dimarts, de desembre 18, 2007

Aturem el temps

IMG_1581

Falta tant poc per veure’ns
que quasi et puc acaronar amb la punta dels meus dits.

Falta tant poc per olorar la teva presencia
que veig el color de la teva aura reflectida a la meva copa. (com deia Sau)

Falta tant poc per a que les teves flames i el meu espurneig intern
es converteixin en foc de camp
que les tendes s’han plantat entre els estels.

Falta tant poc per a que la química es transformi en màgia
que la màgia sens escola entre la roba d’hivern.

Tant poc...

Tant;
que ara ja,
que quasi t’he olorat,
quasi he vist la teva anima,
t’he acaronat i he presenciat encanteris entre enamorats nevats,
ara,
sé que voldré aturar el temps
quan els teus llavis i els meus no vulguin separar-se,
no vulguin deixar de ser un de sol
però també sé que l’aturarem, aquest temps corredís,
tancant-lo al cubell de la roba bruta.

Però tot i així amb les pestanyes xiuxiuejaràs
que per a tu i per mi, mai serà suficient l’eternitat.

24 comentaris:

[anonymous writer] ha dit...

Doncs res... Apa!! a gaudir-ho al màxim ;)

Sergi ha dit...

Ni l'eternitat és suficient, perquè quan es tracta dels moments que parles, el capritxós temps avança a velocitats sub-llum. Esperem que puguis degustar-ho una bona estona, si més no.

LoveSick ha dit...

Això d'aturar el temps és una idea que m'obsessiona des de fa temps, per això el projecte al que estic treballant ara es diu "La pausa", perquè ha hagut un moment en ma vida en el que el temps es va aturar, però va ser per una cosa prou dolenta

Jordi Casanovas ha dit...

No vulguis aturar el temps,
gaudeix el moment.

Anònim ha dit...

Déjà, et responc del post anterior, el que jo faria necessitaria de l’ajut de molta gent, i tu ara tens un poder en les teves mans que pot ser no ets conscient.
Saps convocar a la gent que et llegeix, i la majoria comparteix les teves idees, d’aquí a fer-ho mes extens i fer-ne una manifestació de tots…

…be ja se, soc un somiador, encara crec en el maig del 68, en les lluites clandestines dels 70, però, perdona, suposo que això no ho has viscut.

Preciós relat…encara que el temps mai s’atura

Robertinhos ha dit...

noia, no em queda res més que felicitar a l'afortunat receptor d'aquestes paraules.

m'encanta veure algu que encara creu en l'amor!

una abraçada als dos

Clint ha dit...

Què s'ha de fer perquè una noia bonica et digui aquestes coses! jajaja n'hi ha que tenen sort!

Anònim ha dit...

como estás tan emocionada con el retorno de tu caballero andante, como dice Robertinhos, no he dado pistITAS

Metamorfosi ha dit...

Veus, jo faria la mateixa pregunta d'en Clint però a l'inrevés!... jajaja (no em facis cas)

Molt bonic Déjà!

kena ha dit...

L'aturareu.
I l'instant serà una eternitat.
I fareu que voli el temps i s'evapori fins el proper moment en que les vostres cèl.lules s'intercanviin per mitjà de carícies.

Pensa que tenir-lo lluny, al menys t'estimula literàriament :)

petonet bonica

Terra ha dit...

Molt bon post! Segur que quan us retrobeu aturareu de veritat el temps.
Disfruteu de tots els instants, i tant que ho fareu!

Striper ha dit...

No hi dubte el post irradia la teva felicitat.

Unknown ha dit...

jolin dejavie, quant d'amooooor!!! Que super boniiiic!! I quina envejota que em fas...

MaRiNa ha dit...

aiii q maco!
tanta felicitat i tan d'amor!!! m'ha agafat un rampell d'enveja i tot!

Déjà vie ha dit...

anonymous, i tant!!!

xexu, degustar-lo...bona idea!

lovesick, el temps es pot aturar per moltissimes raons. som nosaltres q el parem, si per una cosa dolenta ho podem fer, per un bona també, no? ;)

jordi, vull gaudir dl moment i aturar el temps!

soler, entenc pero jo preguntava la pragmacitat pura, si hi ha gent q em llegeix pro q demaries en concret. Gracies i potser si q s'atura (jo tambe soc somiadora).

robertinhos, mmmmmm amor? pq hem d posar etiketes a tot!!! aaaaaaah. vale vale ja va sent hora q ho accepti...

clint, jo...si seguiu aixi em posaré ben vermella eh.

invisible, quiero pistitas, quiero pistitas!! k ya kda muy pokito.

meta, i tant q et faig cas!! suposo q la clau no es en q s'ha d fer sino trobar a la persona.

kena, jajajaja doncs si mira veient-li el costat positiu...

terra, com ho saps, eh!

striper, t'ha arribat?

trillina, gracies wapa pro pensa q nomes es per uns dies...aixó nose si fa tanta enveja.

marina, jejeje be q m'ho mereixo dspres dsperar dies i dies, no?

Joana ha dit...

Per què quan el vols aturar passa tan depressa???
Paladeja'l! ;)

mossèn ha dit...

esteu segura del que dieu ??? ... i el ticket del parquing qui el paga ??? ... salut

Anònim ha dit...

tus deseos son ordenes ;P

Anònim ha dit...

jo també vull una pista sobre la meva sooooopa de lletres... va ser molt fàcil saber qui ets, però no pas saber quin regal prepares...
;))

Déjà vie ha dit...

joana, mmmmmmm el paladejaré molt molt lentament.

mossèn, parké??

invisible, mmmmmm ais q em porteu fins l'ultim dia amb els ulls envenats!!

my blogger, dema tot, promés. No sé encara en quin moment del dia ho podre publicar pro dma tot.

Robertinhos ha dit...

ESPERO QUE T'AGRADI

EL TEU VISIBLE AMIC INVISBLE

Anònim ha dit...

És tant maco que algú tingui aquestes ganes de viure!!

petoons!!

//ja he contractat adsl uee!

Jesús M. Tibau ha dit...

Són bonics aquests instants abans de...

Déjà vie ha dit...

robertinhos, m'ha encantat!!

lmewmon, visca ADSL!!

jesús, i tant q son bonics!! abans i despres. ;)( i durant clar)