Hi ha animes que mai s'obliden

Hi ha animes que mai s’obliden.
Vas arribar a casa dins d’una caixeta de cartró en una època on et necessitàvem nosaltres a tu més que tu a nosaltres.
La petita de la casa de seguida es va abalançar sobre el teu cos poruc i minúscul. Jo sempre més prudent et mirava des de la seguretat d’un pam més enllà. La mare mirava les reaccions de les nenes i no va caler dir que el nouvingut seria el rei de la casa a partir d’aquell minut.
A mi sempre em vas escatimar esgarrapades.
Teníem un pacte tu i jo. Tu venies i jo t’estimava i quan te’n cansaves marxaves sense compliments i jo mai t’ho retrauria.
Altres més valents no li donaven importància a unes ungles juganeres i unes dents com agulles que deixaven el seu rastre.
Sigil•losament entraves a l’habitació obscura quan totes dormíem i feies la teva ronda habitual. Passaves a donar les bones nits i t’aclofaves unes hores a cada llit, com un pare dona un bes als seus infants. Innombrables cops et recordo als meus peus, hivern o estiu això era el que menys importava.
En moments de malaltia i desesperança sé que vas ser tu qui em va donar les forces. Calmat em miraves i m’acompanyaves sempre. Em cuidaves dissimulat, sense fer-te notar però present a tothora. A voltes ni acaronar-te podia però no desisties i seguies al meu costat
Ara, imagino el teu caminar elegant,marxant pausadament, com en els últims dies cap el mon dels gats i des de allà ens vigilaràs com sempre has fet, Peter.
I nosaltres des d’aquí no oblidarem mai l’ànima del millor gat del món, com sempre et deia, el meu gat preferit perquè una part de nosaltres marxa amb tu.