt. Va nevant tant que el meu cotxe em va xiuxiuejar que no seguís.
No li vaig fer cas, li vaig respondre "una miqueta mes" i aquesta miqueta va fer que em trobes dins un garbuix de cotxes, de neu, de caos i de maremevaiaraquefaig.
Tots, els del garbuix, vam haver de deixar el cotxe mal col·locat allà on era.
Vaig obrir la porta del vehicle i ell, va venir, estava davant meu.

- No ets d'aqui, oi?

No, no ho era. Em va oferir una tassa de caldo i mirar per la finestra la nevada, preciosa, des del caliu d'una casa.
El vent era fort, es veien els arbres trontollar, i se sentía com xiulava.
Potser va ser el fred que ens va empenyer a trobar un lloc encara més arrasarat. Sí, segur. Va ser el fred.
L'endemà ell endormiscat em mirava com, en calcetes i la seva camisa, mirava el pasiatge nevat a traves d'aquella finestra de fusta.

-Quan ens tornarem a veure.-em va dir amb aquella veu serena i pausada que tant m'havia agradat sentir aquella freda nit de març.
-A la propera nevada.

20 comentaris:

òscar ha dit...

Un escrit preciós que fa encara més bonica la nevada actualitat.

Cris ha dit...

Ais, que adient nena.... neu, fred, calor humà.... preciós, com el meu Mar.... ;) pillat!

Petons preciosa, un text magnífic!!

estrip ha dit...

ja et podies haver quedat incomunicada uns dies i unes quantes nits.

Clara ha dit...

Mh.. les nevades viscudes així deuen ser encara millors, oi?
Un text preciós!

Joana ha dit...

En el post anterior no...l'altre deies que tenies ganes de conèixer gent...
Hi ha situacions que hi predisposen no?
Darrere una finestra càlida... per exemple :)

Striper ha dit...

Un escrit molt bonic, precios.

joanfer ha dit...

Aquests són de les experiències que no s'obliden mai.
Preciós relat!;)

Ada ha dit...

Mai se sap què pot passar en un atasc... o una nevada...

DooMMasteR ha dit...

Caram! Com m'agradaria que em passes això a mi :-)
Molt bonic el relat :-)

XeXu ha dit...

Un relat molt oportú! T'ha quedat genial, m'agrada de veritat. Molt ben escrit, i encara millor pensat.

Duschgel ha dit...

Doncs... que nevi un altre cop, per Déu!!!

Rita ha dit...

Quan dius que ha de tornar a nevar? ;-)

T'ha quedat rodó, m'ha agradat molt!

deomises ha dit...

Per què no pot ser possible la situació del teu relat?

Ara, si hi ha algú dels comentaristes (i l'autora inclosa) amb compromís, ja ha begut oli! :)))

d.

Troballes de l'home ocell ha dit...

mira que us queden bé les nostres camises, a les noies maques !!
:)

He estat en un munt de garbuixos, i en podria explicar centenars de rondalles, però cap de tant rodona com aquesta !!

Vinz ha dit...

Què bonic!

Déjà vie ha dit...

Oscar, gracies potser torna l'essencia d la déjà...qui sap ;)

Cris, no dubtava pas q ho pillaries. :P si, amb el fred s'hi adiu escalfor humana, oi?

estrip, aixo dic jo!!! XDD

Clara, la gracia de la neu tb es l'escalfor del que la mira.

Joana, ...per exemple. ;)

Striper, gracies wapo. Un ptó.

joanfer, oblidarse no s'oblidara no...

ada, i millor no saber-ho pq la sorpresa smpre es mes bona!!

dommaster, vigila q qualsevol dia et pot passar. :P

xexu, goita quan d'afalag en tant poc trosset. jeje potser tornen els temps on escrivia...

Dusch, per deu. Me'n alegro d veuret altre vegada preciosa!

Rita, cuidaoooo q torna la borrasca, o aixo diuen!

deomises, mmmmm stas indagant? :P

troballes, lo divertit dels garbuixos es q mai son iguals. ;)

Vinz, ooooh! :)

Mireia ha dit...

Molt ben lligat!

Candela ha dit...

En calcetes i camisa nyam nyam

Moni ha dit...

Un plaer tornar a llegir-te

Núr ha dit...

Realitat o ficció???

Sigui com vulgui, preciós... :)