Enfonsaré les mans dins la terra humida
deixaré que el vent m'afuetegi la cara
les onades em mullaran els peus
i el sol caurà, aquest cop, sobre el meu ventre.
La neu em cremarà els dits
em veuré la pluja gota a gota
quan caiguin sobre els meus llavis entreoberts,
la sorra es colarà pel meu escot
i tornaré a la terra. Em fondré en ella i em convertiré altre vegada, en terra.
Altres interpretacions...
mentre baixis fins a l'infern ;) ...
ResponEliminalo millor lo del escot !!!!! ja m´ho imagino ..... bufffffffff
ResponEliminasalut
Espero i dessitjo que així sigui per molt de temps... que caigui la pluja, la neu, i el sol surti i es posi cada dia... aixó seran bones notícies...
ResponEliminaM'han agradat molt les teves paraules...
Petons
va de poemes! si que m'ha agradat pero això de morir...no me mola! a no ser que lo que hi ha després sigui una festa...igual amb una mica de sort com surt la paraula escot, llavis i tal amb uns tantets de xupito del amor (by déjà rules) XP va que vola! yeahh!! feliç setmana!!!
ResponEliminaPetons (d'infern xupitero)
Nando
a mi em 'posa' enfonsar les mas dins la terraaa....nye nyeeeeee
ResponEliminaQuines sensacions més agradables, no???
ResponEliminaPer tancar els ulls i deixar-se endur per elles.
Bona nit preciositat!!!!!!
xavi, quan arribi et truco per mobil, ok? ;)
ResponEliminamossen, pro q es akst mossen tan poc caste!
j.coltrane, gracies, me'n alegro q t'hagi agradat. El contacte amb la natura es una cosa molt especial, no creus?
nando, q les paraules no ens enceguin el poema, ni els versos el conjunt. ptons.
carmncitta, m'encanta!
jo mateixa, jo vaig a deixarm'hi endur llavors, q ja es hora. :P
osti gracies per lo d preciositat.M'ha fet somriure. :) ptons reina.
aquest d´avui m´ha agradat molt.
ResponEliminaMolt suggerent, si senyora...sentiments bàsics a flor de pell!
ResponEliminaPetonets!
Trobo preciós poder tornar a ser terra. Després m'imagino que un arbre hi endinsarà les seves arrels, com si jo fos el seu llit, i que em xuclarà l'essència, i recorreré el seu tronc, amunt, ben amunt, fins a dalt de tot, on podré sentir l'aire jugant amb les branques i les fulles, i tindré una vista impressionant.
ResponEliminaM'ha encantat llegir-ho i imaginar-ho, Déjà!
Hola
ResponEliminaGracias por vinir a mi blog, lo espero que te guste, tienes aki un blog muy colorido
Besos
Em fondré en ella i em convertiré altre vegada, en terra. Aleshores deixaràs de ser tu, no? Déjà disparue.
ResponEliminaQué bellas tus palabras amiga, me encanta! me dejó un sentimiento muy rico.
ResponEliminaAquest vers és per fondre's. Les paraules s'escolen a la sorra i esdevenen terra i tornen a surar.
ResponEliminaBell poema!
fondre's en el món, i observar el cel en la seva inifinitud. preciosa idea
ResponEliminaretrobar el contacte amb la Terra és un pas importantíssim en el camí de retrobament d'un mateix.
ResponEliminaparaula de Robertinhos.
jo ja he recorregut aquest camí. disfruta'l.
per cert, a l'infern foten bones farres
mikel, i jo q me'n alegro!
ResponEliminaclint, m'explicaras algun dia el q et sugereix? ;)
duschgel, a mi sí q m'ha encantat llegir el q has escrit tu. K maco, nena!! ja sento l'olor a terra humida i el soroll dl vent entre les fulles.
zeze, creo q no entiendes el catalan. Ups!
efe, deixes d ser tu quan estas dins el mar? i quan et fons amb algú? bé peut être...
carolina, gracias wapa! la naturaleza deja ese sentimiento verdad?
joana, poema de versos amb molt contacte.
sergisonic, oi?
robertinhos, doncs animi q allà ens esperen!
Conforme iba leyendo me iba enterrando mentalmente en la tierra.
ResponEliminaGenial.
M'encanta! "[...]Tornaré a la terra. Em fondré en ella i em convertiré altre vegada, en terra"
ResponEliminaMolt ben expressat.
Per cert,a propòsit del got de cubata, i si n'hi ha de més gran també, pinta potser?
Una abraçada!
Reencarnació, com no morir mai, com seguir difrutant de la vida, com fondres amb la mare natura i reneixer amb una nova força, un esclat de sensacions.
ResponEliminaMás allá de todo lo que ya se ha dicho de la idea del retorno a la tierra, que me parece preciosa, me ha gustado mucho el modo en que has ido pasando de la humedad y el viento, al sol, a la nieve y luego de nuevo a la humedad de la lluvia. Como si hubieras recorrido todo el ciclo de las cuatro estaciones (empezando por la primavera y acabando en el otoño) para regresar al punto de partida. A ver, que igual me estoy rayando, pero es la impresión que me ha dado :-)
ResponEliminaEnhorabuena, Déjà, cada vez te salen poemas más logrados. Artista, que eres una artista! :-)
Un besazo
això és el que diuen el dimecres de cendra? no oi?
ResponEliminajobu, pos duchita al canto. :P
ResponEliminaunribertty, mmmm espera q et busco un d pinta mmmmm nop, tenim jerra d mig, q me'n dius? ;)
antoni, no sabem si la realitat es ta poetica pero si, un esclat d sensacions... ah! i benvingut!
antígona, la idea era esa de passar por todas las estaciones, no te rayes no. :P gracias wapa!
charlie, dimecres d cendra?
Ostres, ho trobo preciós!... a mi m'ha despertat els records de moltes olors: el bosc humit, la terra després de ploure, el mar... i de sensacions molt plaents.
ResponEliminaPetons Déjà!
veure's la pluja gota a gota... guau. Té música?
ResponEliminares res, és igual
ResponEliminaDoncs que ja va bé! Sempre es pot omplir de nou ;)
ResponEliminaSalut!
Investigant les IP dels ordinadors que em visiten he descobert que algunes procedeixen dels mossos... d'aquí que els hagi dedicat el meu darrer post a tant il.lustres visitants. Espero el vostre suport si tinc algun problema de llibertat d'expressió.Una abraçada i molta sort.
ResponEliminametamorfosis, el mon dls olors...mmmmmmmmmm
ResponEliminadani r, i tant! endevina quina!
charlie, com vosté vulgui...
uribetty, genial doncs 2 gerres i naltros ;).
tonto, ja hi fare una ullada.
Ei Déjà, si t'ho explico llavors ... no et podria deixar campa lliurement! jajaja
ResponEliminaSempre he cregut que la relació amb la natura té quelcom d'eròtic, de sexual. O la posseim o ens posseeix.
ResponEliminaPetons!
clint, segur?
ResponEliminasucre, si oi? crec q no ets l'unic. :P
déjà
ResponEliminam'agrada molt el teu post...però la reinterpretació del Clint...mmmm...molt més trempera!
No hi caic ¿?
ResponEliminaCaram, nena...les dones veniu de la terra, és evident.
ResponEliminarobertinhos, les reinterpretacions ja se sap q potser superen l'original...
ResponEliminadani r, no? mmmm i pendare!
vei, i els homes?