qualcosa stranna

A vegades penso que soc com una olivera. Les meves arrels costen a creixer, a formar-se pero tant bon punt el sol, l'aigua i l'aire fan la combinació perfecte tot canvia. Quan arrela, arrela de debó endinsant-se dins la terra. Mediterranea tant de forma com de sentiment.
Nose pas pq escric aixó, ni quin sentit té donar explicació als de l'altre banda que fa temps que reben noticies. Només escric sense pensar perqué de vegades no es pot viure i pensar al mateix temps aixi q ara em concentro i segur que mes endavant escriure tot el q aquest any no he pogut.

Ptons a tots ( sembla una carta aixo, merda! ja nose fer ni posts!!!)