¿Pero dónde van esos locos tan corriendo? Ni que se les escapara el autobús :P
Pues ellos que corran, pero tú frena. Seguro que entonces no tienes la sensación de que todo va tan deprisa. ¿O más bien es al revés? Pues entonces corre, a ver si los ganas ;-)
El concert va acabar amb un balanç molt positiu: Baqueta de conga (regalada per en miquel) i dues pues per gentilesa de Xavi Sarrià. Al final del concert xerradeta amb en Xavi i en Marcos (trombó) i a dormir feliç. Les dues pues les vaig regalar als dos amics que venien amb mi.
de petit sempre em va agradar veure els reportatges sobre taurons, i una cosa de les que m'aterrava (hi havia moltes més, que sóc un poruc) era saber que no podien parar de nedar: si s'aturaven s'ofegaven. curiós, que el seu equiibri sigui aquest: el nostre ha de jugar més amb la velocitat, les aturades i les arrencades. però som així, igual que els taurons són taurons.
quina peixera més "chachi" !!!!
ResponEliminasalut
El més fotut és que com que no tenen memòria, no recorden perquè corren...
ResponEliminaPeixos desenfocats o del llac principal de Chernobil...o foto feta en l'exquisitesa Déjà...quien sabe...todo o nada, o potser una miqueta.
ResponEliminaPetons(fishandchips)
Nando
Necessitem un botó de parada d'emergència!!
ResponEliminamosen, xaxipiruli? ;)
ResponEliminaclint, i tu q te'n recordes pq corre el mon?
nando, eis ja stas en mva onda total, jejejeje. Stas en las aguas dejavies. todo o nada o un poco de todo cuando la nada corre hacia el todo.
duschgel, el tens tu amagat? :P
¿Pero dónde van esos locos tan corriendo? Ni que se les escapara el autobús :P
ResponEliminaPues ellos que corran, pero tú frena. Seguro que entonces no tienes la sensación de que todo va tan deprisa. ¿O más bien es al revés? Pues entonces corre, a ver si los ganas ;-)
Un beso!
la foto m'ha recordat quan de petit intentava atrapar els peixets que hi havia a la platja amb les mans, i com sempre s'escapaven! si que corren si!
ResponEliminaSemblen ànimes en comptes de peixos. Es pot saber on has fet aquesta foto? ;)
ResponEliminaGuillem
Uiiiii quin mareio tu, però la foto es molt xula!!!!!
ResponEliminaBon finde Déjà!!!!!
si que neden rapid si els malxinats!
ResponEliminaCollons, jo que volia ser peix per viure més tranquil...
ResponEliminaHauré de buscar una altra opció...
Con mucha frecuencia pasa eso, vamos a toda velocidad y no nos paramos a disfrutar lo que tenemos alrededor
ResponEliminaantígona, a lo mejor es q habia una parad d autobus cerca... ;)
ResponEliminaazri3l, com se com s'ho fan pro corren mes dl q sembla!!
guillem, aksta foto...es meva la vig fer a l'oceanografic de valencia, concretament a un restaurants q millor menjat mai.
jo mateixa, no et maregis dona!!!!
marina, jajajajjaja m'agrada!
j.coltrane, quan la sapigues m la dius, ok? :P
miel, mas a menudo d lo q deberiamos...
T'imagines que dins el cap les idees es moguessin d'una manera semblant?
ResponEliminajo crec que s'hi mouen, almenys les meves..jejeje
ResponEliminabon finde a tothom!!
p,.d. Avui concert d'obrint pas. Ja t contare.
Petons(dobrintpas)
Nando
Jo mai he vist els peixos quietets , a les peixers... Serà que tenen pressa? :)
ResponEliminaBon capde, Déjà!
I no t'ha passat mai que tot va massa lent?
ResponEliminasi k és veritat, que en aquest món anem massa lents envers les seves ràpides volades...
ResponEliminaun petonet ràpid i fugaç
grass-shopper
vladimir, es mes crec q es aixi, fins hi tot es mouen mes rapid.
ResponEliminanando, d concertillu, molt be. ja diras q tal, eh.
joana, potser es aixó q deuen tenir pressa...
efe, nop! sere extranya?
grass shopper, m'agrada akst petó ;)
Me encantaría saber lo que has escrito... pero no se catalán. Lo único que puedo decir es que la imagen es increíble.
ResponEliminaUn besín,
Mariane
El concert va acabar amb un balanç molt positiu: Baqueta de conga (regalada per en miquel) i dues pues per gentilesa de Xavi Sarrià. Al final del concert xerradeta amb en Xavi i en Marcos (trombó) i a dormir feliç. Les dues pues les vaig regalar als dos amics que venien amb mi.
ResponEliminaRes, aqui estem, una altra vegada dilluns.
Petons (dobrintpas)
Nando
mariane, gracias wapa! Pone: " y de repente te das cuenta que hasta los peces van demasiado rapido".
ResponEliminanando, el proper cop q hi hagi obrint pas m'avises,ok? q mai m'entero dls concerts jo fins q han passat. aix...
Muy bonito!! ahora si le veo más sentido del que me imaginaba!! BESITOS
ResponEliminaMariane
de petit sempre em va agradar veure els reportatges sobre taurons, i una cosa de les que m'aterrava (hi havia moltes més, que sóc un poruc) era saber que no podien parar de nedar: si s'aturaven s'ofegaven. curiós, que el seu equiibri sigui aquest: el nostre ha de jugar més amb la velocitat, les aturades i les arrencades. però som així, igual que els taurons són taurons.
ResponEliminaun petó
(per cert, punyeteru blogger, jo aquí vaig deixar comentari la setmana passada i ha desaparegut!)
ResponElimina