Un relat autobiogràfic, magníficament trenat. Ara ja ets aquí, i jo no entenc la meitat de coses que et passen, i m'agradaria entendre-les, però em conformaré amb llegir els teus escrits i veure les teves fotos, anar aprenent mica en mica.
Bentornada, preciosa! A casa teva, al teu mar i als teus no-caputxinos! M'ha agradat moltíssim la darrera frase, tot i que t'he de preguntar si aquest "anyorava" vol dir que ara has pogut tornar a ser tu i a sentir la teva vida... I et desitjo per al 2009, si tornes cap a l'Itàlia, que puguis mantenir aquesta sensació que de vegades és tan fàcil de perdre!
Jordi, moltes gracies maco, bon nadal per tu tambe!
mq, ho sé. :P
barbollaire, mmmm m'encanten akestes bossetes! gracies :)
els dijous nous, cosetes q surten sense pensar gaire.
oscar, em quedare quieteta a veure si aguanta. jeje. Bon nadal.( mhas fet somriure)
clint, jo penso el mateix, que m'ha passat! he d confessar q avui no podia sortir dl llit. poca força d voluntat... oooooh vosaltres si q sou uns soletes.
núr, maca!!! com stas? doncs a vegades ser tu tb vol dir estar dins d'un ambient, sentirte qui ets segons les persones que et rodegen i et fan sentir part d'alguna cosa. Suposo q aixo es dificil d aconseguir començant de 0. Bones festes bonica!!
robertinhos, jajajaja D caputxinos per aki n'he fet pocs, la veritat. La questio es prendre'ls on toca, no? l'spazzolino ja no existeix aixi q no t'amoinis.
Vladimir, pq de sobte tinc tants anonims?¿?¿? bon nadal a tu tambe encara q no se a qui li desitjo bones festes, pro tb t'ho deus mereixer!
Rita, jo us deixo tafanejar fins que us deixi, pro la gracia d vegades tb sta en el misteri. o no?Auguriiiiiii!!!! ptons i bon nadal.
Un relat autobiogràfic, magníficament trenat. Ara ja ets aquí, i jo no entenc la meitat de coses que et passen, i m'agradaria entendre-les, però em conformaré amb llegir els teus escrits i veure les teves fotos, anar aprenent mica en mica.
ResponEliminael corrent, el bon corrent, a vegades disfressat és el que més falta ens fa.
ResponEliminaI és que com a casa, res, oi?
ResponEliminaosti tu! no havia vist que era part dels relats!
ResponEliminaJo tampoc sabria viure en una ciutat sense mar ... es tan necessari i tan infravalorat!
Bentornada!!!!! qué maco el relat conjunt que has fet!
ResponEliminaEl mar és imprescindible. Jo flipo quan vaig cap a Vilanova en tren i em quedo com una tonta mirant el mar del garraf.
Petons!
Bentornada a casa Déjà...
ResponEliminaI Bon Nadal!
Una abraçada !
bentornada!
ResponEliminaon recomanes pendre un caputxí?
Que bonic...Bentornada a casa, tu, com el torrons...jejeje!!!! Petons!
ResponEliminaxexu, pq m'encanta akst comentari?;) et puc explicar tot allo q em preguntis si em vols entendre.
ResponEliminaestrip, nous aires de tant en tant i corrent nova sempre va be!
veí, q t'he de dir... si fins hi tot tenia ganes d poder picar la porta dl costat i q m'obrissis amb akest somriure encantador. :P
marina, sense mar em sento tancada, com engarjolada el mar em dona vida, llibertat...
abogada, gracies maca! es com un cuadre, oi? o millor!!!
Joana, maca! bon nadal, ja se sap q per nadal s'ha d ser a casa!!!
Robertnhos, aki o alla?
zel, gracies nena!! sips, els turrons i els q vivim fora.
Benvinguda i bentornada!!!
ResponEliminaLes ciutats amb mar són màgiques... Jo tampoc podria viure lluny del mar!!!
;-D
Bentornada i bon Nadal!
ResponEliminabon escrit
ResponEliminaviure sense (mar) és difícil
salut!!
buf! l'enyorament del mar... difícil de portar..
ResponEliminaBentornada, nina!
Una bosseta de petonets dolços
;¬)****
Doncs un sentiment molt propi de tornar a casa després de temps fora...es desprèn molta sinceritat...
ResponEliminasalut!
bentornada a casa! llavors has sigut tu i la teva ona quí ha portat la miqueta de sol d'aquests dies? no et mogui's si-us-lau. no et mogui's! :)
ResponEliminabon nadal!
Vas anar a dormir a les 7 i et vas llevar a les 11? (entenc que del mateix dia!)...que t'estan fent aquests italiansssss!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaara entenc que torni a fer sol! ;-)
Bentornada, preciosa! A casa teva, al teu mar i als teus no-caputxinos! M'ha agradat moltíssim la darrera frase, tot i que t'he de preguntar si aquest "anyorava" vol dir que ara has pogut tornar a ser tu i a sentir la teva vida... I et desitjo per al 2009, si tornes cap a l'Itàlia, que puguis mantenir aquesta sensació que de vegades és tan fàcil de perdre!
ResponEliminaI un relat preciós! Sí, senyora! Bones festes!
BON NADAL DES DEL MÉS ENLLÀ!
ResponEliminaPETONETS GUAPÍSSIMA!!!
eli, el mar porta magia a la ciutat. ;)
ResponEliminaJordi, moltes gracies maco, bon nadal per tu tambe!
mq, ho sé. :P
barbollaire, mmmm m'encanten akestes bossetes! gracies :)
els dijous nous, cosetes q surten sense pensar gaire.
oscar, em quedare quieteta a veure si aguanta. jeje. Bon nadal.( mhas fet somriure)
clint, jo penso el mateix, que m'ha passat! he d confessar q avui no podia sortir dl llit. poca força d voluntat... oooooh vosaltres si q sou uns soletes.
núr, maca!!! com stas? doncs a vegades ser tu tb vol dir estar dins d'un ambient, sentirte qui ets segons les persones que et rodegen i et fan sentir part d'alguna cosa. Suposo q aixo es dificil d aconseguir començant de 0. Bones festes bonica!!
Candela, Bon nadal tocant d peus a terra!
merci guapa, la veritat és que em va fer moooooooooolta ilu que fossis tu a qui tenia que investigar i fer-li un regal "invisible" l'any passat.
ResponEliminaaquest any no el/la conec, però m'està agradant el seu bloc/g
El caputxi aquí, clar. Allà, si és amb la teva companyia, tu creus que estaria pel caputxí????
PD: spazzolino, sempre parlant en termes d'amistat i emoció d'estar en una ciutat nova...
Dejà,
ResponEliminaespero que passis un molt Bon Nadal!
vladimir
Bentornada a casa, preciosa!!
ResponEliminaEspero que carreguis piles amb aquest solet, tot i que el solet ets tu.
A vegades, jo tampoc t'entenc massa, però tampoc cal tafanejar oi? O sí? ;-)
Bon Nadal, rep els meus millors desitjos i, com diuen els italians, auguri!!!
Petons!
Bon Nadal, chérie... molt bon Nadal!!
ResponEliminarobertinhos, jajajaja D caputxinos per aki n'he fet pocs, la veritat. La questio es prendre'ls on toca, no? l'spazzolino ja no existeix aixi q no t'amoinis.
ResponEliminaVladimir, pq de sobte tinc tants anonims?¿?¿? bon nadal a tu tambe encara q no se a qui li desitjo bones festes, pro tb t'ho deus mereixer!
Rita, jo us deixo tafanejar fins que us deixi, pro la gracia d vegades tb sta en el misteri. o no?Auguriiiiiii!!!! ptons i bon nadal.
Violette, Joyeux noël ma belle!!