dimecres, de març 26, 2008

Crido a la calma

1128583607-img
Crido a la calma
busco la quietat
demano la pau.

Poc a poc las aguas vuelven a su cauce,
la normalitat torna a entrar a casa meva.

La revolució interna deixa de ser latent
i es va escolant entre els dits de la mà.

Organitzes el caos d'emocions i novetats.

Al senirte perduda en mig del mar
vas acabar deixan-te guiar per l'estrella polar
perque potser es la que sempre t'ha estat acaronant.

18 comentaris:

mossèn ha dit...

poc a poc i amb bona letra ... salut

fgd gfg f ha dit...

je vois que tu parle très bien le français, jj

una abraçada!

Pere

Jordi Casanovas ha dit...

i la que sempre és al mateix lloc...

fgd gfg f ha dit...

bé, la maqueta d'El Pes de la Llum no està publicada, al myspace hi ha cançons de diverses maquetes;

www.myspace.com/perevilanova88

aviam si t'agraden

Una abraçada

kena ha dit...

les emocions es calmen
les revolucions triomfen o són derrotades
el caos s'acaba organitzant, perquè no hi ha major ordre que el caos

les estrelles polars
són el millor en aquesta vida
no sé què fariem sense elles..!

tonets

Striper ha dit...

Sempre queda l'esperit de la revolució, O no?

Sergi ha dit...

Per davant de tot, molta calma, i no deixis que et superi el caos.

Anònim ha dit...

Tan de bo pogués trobar una mica de calma i quietud a la meva vida... Darrerament no paro de fer coses i vaig amunt i avall atrafegada i estressada. El que a vegades em fa por és que aquesta sigui la meva normalitat i que la calma sigui l'excepció...

M'agrada la fotu, prò per què una foto d'un cabdell de llana?

Eli ha dit...

El mar i les estrelles...
Simbol de pau i calma... Aquesta força que desprenen, sha d'aprofitar...

Anònim ha dit...

cuando pille a la estrella polar esa se va a enterar!!!!tb t puc acaronar jo!!
testimo mi reina

Bonic

oriol ha dit...

Vaja, tu sempre trobes les paraules per definir el que sents...

en tens algunes per transmetre que encara que no hi siguis, sempre hi ets? necessito dir-li a algú, segur que tu m'hi ajudes!

Una abraçada

Uribetty ha dit...

Aquest poema, sobretot els versos inicials, m'han recordat al llibre " Pido la voz y la palabra" de Blas de Otero. Ara que...no sé perque.
Una forta abraçada.

Déjà vie ha dit...

mossen, salut!

pere, merci ;)

jordi, i la que mes brilla en el cel.

pere, ara me'n hi vaig!

kena, dormire i pluf.

striper, of course!

xexu, necessitava q em diguessim aixó.

nur, entenc tant be el q dius... un capdell d llana pq d vegades no saps per on tirar, ni de qui fil agafarte del manyoc q hi ha.

eli, a veure si l'aprofito una mika doncs.

spazzolino, acaronam.

oriol, necessites ajuda?

uribetty, desd quan tenen importancia els perques?

Anònim ha dit...

L'estrella polar és com els bons lectors.Mai t'abandonen.

Petons matiners!

Robertinhos ha dit...

mmmm...i on està el gat que tira del fil...

talkin'bout the revoltion, mai desapareix, però es fa menys evident

Waipu Carolina ha dit...

Siempre es maravilloso llegar a esa calma...pero tampoco que todo sea calma...sino la vida es muy monótona, o no?
Un besote

Clint ha dit...

dius que em fas un jersey...però si ja ve la caloreta!

Déjà vie ha dit...

lmewmon, mmmmmm m'has fet somriure. M'agrada ;)

robertinohs, i jo q creia q el gat eres tu. :P

waipu, ahora es lo q necessito y creo q voy por el camino pero d momento no he llegado...

clint, caloke?