divendres, de gener 22, 2010

Fenomens de biblioteca

Ara que ja he acabat els examens (iuju) m'agradaria comentar-vos alguns "fenomens biblioteca".

1. A la biblio quan es epoca d'examens i a més a més es diumenge es el dia en que es lluita. Es lluita per entrar abans de que obrin ja hi ha cua (com a les rebaixes pero en aquest cas els que estan de rebaixes son els que no son dins la biblioteca, que hauran de anar a les 2ones, de rebaixes, dic). Abans de creuar el marc de la porta, ja pensant que tindras lloc assegurat, et demanen el carnet universatari d'alguna uni en concret (no totes ho fan) per deixar-te entrar o no.
Entres dels primers i a la hora ja no hi ha lloc per ningú, és el que diriem aforament complert. T'hi fixes i en realitat el que hi ha a cada taula son la meitad de seients ocupats i la meitad ocupada per papers sense nom que reserven als colegues de.
El que mes fort em sembla d'aquest primer fenomen és que hi han veritables baralles pel lloc i per poder entrar.

2. El tipic fenomen cafe, cigaretes i altres substancies. Es ben sabut que en aquesta epoca falten hores per arribar a una fita (aprovar l'examen, treure nota, o buscar la matricula). Mai es començara a estudiar abans (nooooo!) i quan t'enganxa el toro mai hi ha prou dies. La solució? sembla ser qualsevol cosa que t'ajudi a mantenir-te en ple rendiment el maxim de temps. La cafeïna sol ser la fidel aliada. Jo com a maxim arribo a 3 diaris però molts dirien que aixó no es res. Com que ara ja se que la trimetilxantina ( o café) genera tolerancia, és a dir que cada cop en necessites mes perque faci el mateix efecte i amés amb quadres dificilmente reversibles, no m'agrada abusar-ne més del estrictament necessari. En epoques normals en prenc un (cafe amb llet matinet) i pot caure algun talladet despres de dinar. A l'estiu procuro prescindir-ne.
Tot i aixi un café ben fet és un plaer indescriptible.
El piti, la paraula que fa que tots els companys de taula s'aixequin i entinguin que es fa un descans de 10 minutets. En aquest temps que hauria de servir d'esbarjo, en realitat, serveix per aclarir dubtes, dir lo dificil o com odies l'assignatura en qüestió i remugar que ja no en pots més, d'estudiar. El dscans piti pot ser acompanyat d'un café ranci de maquina, ja que no hi ha temps per anar al bar a fer un café decent.
A part de lo més tipic, el redbull ja es famos també per aguantar tant de dia com de nit a part de la dolçor i aquella olor repugnant. He vist bosses senceres de bolleria industrial fins al cap damunt amb la teoria que és glucosa pel cervell. M'agradaria preguntar que es per l'estomag pero no ho acostumo a fer. La resta de substancies les desconec.

3. La nit abans. Hi ha qui no dorm. El que fa que el dia de l'examn potser aguanti mentre el fa, pero al sortir ha d'anar corrents a dormir i comença el cicle dels horaris invertits. Hi ha qui dorm 2 horetes perque és incapaç d'aguantar la nit sencera pero solen ser els que a partir de la 1h de la nit el cervell ja no treballa i es declara en vaga general. Hi ha qui dorm tota la nit o, com jo, un minim de 5-6 horetes per rendir l'endema. Prefereixo llevar-me d'hora, dec ser més matinera.

El post s'esta fent llargot i encara ni haurien molts de fenomens biblioteca pero ho deixarem per avui.

9 comentaris:

Striper ha dit...

Una cronica bibliotecaria pro completa i a ms entrentiguda+, al meus temps d'aguantar nits no havia redbull, pero ja ens buscavem maneres..

MentesSueltas ha dit...

Hola, aqui estoy conociendo tu espacio... volvere.

Te abrazo
MentesSueltas

òscar ha dit...

Veig que els salts generacionals no varien els usos bibliotecaris en èpoques d'examen. Ni una línia.

XeXu ha dit...

Estic amb l'Òscar, com em sona a mi tot això, i mira que ja fa uns anyets que ho vaig deixar enrere. Com que millor que tu no ho explicaria, diré el que sempre comento. Els períodes d'exàmens són durs i durant un meset estem sotmesos a grans pressions, excessos i maltractaments al cos de tota mena. Anar a una biblioteca en diumenge, per exemple, i passar-hi el dia (dissabte també) és antinatural, però en aquell moment ho veus com la cosa més normal del món. Però és justament en aquestes èpoques que més pinya fas amb els companys, es queda dia rere dia i es lluita plegats per assolir el objectius. Jo t'explico allò que entenc i tu m'ensenyes a fer problemes. I fem el cafè i parlem de tot amb una confiança com si ens coneguéssim de tota la vida. Els exàmens, un cop has acabat de fer-los, són períodes que recordo amb nostàlgia. El meu millor amic de l'actualitat es va passar tres anys assegut davant meu a la biblioteca en aquestes èpoques. El vincle que es va crear allà no es pot trencar, mai passarà.

Per cert, jo era dels de dormir dues horetes, per no anar a pèl. Algun cop ho havia fet, però.

joanfer ha dit...

Ostres, és una radiografia perfecte d'una realitat que no fa tants anys vaig deixar enrere.
Hi ha coses que veig que no canvien. I potser no haurien de canviar, si no és per a millor, clar! Amb el temps, quan la recordes, inclús l'arribes a anyorar una mica... ;)

Déjà vie ha dit...

Striper, no em facis pensar maneres x aguantar dspert. ;)

Mentessueltas, aqui estare.

oscas, ni una coma.

xexu, cert, es antinatural!!! xo s'acaba fent...hi ha vincles d biblioteca jeje. Aixo en un altre capitol. Aixi q d dues horetes eh!

Joanfer, doncs ara tinc unes ganes d guillar!!

Mireia ha dit...

Examens queden llunys, i vistos d'ara es miren amb nostpalgia. Jo a la biblioteca poc, jo era més de grups d'estudi. Sempre els mateixos mab les nostres tics, maneres de fer...

Cris ha dit...

M'hagués encantat anar a la uni.... però no, als 18 ja treballava i mantinc el mateix llos de feina amb molt més sou i menys hores 22 anys després.... la meva hi vol anar "per compartir pis amb les amigues".... que sàpigues que li passaré la teva crònica, que m'ha semblat genial :) petons i ànims nena!! tu vals!!

DooMMasteR ha dit...

Jo tampoc he anat a la uni, però veig les cares dels estudiants com tu i penso: Ufff! Pobre gent!!
Ara que heu acabat res millor que una bona farra per celebrar-ho :-)