Una nit d'aquelles entre riures, mossegades i llençols remoguts, ara que ja no erem tant valents, sense la copa com a escut, et vaig preguntar qué estudiaves.
La resposta encara em fa rumiar, setmanes més tart.
-Farmacia...però no m'agrada.
La meva reacció va ser massa previsible.
-I perqué ho estudies si no t'agrada?
Només podia escollir entre medicina, farmacia o dret.
Vaig pensar un instant i vaig tornar a preguntar:
-Com? Perque?
-Ja t'ho he dit.- em va respondre. A la meva familia tots son metges, farmaceutics o advocats.
No vaig dir res més.
Per dins, però, em preguntava si el fet de ser d'un petit poble de la Campania, regió entre Calabria i la Puglia, al sud d'Italia tindria alguna cosa a veure.
A vegades la vida et fica a fer quelcom que després no t'agrada. Però a la meitat del tunel és difícil sortir per buscar una altra cosa. Així que esperes al final i després, com a mínim, ja tens una experiencia.
ResponEliminaAra, la resposta de la familia...també pot ser, encara que no siguin mafiosos.
Però millor pensar que és de la Cosa Nostra, no? Així la festa entre llençols continua a l'endemà!jejejeje
Una abraçada
segur que en té de relació. com també, segur, el sud d'itàlia no és l'únic indret del món en el que el pes de la família marca la carrera a seguir.
ResponEliminala brúixola i la cultura poden ser determinants, però de brúixoles, cultures i famílies acartronades, crec, que n'hi ha al sud d'itàlia i molts altres llocs.
bona setmanaaaaaaaaaaa!
A LA MEVA FAMILIA,LLEIDETANA-BARCELONINA, FA TRES GENERACIONS QUE SEGUIM EL CAMI MARCAT, TOTS REMUGABAM AL PRINCIPI,TOTS SOMMIABAM... PERO AL FINAL,FINS ARA ,TOTS ESTEM CONTENTS. SI LA VIA ESTA OBERTA I ES RESPECTADA I CONEGUDA,DONCS A LA LLARGA MILLOR, L' "ALTRE"EL SOMNI SEMPRE POT SER UN MAGNIFIC BASTO PER ELS MOMENTS AMARGS.
ResponEliminaJUGANT AMB BCN......
jo conec a més d'una persona que estudia la carrera perquè els seus papis li han dit, ha de ser així i s'acabat.
ResponEliminaUi, a casa meva, no, cadascú ha fet el que ha escollit, menys jo, que volia fer belles arts, la meva mare volia que fos mestra, ho sóc, i va encertar ela, i de ple!!!!
ResponEliminaPetonets, preciosa!
Algú li hauria d'haver explicat que les coses es poden canviar, i que hi ha un moment que els de casa no hi tenen res a dir.
ResponEliminaser uno mismo, ante uno mismo la familia no es nada
ResponEliminai de fons per la finestra entrava aquesta bonica melodia:
ResponEliminahttp://www.goear.com/listen.php?v=c5cfed5
Robertinohs, aixi te mes intrinculis, jiji. :P petonetssssss.
ResponEliminaOscar, tens tota la raó, no és l'unic lloc pro si em digues q es d finlandia no haguessim fet aksta relació quasi instantanea. Bona setmanaaaaaaaa!!
Jugant amb bcn, be no soc del mateix parer, hi ha moment per a k els somnis siguin somnis i moments per a k els somnis sigui realitats.
carmncitta, jo tb en conec però que trist, oi? o nomes es apatia?
zel, i encara dibuixes?
xexu, potser a tot arreu no es tan facil d fer aixó!!
amor y libertad, ser uno mismo con todas sus consecuencias.
Jordi, jajajajajaja kina rialla m'has arrancat a mig mati. M'encanta! gracies. :)
I el suc de taronja qui el va preparar?
ResponElimina;)
Ja veig que estudies...
segur que tindria alguna cosa a veure. La família al sud he sentit que té molt de poder!
ResponEliminaEstimada llibertat, d'elecció i de fruïció.
ResponEliminaJoana, et pots creure q mai mes q el meu papa m'han portat l'esmorzar al llit?! jeje i tant q estudio, tot aprovat i la nota minima un notable. La idea es compaginar-ho tot. ;)
ResponEliminaestrip, i tant q té poder!!
Alegria de la huerta, ais estimada llibertat...
No preguntis més, que trencar l'Omertà és molt xungo. Vès que no et trobis un cap de cavall entre els llençols... ;-P
ResponEliminaSEgur que encara el pots convencer de que a aquesta vida s'ha de ser lliure!
ResponEliminaCiaoo, ja feia dies que no em passava...entenc el "perquè?", és a dir,la teva pregunta, i el fet que li fessis d'aquesta manera...ja saps dq parlo...
ResponEliminabesis! - primera i segona línia molt déjà!
a mi m'agraden les dues darreres línies...són molt... començament d'asterix i obelix barrejat amb aquella peli de la q no recordo el nom on una dona es compra una casa a noseon ditàlia... bah, q estic espessa, però les converses del dia després són rares, de vegades potser incòmodes, però ténen sempre la seva gràcia..
ResponEliminaSempre he cregut que hom ha de poder decidir que fer amb la seva vida, però clar, es allò de consejos vendo y para mi no tengo, per que jo estudiava per una cosa i vaig acabar sent allò que a casa em van dir que fos....
ResponEliminaLLuitar per el que un vol es vida, no ho oblidis mai i ell tampoc.
Una besadeta dolça guapissima!!!!!
van be les coses per allà?
ResponEliminahappy easter!! :)
On ets guapa???????
ResponEliminaPuji, tens tota la rao no caldria trobar-me cap cap de caball xls llençols. :P
ResponEliminaAbogada, be hi ha coses que potser no em pertoquen a mi...
anonim, em sembla que la déjà... sta molt aturada ara mateix.
Xènia, i tant q tenen la seva gracia!!
jo mateixa, un petonasssss!!
Lmewmon, soc amb una cma engixada ara mateix pero direm que prou be. I tu?
Abogada, ara soc a Barcelona pero si puc la setmana que ve tornare a ser a Florencia. Com stas maca?
A vegades la familia pot molt massa,
ResponEliminaNo preguntis més...m' encanta l'escena. Un petonet
ResponElimina