De les angunies, del revèssos que encares amb serenitat.
De les males passades a les que regales un bon somriure.
Cicatritzo ara, aquest passat, per fi; amb 5 punts i una agulla
que zitzagueja, una vegada mes, dibuixant la meva pell.
Avui tanco la porta de l'ahir.
se t'ha obert una altra porta !
ResponEliminaespero que obris la d'avui
ResponEliminaque sexis que son les cicatrius!
ResponEliminai ja se sap, quan es tanca una porta s'obre una finestra!
Si, sí, però obre la porta del demà!!!!
ResponEliminaI ben oberta!!!!
;-)
Ei, quina força de voluntat, tancar el passat no sempre és fàcil, però és el que s'ha de fer. Et felicito, ara només et queda llançar la clau, i començar a caminar en sentit contrari.
ResponEliminaPodem tancar la porta als malsons del passat, però convé no oblidar perquè es van produïr.
ResponEliminaMolt bona decisió igualment.
Hi ha una porta que he de travessar per a poder-la tancar rere meu i no tornar-hi. La pregunta és si puc trobar una altra porta per obrir abans de tancar la que tinc oberta ara...
ResponEliminacarai déjà, ets la meva superheroina! Tens la clau del passat i la clau del futur! TREMENDUUUUUUUU!
ResponEliminajejejeje
ben fet!!
ResponEliminatancala tancala, amb doble volta i perd la clau d'ahir si pot ser
ResponEliminaestrip, ja les tenia obertes pero sempre ni ha d noves per obrir!
ResponEliminajordi, que hi ha algú rere aksta porta del avui?
clint, no t'havia mai sentit dir a tu q son sexis les cicatrius... hi pensaré...
eli, un moment que busco la clau!
xexu, fa temps q la tenia ajustada ara nomes ha calgut la empenta final com un cop d vent que fa que el cop sigui sec i per sempre.
skorbuto, tens tota la raó, no es per oblidar només per deixar enrere.
núr, uiui aixó sona a dues bandes, sigui per les raons que sigui. Jo procuro tancar una abans d obrir-ne una altre pq significa q la volies tancar realment, d tota manera d vegades les coses venen com venen.
robertinhos, i si et dic q la dl present te l'acabo d posar a la butxaca? ;)
carmncitta, guapa!
marina, per la claveguera s'ha perdut!
Paaaam!!! com deia fraulen Maria, cuando se cierra una puerta se abre una ventana, ;D XD
ResponEliminaespero que el trobis darrera la porta nova et faci molt feliç.
ResponEliminaAqui el sindicat de les sicatrius sexis! oh si nena! ho son molt, recolzo la mocio del clint!
ResponEliminaho afirmo, HO SON! i ho saps be mi reina
spazzolino blu
M'alegro que tanquis la porta, mira endavant. A mi em costa molt tancar la meva porta del passat, ja m'agradaria poder-ho fer.
ResponEliminaUn petó.
La nova porta que sigui bonica com aquesta, i la felicitat que t'acompanyi. Petons
ResponEliminahola, vine a conocerte y a conocer tu blog... muy bueno, me gustó la imagen de la puerta azul y me gustó turtu!!! es divina.
ResponEliminaBsss. nos vemos.
Ben fet!
ResponEliminammm... ja... prò marxar d'una feina sense tenir-ne una altra és una mica arriscat, no????
ResponEliminacafeambllet, pam pam i pam. ;)
ResponEliminastriper, jo tb ho espero!!!
spazzolino, vine aki que et mengi.
boira, força doncs!
zel, sí, d color blau m'agrada. :P
hola mónica, bienvenida pasate por aqui siempre que quieras.
abogada, gracies. :D
núr, qui no arrisca no pisca.
Bonica, espero que la porta que has obert (qui diu porta diu finestra o el que faci falta) et porti totes les alegries del mon i una mica més :-)
ResponEliminaGaudeix del moment, de l'instant, per que mai més el sentiràs de la mateixa manera que ho sents ara.
Petonets dolcets, mimosos, tendres, aixxxxxx, que guapa que ets coi!!!!!!!
:-)