dimecres, de març 26, 2008

Crido a la calma

1128583607-img
Crido a la calma
busco la quietat
demano la pau.

Poc a poc las aguas vuelven a su cauce,
la normalitat torna a entrar a casa meva.

La revolució interna deixa de ser latent
i es va escolant entre els dits de la mà.

Organitzes el caos d'emocions i novetats.

Al senirte perduda en mig del mar
vas acabar deixan-te guiar per l'estrella polar
perque potser es la que sempre t'ha estat acaronant.
a

18 comentaris:

  1. mossèn26/3/08 21:06

    poc a poc i amb bona letra ... salut

    ResponElimina
  2. fgd gfg f26/3/08 22:12

    je vois que tu parle très bien le français, jj

    una abraçada!

    Pere

    ResponElimina
  3. Jordi Casanovas26/3/08 22:14

    i la que sempre és al mateix lloc...

    ResponElimina
  4. fgd gfg f26/3/08 22:34

    bé, la maqueta d'El Pes de la Llum no està publicada, al myspace hi ha cançons de diverses maquetes;

    www.myspace.com/perevilanova88

    aviam si t'agraden

    Una abraçada

    ResponElimina
  5. kena26/3/08 22:40

    les emocions es calmen
    les revolucions triomfen o són derrotades
    el caos s'acaba organitzant, perquè no hi ha major ordre que el caos

    les estrelles polars
    són el millor en aquesta vida
    no sé què fariem sense elles..!

    tonets

    ResponElimina
  6. Striper27/3/08 06:29

    Sempre queda l'esperit de la revolució, O no?

    ResponElimina
  7. Sergi27/3/08 08:47

    Per davant de tot, molta calma, i no deixis que et superi el caos.

    ResponElimina
  8. Anònim27/3/08 10:23

    Tan de bo pogués trobar una mica de calma i quietud a la meva vida... Darrerament no paro de fer coses i vaig amunt i avall atrafegada i estressada. El que a vegades em fa por és que aquesta sigui la meva normalitat i que la calma sigui l'excepció...

    M'agrada la fotu, prò per què una foto d'un cabdell de llana?

    ResponElimina
  9. Eli27/3/08 15:37

    El mar i les estrelles...
    Simbol de pau i calma... Aquesta força que desprenen, sha d'aprofitar...

    ResponElimina
  10. Anònim27/3/08 17:10

    cuando pille a la estrella polar esa se va a enterar!!!!tb t puc acaronar jo!!
    testimo mi reina

    Bonic

    ResponElimina
  11. oriol27/3/08 18:50

    Vaja, tu sempre trobes les paraules per definir el que sents...

    en tens algunes per transmetre que encara que no hi siguis, sempre hi ets? necessito dir-li a algú, segur que tu m'hi ajudes!

    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Uribetty27/3/08 23:22

    Aquest poema, sobretot els versos inicials, m'han recordat al llibre " Pido la voz y la palabra" de Blas de Otero. Ara que...no sé perque.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  13. Déjà vie28/3/08 00:50

    mossen, salut!

    pere, merci ;)

    jordi, i la que mes brilla en el cel.

    pere, ara me'n hi vaig!

    kena, dormire i pluf.

    striper, of course!

    xexu, necessitava q em diguessim aixó.

    nur, entenc tant be el q dius... un capdell d llana pq d vegades no saps per on tirar, ni de qui fil agafarte del manyoc q hi ha.

    eli, a veure si l'aprofito una mika doncs.

    spazzolino, acaronam.

    oriol, necessites ajuda?

    uribetty, desd quan tenen importancia els perques?

    ResponElimina
  14. Anònim28/3/08 06:28

    L'estrella polar és com els bons lectors.Mai t'abandonen.

    Petons matiners!

    ResponElimina
  15. Robertinhos28/3/08 08:32

    mmmm...i on està el gat que tira del fil...

    talkin'bout the revoltion, mai desapareix, però es fa menys evident

    ResponElimina
  16. Waipu Carolina28/3/08 13:17

    Siempre es maravilloso llegar a esa calma...pero tampoco que todo sea calma...sino la vida es muy monótona, o no?
    Un besote

    ResponElimina
  17. Clint28/3/08 18:38

    dius que em fas un jersey...però si ja ve la caloreta!

    ResponElimina
  18. Déjà vie29/3/08 14:23

    lmewmon, mmmmmm m'has fet somriure. M'agrada ;)

    robertinohs, i jo q creia q el gat eres tu. :P

    waipu, ahora es lo q necessito y creo q voy por el camino pero d momento no he llegado...

    clint, caloke?

    ResponElimina