Fi del 2006

He acabat l’any entre els teus braços
amb una sensació de benestar que feia temps que no sentia,
em vas mirar als ulls, entendrint-me,
la noia d’ulls verds i cabells rinxolats, m’anomenaves.

tu i jo no som mes que dues substancies innòcues per separat
que al mesclar explosionen en un tornado de colors,
en la simfonia de la química que no deixa lloc als raonaments.

Accelerada respiració, llengües entrellaçades,
els meus pits a les teves mans,
les meves mans sota els llençols, buscant-te.

I tu,
ets allà,
sempre ets allà, mirant-me.


M'he trobat.