mmm, aquesta aigueta,,,puc notar el ventet com em ve a la cara, i les dues persones que hi ha radera de la camara amb mi...i l'amo rque sento per les dos!
Això sona molt bé, Déjà, molt bé. Sona a ganes, ganes de fer coses, de viure. Sona a felicitat. I això m'agrada. Són unes paraules, però saps, transmeten molt de bon rotllo.
déu meu akesta foto defineix perfectament com em sento actualment, de fet he escrit avui un post sobre aixo, i la pau que busco als braços dalgu que no existeix. petons bonica
El núcleo esencial del alma humana es la pasión por la aventura... No eches raíces, no te establezcas. Cambia a menudo de lugar, lleva una vida nómada, renueva cada día tus expectativas... Te equivocas si piensas que la dicha procede solo o en su mayor parte de las relaciones humanas... Solo tenemos que ser valientes, rebelarnos contra nuestro estilo de vida habitual y empezar a vivir al margen de las convenciones. Chris McCandless.
Aiiiix, que enxoxadeta estas eh :-P jejejejejeje, guapaaaaa, els teus últims posts fan florir tot l'amor que portes dins, que macu tia, que macu!!!!!!!!!
déjà, m'encanta veure't així d'animada. Ara has de convertir les idees en realitat, els projectes en obres, els sentiments en expressions, els somnis en idees, els viatges en enriquement personal.
I vinga, tornem a ballar, quina alegride de post, reina, alça que feliç se't llegeix........... Jo també vull bulici i coctel. a veure si hi ha sort :))
Veig que molts heu relacionat el post amb l'amor i tot i que ara mateix és un pilar important a la meva vida, justament em referia a l'efervecencia de coses q tinc al cap, en ment, preparant i que també intervenen molts altres factors.
pupurri..t'agradat, eh :P no serà per akst ventet q tinc tosseta avui, oi? love you
xexu, tens tota la raó, son ganes de viure, de moure's, de fer...
jordi, mmmmm hi veus ordre tu en akesta aigua?
putas y princesas, t'agrada. L'he feta jo.
su*, doncs m'agrada el primer q t'ha sortit! som com aigua sempre fluint mai stem al mateix punt.
mercè, bé doncs d moment ja va be, no?
soler, que corri, que corri!!
mossèn, que t'hi has banyat i tot, tu?
rinxolets, home no hi estic dl tot d'acord, echar raices al fin y al cabo...(se acaban echando y no sta nada mal).
jo mateixa, pro parlo d moltes mes coses l'unic q com q els meus post d lliure interpretació veig q hi ha una linea que tots neu seguint. (tot s'anirà descobrint)
trillina, ni de conya deixo scapar jo res! :P
robertinhos, todo llegará, en breve.
antoni, va a ratxes, no?
clint, jajajajaja doncs si d moment no paro, pro no paro d'estudiar q tinc cara de llibre ja!
sigorgik, iep iep iep.
joana, cosquillinas.
oriol, riu si de cas. :P
zel, prova amb una caipirinha. ;) (a vegades funciona)
kena, coihibida tu? nah! és crec q presisament el q té aksta foto és un campiquipugui i res d recolzaments. :P
No estic d'acord amb el teu comentari, més que res, perquè a vegades, les persones tenim por a arrelar-nos a algun lloc o a una persona en concret. Això ens pot arribar a fer perdre la nostra llibertat que podem gaudir individualment. No has tingut mai la sensació que, pel fet d'estar radicada a algun lloc, et creus no capaç d'evolucionar, de gaudir de tu mateix? A mi em passa molt sovint. Crec que els éssers humans hauríem de ser més valerosos amb nosaltres mateixos i impressionar-nos fent coses que pensàvem no capaços de fer. No és gens fàcil "echar raíces", creu-me. Tot depèn de la persona, és clar!
anònim, manteta siiiiiiiiiiiiiii l'aire sempre fa be. ;)
rinxolets, bé, suposo q tots no som iguals i akesta és la gracia. I ningú va dir q fos facil... l'intrinculis és poder-les "echar" i poder seguir creixent com a persona.
kena, jajajjaa ja veus aqui ni ha d matiners q li donen al coco.
mandaria, q pasa q avans d l'amor jo no existia?¿?¿?¿ jajajaja es brometa. nuse tot té una miketa d culpa d com soc jo, no?
cafeambllet, al agua!!!! m'encanta el teu coment! :P
striper, i pq no vens dma i fem una remulladeta? ;)
anonimous, nooooooooo no em diguis aixó!!! ara hi fare una ullada, a veure com ho podem solucionar aixó. :P
I no creixes anant a l'aventura? Jo crec que és la millor experiència que hom pot arribar a assolir, més que res perquè no depens de res tret de tu. Cert en que les persones tenim la sort de ser diferents, però jo he arribat a pensar que adaptar-se al sistema és l'error més gran que un pot fer. És una llàstima que les persones ens fem grans i acabem caient al mateix sac. Bé, no! En Pau Riba és únic en la nostra espècie! :P
mmm, aquesta aigueta,,,puc notar el ventet com em ve a la cara, i les dues persones que hi ha radera de la camara amb mi...i l'amo rque sento per les dos!
ResponEliminaT'estimo reina...
pupurrí de tot!!!!!
muacka!
Això sona molt bé, Déjà, molt bé. Sona a ganes, ganes de fer coses, de viure. Sona a felicitat. I això m'agrada. Són unes paraules, però saps, transmeten molt de bon rotllo.
ResponEliminaI amb tantes coses per davant, sabràs quina fer primer?
ResponEliminadéu meu akesta foto defineix perfectament com em sento actualment, de fet he escrit avui un post sobre aixo, i la pau que busco als braços dalgu que no existeix. petons bonica
ResponEliminaaigua! ostres, ara m'acaba de venir al cap lo del Tao.... "sigues aigua, amiga".
ResponEliminauix.... bé, deixo el comentari així, q és el primer q m'ha sortir.
:*)
així estic jo, no sé si és ara o sempre...
ResponEliminaEs important no parar, no rendir-se mai, no donar res per perdut...que corri l’aigua
ResponEliminaoh, síiiiiiiiiii ... que fresqueta !!! ... sí, continuo encuriosit !!! ... salut
ResponEliminaEl núcleo esencial del alma humana es la pasión por la aventura... No eches raíces, no te establezcas. Cambia a menudo de lugar, lleva una vida nómada, renueva cada día tus expectativas... Te equivocas si piensas que la dicha procede solo o en su mayor parte de las relaciones humanas... Solo tenemos que ser valientes, rebelarnos contra nuestro estilo de vida habitual y empezar a vivir al margen de las convenciones.
ResponEliminaChris McCandless.
Raó no li falta pas... :)
Aiiiix, que enxoxadeta estas eh :-P jejejejejeje, guapaaaaa, els teus últims posts fan florir tot l'amor que portes dins, que macu tia, que macu!!!!!!!!!
ResponEliminaUn petonas ben gran dolceta Déjà!!!!!!
No vegis... últimament es respira molta felicitat en aquest bloc! Que bonic! No ho deixis escapar!
ResponEliminadéjà, m'encanta veure't així d'animada. Ara has de convertir les idees en realitat, els projectes en obres, els sentiments en expressions, els somnis en idees, els viatges en enriquement personal.
ResponEliminaun petonàs
oooo, que bo tenir tantes coses bones en les que pensar i gaudir.
ResponEliminaptns
Veus que bé! és un no parar això!
ResponEliminai endavant!!!
ResponElimina;))
Pesigolles!!!!!!! ;)
ResponEliminaveig que hi ha " mar de fons"...
ResponEliminaI vinga, tornem a ballar, quina alegride de post, reina, alça que feliç se't llegeix...........
ResponEliminaJo també vull bulici i coctel. a veure si hi ha sort :))
colló, em sento cohibida amb 18 missatges precedent-me o precedint-me o comsedigui... :S
ResponEliminanfi
curiosa la foto, m'agrada, però se m'hi perd la vista, no trobo punt de recolzament!!
petonets wapa
Veig que molts heu relacionat el post amb l'amor i tot i que ara mateix és un pilar important a la meva vida, justament em referia a l'efervecencia de coses q tinc al cap, en ment, preparant i que també intervenen molts altres factors.
ResponEliminapupurri..t'agradat, eh :P no serà per akst ventet q tinc tosseta avui, oi? love you
xexu, tens tota la raó, son ganes de viure, de moure's, de fer...
jordi, mmmmm hi veus ordre tu en akesta aigua?
putas y princesas, t'agrada. L'he feta jo.
su*, doncs m'agrada el primer q t'ha sortit! som com aigua sempre fluint mai stem al mateix punt.
mercè, bé doncs d moment ja va be, no?
soler, que corri, que corri!!
mossèn, que t'hi has banyat i tot, tu?
rinxolets, home no hi estic dl tot d'acord, echar raices al fin y al cabo...(se acaban echando y no sta nada mal).
jo mateixa, pro parlo d moltes mes coses l'unic q com q els meus post d lliure interpretació veig q hi ha una linea que tots neu seguint. (tot s'anirà descobrint)
trillina, ni de conya deixo scapar jo res! :P
robertinhos, todo llegará, en breve.
antoni, va a ratxes, no?
clint, jajajajaja doncs si d moment no paro, pro no paro d'estudiar q tinc cara de llibre ja!
sigorgik, iep iep iep.
joana, cosquillinas.
oriol, riu si de cas. :P
zel, prova amb una caipirinha. ;) (a vegades funciona)
kena, coihibida tu? nah! és crec q presisament el q té aksta foto és un campiquipugui i res d recolzaments. :P
et fa falta la teva mantita per estar ben calenteta, el fred aquest no constipa, fa be a qui el respira...igual que tu...
ResponEliminat'estimo reina!
No estic d'acord amb el teu comentari, més que res, perquè a vegades, les persones tenim por a arrelar-nos a algun lloc o a una persona en concret. Això ens pot arribar a fer perdre la nostra llibertat que podem gaudir individualment. No has tingut mai la sensació que, pel fet d'estar radicada a algun lloc, et creus no capaç d'evolucionar, de gaudir de tu mateix? A mi em passa molt sovint. Crec que els éssers humans hauríem de ser més valerosos amb nosaltres mateixos i impressionar-nos fent coses que pensàvem no capaços de fer. No és gens fàcil "echar raíces", creu-me. Tot depèn de la persona, és clar!
ResponEliminauf
ResponEliminaquanta filosofia de bon matí :P
Que filosòfica estàs últimament, l'amor en te la culpa o no???
ResponElimina:->
Al agua patos!!!!!!
ResponEliminaAixo sona molt bé llastima que avui no sigui el meu dia.
ResponEliminaHola, guapa!! si et ve de gust, t'he deixat un meme per fer.
ResponEliminaanònim, manteta siiiiiiiiiiiiiii l'aire sempre fa be. ;)
ResponEliminarinxolets, bé, suposo q tots no som iguals i akesta és la gracia. I ningú va dir q fos facil...
l'intrinculis és poder-les "echar" i poder seguir creixent com a persona.
kena, jajajjaa ja veus aqui ni ha d matiners q li donen al coco.
mandaria, q pasa q avans d l'amor jo no existia?¿?¿?¿ jajajaja es brometa. nuse tot té una miketa d culpa d com soc jo, no?
cafeambllet, al agua!!!! m'encanta el teu coment! :P
striper, i pq no vens dma i fem una remulladeta? ;)
anonimous, nooooooooo no em diguis aixó!!! ara hi fare una ullada, a veure com ho podem solucionar aixó. :P
I no creixes anant a l'aventura? Jo crec que és la millor experiència que hom pot arribar a assolir, més que res perquè no depens de res tret de tu. Cert en que les persones tenim la sort de ser diferents, però jo he arribat a pensar que adaptar-se al sistema és l'error més gran que un pot fer. És una llàstima que les persones ens fem grans i acabem caient al mateix sac. Bé, no! En Pau Riba és únic en la nostra espècie! :P
ResponElimina