dilluns, de desembre 04, 2006

Sin saber por qué

recurdos-borrados
Recuerdos borrados, que pretenden ser olvidados a una velocidad aplastante, destructiva
Imágenes empañadas en un cristal mojado,
Se entreven figuras deformadas,
Empujando la caja de los olvidos en ese armario repleto de heridas llenas de tiritas,
Sin mirar a los lados, sigues corriendo, sin saber por qué,
Pero ellos si lo saben, tus recuerdos, tus vivencias, tu pasado.

De repente te encuentras en una cama ajena
Y en frente,
Unos ojillos que te miran dulcemente y eres incapaz de devolver esa mirada,
Incapaz de responder a un ¿Volverás? Porque sin saber la razón habrías dicho No, cariño, no; no volveré jamás. No sé por qué estoy envuelta en estas sabanas, ni por qué me rodean tus brazos, no sé por qué te sonrió cuando me besas, ni sé por qué he dejado que durmieras a mi lado.

A lo mejor ha sido la corriente que me ha empujado,
Y he sido yo quien se ha dejado arrastrar,
A lo mejor es que deseaba volver a sentirme viva, volver a ser mujer, volver a notar que puedo, que soy, que vivo, que no he muerto.

Y ahora, como salir de este ovillo de lana enredada,sin derramarte tu calida mirada por las orejas,sin que se marchite tu sonrisa al verme llegar, sin que agrie tus ilusiones.

18 comentaris:

saforenc ha dit...

Preciós text, espero que aconseguisques desenredar la llana sens torçar els somriures i que tot i que no sapigues el perqué de tot plegat, aquest perquè s'hagi complert, que et sentis viva o el que sigui t'ha dut allà on ets.

Chasky ha dit...

Es que mira que es complicado borrar algunos de nuestros recuerdos.

Déjà vie ha dit...

saforenc, moltes gracies maco.

chasky, queramos o no los recuerdos tambien forman parte de nuestra vida.

Kena xe ha dit...

nananananaaaa
ho sabia ho sabia ho sabia XD
fa por, la foto, tia
parlem aviat
demàpassat
jo piro volant quem fan fora, tic a la biblio i jan passat els 15 min maxims de connexio.. kkdios.


petons
molts
pesiosa
i parlem i relategem i m'expliques i t'explico i fem un cafè i riem i plorem i comprem xuxes i les tirem per terre, val? XDDDD

muàaaaaaaaaaaaa

Rinxolets ha dit...

Jo vaig llegir, no sé on, que alguns dels nostres records són recolectes vertaderes de situacions actuals, i d'altres que mai varen passar... No sé... aquest post m'ha recordat molt a això... Espero que estiguis bé i t'amoïnin aquests records. Un petó, bitxet.

Déjà vie ha dit...

kena xe, k maca!! no sapigues tantes coses, tu, eh :P.
M'encantara fer un cafe i comprar xuxes,llençarles x terra i relatejar, i riure i plorar i q m'explikis i t'explico i passem pagina d'akest curt episodi.

Rinxolets, aixo dels records nose si ho acabo d'entendre... stic b, don't worry, simplement tenia masses coses a dir. Kissets

Rinxolets ha dit...

I que no t'amoïnin, perdó! Escrivia massa ràpid! Cuida't molt.

Guillem ha dit...

En quantes situaciones inversemblants que ens emboliquem, tan sòls perquè som incapaços de deixar anar el que pensem. I de tant que no diem, de tan entrenats, ens perdem fins i tot a l'hora de reconèixer què és el que sentim.

A tot això, si has escrit, vol dir que te n'has escapolit :p

PD: La cançó del chien em recorda a tu... serà l'idioma.

carmncitta ha dit...

Es que si los dos no se arrastran por la misma corriente, es inevitable que uno de los dos acabe sufriendo...supongo que hay que desenredar con mucho tacto *-)

un petonàs!

Déjà vie ha dit...

guillem, en masses!! weno... estoy en ello, d'escapolise dic :P. Nose si sera l'idioma pero si alguna cosa ja et recorda a mi, ja es un gran exit.

carmncitta, maca! pos si me tocara desenredar con suavizante mimosin a ver si funciona!

Kena xe ha dit...

per part meva, pàgina passada.
donguorribijapi
i a llençar xuxes per terre s'ha dit
xD
muà
(biblio again. amb e portàtil però s desconecta) XD

Miel ha dit...

No tiembles. A veces hay que ser egoista

Déjà vie ha dit...

Kena xe, oki doki!!

Miel, lo sé pero...ya se sabe que si no se sufre, no se quiere y no se vive pero... no deja de haber siempre un pero.

sergisonic ha dit...

els records, presents i passats, i inslús els que han d'arribar et guiaran... si el ovillo se ha de desenredar, endavant, amb tranquilitat i un somriure, notant que sí que vius.
petó,

Déjà vie ha dit...

sergisonic, uf gracies, per tot el q has dit gracies.

Joan Marc ha dit...

Els records sempre són dificils d'esborrar. T'has d'intentar quedar amb la part bona i constructiva!! ;)

Déjà vie ha dit...

joan marc, sisi pro d vegades... bé, si, tens raó, si tota la teoria fos tan facil d'aplicar a la practica!!

Rinxolets ha dit...

miss déjà vie, i think you got an extens e-mail, i hope you didn't sleep in reading it, jajaja!