Ens vam amagar de la pluja persistent que enrogia el cel
i tenyia la ciutat de rosa palid
i sota aquella jaqueta teva, en una cova improvisada,
em vaig adonar que la meva
propera ciutat seria el cuadre perfecte,
pintat amb acuarel·les d'aigua de pluja.
No sé si és més preciosa la foto o l'escrit de sota... avui em decideixo, em quedo amb l'escrit.
ResponEliminaque n'´és de cavaller el noi de ja jaqueta!
ResponEliminacony de xexu...jo volia ser el primer! jajaja
Quina crema de foto, nena!
ResponEliminaLa meva propera ciutat... Aquestes semblen paraules de conqueridora, al més pur estil Genghis Khan. Es diria que el de la jaqueta ja ha caigut sota el teu avanç imparable :)
You make me feel like home...
ResponEliminaEns vam impregnar de la pluja persistent que enrogia el cel
ResponEliminai tenyia la ciutat de rosa palid
i amagats en aquella jaqueta teva, en una cova improvisada,
em vaig adonar que la teva
propera embestida seria elmoment perfecte,
pintat amb acuarel·les d'aigua d'amor.
Una modificació poeticosexual a una foto genial!
PD: 27, què passa?! sí, ja puc protagonitzar "Amigos", versió espanyola de Friends. El fotut és trobar un apartament com el de la Mònica!
que monu tot
ResponEliminaciao
Berta
xexu, m'agrada tant et costi decidir-te entre akestes dues coses. :P
ResponEliminaclint, carinyu tu sempre ets el primer. ;)
vier, crec q començo a entendre lo d crema. jajajaja potser sí q ha caigut o potser només és imaginació pro et ben asseguro que la conqueridora ja avnça a pas ferm.
puji, It's nice to hear that.
robertinhos, q passa? q arriva l'estiu? ;) xincharrexincha.
Berta, wapa!
Bella italia...ploraré...sempre serà el meu paradís...
ResponEliminat'estimo reina...foto preciosa...com no i preciós relat...
reina!
spazzolino blu
sempre m'ha agradat com escrius, encara que darrerament em sorprèn el teu ull alhora de fer fotos.
ResponEliminaSegueix així!! ;)
m'agrada molt el teu blog i la filosofia que hi impregnes. T'he linkat i et seguiré de ben a prop. Salut!
ResponEliminaCrec que el amor protegit a sota de xaqueta es sencillament maravellos.
ResponEliminaPlogui o nevi... sota una jaqueta s'hi està molt bé!
ResponEliminaBona setmana wapa...Ja has acabat els exàmens???
i des de la cova vas fer aquesta foto? per això ha sortit tanta tendresa!
ResponEliminaUna de las ciudades más bonitas en las que he estado...
ResponElimina...por no decir la que más...
Que envidia (de la sana)
un petonet
spazzolino, aquesta foto va sortir així per la desitjada companyia.
ResponEliminalmewmon, et sorpren? doncs jo encara no se si soc abans fotografa o relataire. ;)
oscar, benvingut a casa meva. Passa, passa i posa't comode. No axconsegueixo arribar a la tva pag dsd el teu nick.
striper, jo tb ho crec.
joana, el q pot arribar a escallfar una jaqueta ocm a cova! dimarts els acabo!
estrip, ara he vist la llum, es clar...la tendresa.
albert, mientras sea d la sana...:P
M'agrada per igual la foto i l'escrit, veig que t'ho estàs passant be, que en gaudeixes, m'agrada saber això també :-)
ResponEliminaPetonets dolcets bonica!!!!
aix... l'escrit és preciós! I si la cova ha estat improvitzada al costat d'alguna de les parets d'aquesta església... quanta màgia!
ResponEliminaper cert... jo i la meva memòria... quan te'n vas? o ja hi ets? ;P