diumenge, de novembre 25, 2007

Colònia

Avui m’he enfundat una camisa blanca i un jersei negre a sobre,
força obert, que deixés veure la brusa.
Uns texans foscos i unes botes.
He mirat la colònia que em vas regalar abans de marxar
perquè no oblidés la teva essència.
He agafat l’ampolla pràcticament buida i m’he ruixat el coll de la teva olor.
Un parell de gotes han començat a recórrer el llarg camí fins el meu escot,
on s’han posat.
i allí s’han fos, recordant-te.
M’he mirat el mirall i he pensat que avui seria el dia que faríem més bona parella.
Els meus pantalons a ratlles mai han fet joc amb les teves sabates cares.
Avui la teva americana s’enamoraria de la meva formalitat.

Faig olor a home. Al meu home.
M’has deixat impregnada la teva olor,
com si haguessis estat damunt meu tota la nit.
Com si aquesta nit tornessis a venir i t’amaguessis sota els meus llençols.
I tinc la sensació d’estar vora teu, de sentir teva presencia,
cada cop que premo el vaporitzador.

23 comentaris:

  1. Et cal la colonia que et vaig regalar per recordar-nos...se que no...a mi em cal la teva olor...el teu tacte...el tocar-te cada vegada...l'estar amb tu...la teva abraçada...se que el teu somriure combina amb tota la meva roba...i que el teu cos combina amb el meu...perfectament...potser estan fets un per l'altre...potser ho veiem dintre de poc...potser no...segur.

    di spazzolino a spazzolino...con amore...

    ResponElimina
  2. Ostres despres delcomentari anterior crec que potser, tidrias que tancar els comentaris, es precios i a mi m'agrada molt recordar per las olors, es fantastic.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt, t'anava a preguntar si la colònia era la meva, però ja veig que un altre anònim ja l'ha reclamat ;P

    Jeje Sembla el dia després del meu relat

    Aiiixxx!! les gotes i les llàgrimes, que són atrapades per la gravetat...

    Un petonet Déjà vie!!

    ResponElimina
  4. Caram... que bonic! a mi també m'agradava molt posar-me la colònia que duia ell... i els jerseis que havia portat.. i notar la seva olor, la barreja entre la olor de la colònia i de la seva pell...
    Molt maco el post, i bon ben escrit!

    ResponElimina
  5. I allà s'ha fos....
    Només et caldrà baixar la cara i olorar, per recordar-lo!
    Bonic!

    ResponElimina
  6. Que bonic Déjà, i el primer comentari t'ho diu tot. Segur que combineu a la perfecció. Les olors...com ens arriben a parlar...

    ResponElimina
  7. preciós...la meva mare en posava "patrics" la colònia del meu pare perquè li agradava la seva olor...

    ResponElimina
  8. Les olors...

    Jo sóc un maniàtic de la olor ho reconec. I són tan característiques de cada persona, de cada moment...

    ResponElimina
  9. M'encanta acostar-me i sentir la seva olor, amb colònia o sense.Si ell no hi era a la nit, em posava una samarreta seva per anar-me'n a dormir.
    Un post molt maco!

    ResponElimina
  10. al mio spazzolino, seulement je peux dire que je t'aime. És precios el q has ecrit. El meu somriure sempre fa joc amb la teva roba, possis la que et possis sempre et regalaré aquest somriure. El teu cos i el meu formen un puzzle de dos peçes facils d'encaixar, perfectament compatibles. Desitjo amb ansies tornar-te a veure.

    striper, el mon de les olors...quants records evoca una sola olor?

    anonymous writter, em semblava q el teu tenia un caire més melancolic. Pro llagrimes o gotes, totes s'esfumen en poc segons...

    iruna, moltes gracies maca.

    joana, no me la posso gaire q sino gastariem els records. ;)

    boira, doncs si tot i més m'ha dit. Parlen de tantes coses...

    rosa, q maco el q feia la tva mare, molt tendre.

    mark, maniatic en kin sntit?

    terra, a mi també m'encanta notar la seva olor, és saber q esta aprop.

    ResponElimina
  11. guapa,je t'adore...

    ResponElimina
  12. jolin dejavie... quant d'amor... He de reconèixer que jo feia el mateix. Quan entrava a les botigues de colònies sempre corria a buscar la seva. És genial el mon de les olors. (i si són d'home, més) :P

    ResponElimina
  13. buf, els dilluns!

    records...aix.

    com diu el meu tocayo, Am I losing the party? What party? I am the party!

    5 dies pel cap de setmana, comença el compte enrera

    ResponElimina
  14. Sort que tens la seva essencia en vaporitzador, sino no et dutxaries mai. ;P

    renoi, jo també vull que em recordin tant bé.

    ResponElimina
  15. l'olor de la felicitat. l'aroma del sexe. l'ess�ncia de l'altre que la fas teva.

    petons i felicitats per sentir tan...

    ResponElimina
  16. Les olors
    profundament sintètiques
    formen part de nosaltres
    omplint els records
    d'anyorances.

    ...

    Recordem
    el que sentim.

    Sentim
    el que olorem.

    ...

    ResponElimina
  17. tu ets com aigua fresca...

    trillina, ai les olors d'home, ai l'amor. ;)

    robertinhos, fent conte enrere pel cap d setmana? ai...

    antoni, és un bon record, oi?

    putas y princesas, mmm olor a felicitat, aroma a sexe...

    frik, sentim el q olorem.

    ResponElimina
  18. Hmmm! Eres tu la que sortia de l'ascensor quan jo he entrat? Procuraré recordar-te cada cop que hi entri.

    ResponElimina
  19. Es precioso.....

    Y lo de los olores una pasada, es la mejor forma de recordar...

    ResponElimina
  20. Es precios nena, quines coses més dolces per dir a la persona que s'estima eh??

    Aixxxx, l'amore, l'amore..... :-)

    Petonets dolcets bonica!!!!!

    ResponElimina
  21. la colònia ... em poso ysl cada vespre quan em fico al llit !!! ... així, si la palmo mentre dormo aniré perfumat a l'altre barri ... salut

    ResponElimina
  22. el veí de dalt, qui sap, potser si...

    vier, gracies :)

    claire, hay una asociación muy clara entre olores y recuerdos.

    jo mateixa, ai...

    mossèn, aixó és ben cert.

    ResponElimina