diumenge, d’abril 15, 2007

Ayer te vi.
Te vi y no me conociste. No te acordabas de mi nombre, de mi aspecto o de mi origen.
Me miraste y no te reconocí. Yo sí sabia como te llamas, que estudiaste o donde vives. Pero en tus ojos no vi al chico inocente que conocí una noche de verano. Ese brillo había desaparecido y se había convertido en una mirada depredadora. Recuerdo cuando nos presentaron y no dudaste en abrirme tu vida en palabras, en contarme tus sospechas y en pedirme consejo como si de una amiga de la infancia se tratara. Esa noche me enamoré de ti. Nunca supe si por tus virtudes o por aquel que tu me recordabas. Ese hombre que tanto ame, ese que tanto me amaba.

Hoy te he vuelto a ver después de haber caído la noche anterior del pedestal en el que estabas. Habías caído de cabeza pero no la llevabas vendada. Me dijiste que tenías algo mío. Ya me ubicas, te contesté, resentida por la última tarde. Ya sabia quien eras la primera vez, continuó. No quise seguir por ahí y corté. Tuve miedo que me volvieras a seducir. Creo que ya habías empezado a hacerlo.

28 comentaris:

  1. la nit ja té aquests retrobaments...

    ResponElimina
  2. Qué sentimientos tan extraños llevan consigo algunos reencuentros.

    Besos, Déjà.

    ResponElimina
  3. Uhmm...Déjà 100% m'agrada molt la veritat, i si, jo crec que ell s'ho perd...i que no es mereix una altra oportunitat...ben fet!!

    Petons (a la bolonyesa - men vaig a Italia!)

    Nando

    ResponElimina
  4. Aquestes coses del passat haurien de:

    a) desaparéixer
    b) canviar de planeta
    c) canviar de país
    d) tancan-se en un armari i no eixir-ne mai més.

    La més xula és la a), les altres són mals menors

    ResponElimina
  5. Guapísima, pero vas a dejarte seducir?? nooooooo!!!!

    ResponElimina
  6. no tiene mucho que ver, pero yo me he cruzado hoy con un chico de mi instituto, me ha mirado y no me ha reconocido...o no le ha dado la gana slaudarme, y como nos hemos cruzado a toda velocidad no le he dicho n ada...

    que rabia me ha dado xD

    ResponElimina
  7. Quines coses que et passen...i quin control de la situació. Molt seductora!

    ResponElimina
  8. robertinhos, aixo sembla.

    paul walls, ara et mereixes un petó. :)

    duschgel, me lo dices o me lo cuentas... bsitos wapa.

    nando, denominació d'origen al final haure d posar ;). eiii bolonya. Jo vull!!

    efe, weno... no ho se si la a es la millor. A mi els records m'agraden...

    candela, no? :P

    carmncitta, intuyo q no es igual pero eso da rabia, si!

    clint, res q no li hagi passat abans a algú altre. Si penses q la seductora soc jo...es q no has entes el post. (se siente)

    ResponElimina
  9. Déjà, no he dit que fosis la seductora en el post. Si entens això del meu comentari...es q no l'has entes (se siente ;-P )

    ResponElimina
  10. JEJE DONCS JA SAPS, PER ALLÀ TOT UN ANY! VEUREM COM VA LA COSA, SI NO HI HA CANVIS D'ÚLTIMA HORA A BOLONGNA, SINO SERÀ TORINO...JA T'ANIRE INFORMANT.

    PETONS (BOLONYESOS)

    NANDO

    ResponElimina
  11. No sufras pasa a la accion.
    Si merece la pena.
    De victima a verdugo

    ResponElimina
  12. si veu i no reconeix, si recorda però continua sense conéixer-te, no mereix més que fer el camí. sense ell.

    ptó

    ResponElimina
  13. Déjà, huye de esa mirada depredadora como de la peste. Y que además no te mira de frente a la primera, ni se destapa con sinceridad. Sospechoso.

    No tengo ni idea, claro, pero es la sensación que me transmite tu post y el modo en que lo has escrito.

    En cualquier caso, mucho cuidadito, niña, que hay mucho lobo por el mundo! (Aunque tú bien podrías ser caperucita, y comértelo con patatas, eso ni lo dudo ;-))

    Besos!

    ResponElimina
  14. Doncs trobo que has portat força be la situació ;-)

    ResponElimina
  15. clint, jajajaja crce q ho puc reduir tot en un TOUCHÉE!

    nando, ja parles italià? :P

    miel, creo q eres el unico q lo cree, jejeje. La verdad es q hace tres años del primer parrafo y las circunstancias hizon q nos alejaramos.

    sergisonic, crec q l'he deixat molt pitjor dl q es en akest post. Va veure, reconeixer i recordar pero em sacsseja massa el cor.

    antígona, me quedo con la frase dl parentesis ;). jiji

    mikel, pq m'agraden tant els teus comentaris minimalistes pro sincers?

    ResponElimina
  16. ben pensat, no crec que sigui problema per algu que té en el seu historial aventures d'au-pair.....jejejejejejeje

    ResponElimina
  17. Es important parlar italià per anar a Itàlia...tothom sap que allà el català es un idioma molt parlat i respectat i com a tal les classes es fan en català...o no...la veritat es que ja he mirat quan comença l'intensiu d'italià de l'escola oficial d'idiomes...ja t'informaré!!

    Petons (azzurros)

    Nando

    ResponElimina
  18. Potser et va recordar o et va fer recordar i per això te'n vas enamorar aquella nit...

    ResponElimina
  19. el noi era el mateix...crec que són els ulls que miraven abans i que ara, reflexius, veuen les realitats sense embuts.

    ResponElimina
  20. hmmm...
    el video?
    que tal les fotos?

    ens veiem divendres, oi?

    petonets, guapi

    ResponElimina
  21. el temps que a tots ens canvia (per a bé o per a mal, els dies passen i hom es transforma encara que no ens adonem)

    petons

    grass-shopper

    ResponElimina
  22. robertinhos, crec q aixo nomes ho sabrà akesta algú...

    nando, fas ben fet :).

    charlie hi-hat, pero estabas mirando?

    joana, es molt molt probable. Pero encara q dolgui reconeixe-ho crec q per ell mateix ja pagava la pena.

    joan, tens molta raó de vegades som nosaltres q veiem les coses d diferent manera.

    kena xe, crec q si q ens veiem.

    grass shopper, si. Canivem. Pro nomes nosaltres som els q canviem.

    ResponElimina
  23. Hmmm. Hi ha mirades que maten i d'altrs que no caldria veure. La seducció és pura química. Caure-hi o no, depèn només de tu. Ho (pre)senteixo.

    ResponElimina
  24. Cóm es de llaminera la seducció... no saps de quina manera i ja estàs dins. Jo fa temps que no em resisteixo. Malgrat que després m´en penedeixi, sempre m´hi fico.
    Soc un débil epicuri.

    ResponElimina
  25. ¿Qué hay mejor en este mundo que seducir o ser seducida?
    Lo que has escrito está lleno de sentimientos...

    Un abrazo,

    Mariane

    ResponElimina
  26. el veí d dalt, tambe molts cops som nosaltres q ens ho montem i ens ho desmontem tot junts. Q es pura quimica aixo no t'ho discuteixo, stic plenament d'acord.

    borrego, llaminera, llaminera! Uf a mi em costa esforços pro si ja stas resentit nuse nuse, eh :P

    mariane, si wapa lleno d sentimientos. I seducir es ser seducido es genial pero si esa misma persona ya t ha hexho pupita incluso sin saberlo, casi mjor mirar pa otro lado. Pq masoquistas somos muchos pero hasta un punto.

    ResponElimina